El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert : «La boyra» (1900), «Cansó d'amor» (1902) i «Elegia eterna» (1912)
Perandones Lozano, Miriam (Universidad de Oviedo)

Títol variant: Le compositeur catalan Enrique Granados. Analyse de trois chansons de concert : «La boyra» (1900), «Cansó d'amor» (1902) y «Elegia eterna» (1912)
Títol variant: Der katalanische Komponist Enrique Granados. Analyse von drei Konzertliedern : «La boyra» [1900], «Cansó d'amor» [1902] und «Elegia eterna» [1912]
Títol variant: Catalan composer Enrique Granados. Analysis of the three concert songs : «La Boyra» (1900), «Cansó d'amor» (1902) and «Elegia eterna» (1912)
Títol variant: El compositor catalán Enrique Granados. Análisis de tres canciones de concierto : «La boyra» (1900), «Cansó d'amor» (1902) y «Elegia eterna» (1912)
Data: 2013
Resum: L'objectiu d'aquest treball és oferir una visió d'Enric Granados allunyada de la perspectiva simple que proposa la seva etiqueta de compositor nacionalista espanyol, mitjançant la contextualització i l'anàlisi musical de tres cançons catalanes elegides per la seva singularitat i interès estilístic: La boyra (1900), Cansó d'amor (1902) i Elegia eterna (1912), escrites durant l'època modernista. Per a Enric Granados, la composició d'obres en llengua catalana era un tret habitual des dels seus inicis com a músic, i aquesta pràctica es fongué en el context sociocultural barcelonès del canvi de segle. L'estructura i l'estilística de les tres cançons es relacionen amb la resta de l'obra per a veu i piano (en castellà i català) d'aquest compositor amb l'objectiu de descriure la varietat i la unitat d'estil del repertori cançonístic de Granados.
Resum: Die vorliegende Arbeit möchte ein Bild von Enrique Granados vorstellen, das über die flache Perspektive hinausgeht, die das Etikett des „nationalistischen spanischen" Komponisten kreiert. Dazu werden die drei in der Zeit des katalanischen Jugendstils verfassten und aufgrund ihrer Besonderheit und ihres stilistischen Interesses ausgewählten katalanischen Lieder La boyra (1900 - Der Nebel), Cansó d'amor (1902 - Liebeslied) und Elegia eterna (1912 - Ewige Elegie) in ihren Kontext gestellt und einer musikalischen Analyse unterworfen. Für Enrique Granados - oder Enrich Granados - wie er seine auf Katalanisch verfassten Briefe und Texte unterzeichnete - war es seit seinen Anfängen als Musiker üblich, seine Werke in der katalanischen Sprache zu komponieren; eine Praxis, die ihren Widerhall im soziokulturellen Kontext Barcelonas der Jahrhundertwende fand. Die strukturellen und stilistischen Merkmale der drei Lieder werden in Zusammenhang gestellt mit seinem übrigen - auf Spanisch und Katalanisch - komponierten Werk für Stimme und Klavier, um auf diese Weise die stilistische Vielfalt und Einheit des Liederrepertoires von Granados zu schildern.
Resum: The aim of this paper is to provide a vision of Enrique Granados removed from the flat perspective of his labelling as a "Spanish nationalist composer" by means of the contextualisation and musical analysis of three Catalan songs chosen for their uniqueness and stylistic interest: La Boyra (1900), Cansó d'amor (1902) and Elegia eterna (1912), all written during the modernist artistic period. For Enrique Granados, or Enrich Granados as he signed his letters in Catalan, the composition of work in the Catalan language was a habitual action from his beginnings as a musician, and this practice found its resonance in the sociocultural context of Barcelona at the turn of the century. The structural and stylistic characteristics of the three songs will be viewed alongside the rest of the voice and piano work of this composer, in Castilian Spanish and in Catalan, in order to describe the variety and unity of style of Granados' repertoire.
Resum: La pretensión de este trabajo es ofrecer una visión de Enrique Granados alejada de la perspectiva plana que propone su etiqueta de compositor «nacionalista español». Pretendemos hacerlo a través de la contextualización y el análisis musical de tres canciones catalanas elegidas por su singularidad e interés estilístico: La boyra (1900), Cansó d'amor (1902) y Elegia eterna (1912)1, escritas durante el periodo artístico modernista. Para Enrique Granados -o Enrich Granados, según firmaba en sus misivas escritas en catalán-, la composición de obras en lengua catalana era una acción habitual desde sus inicios como músico, y esta práctica encontró su resonancia en el contexto sociocultural barcelonés de cambio de siglo. Las características estructurales y estilísticas de las tres canciones se pondrán en relación con el resto de la obra para voz y piano -en castellano y catalán- de este compositor, con el objetivo de describir la variedad y también la unidad de estilo de su repertorio cancionístico.
Resum: Ce travail cherche à présenter une vision d'Enrique Granados éloignée de la perspective sans relief véhiculée par son étiquette de compositeur « nationaliste espagnol », et ce grâce à la mise en contexte et l'analyse musicale de trois chansons catalanes choisies pour leur singularité et leur intérêt stylistique : La boyra (1900), Cansó d'amor (1902) et Elegia eterna (1912), écrites pendant la période artistique moderniste. Pour Enrique Granados - ou Enrich Granados, selon sa signature dans ses lettres écrites en catalan, la composition d'oeuvres en langue catalane était une action habituelle depuis ses débuts en tant que musicien, et cette pratique trouva sa résonnance dans le contexte socioculturel barcelonais du changement de siècle. Les caractéristiques structurelles et stylistiques des trois chansons seront associées au reste de l'oeuvre de ce compositeur pour voix et piano - en espagnol et en catalan - dans l'objectif de décrire la variété et ainsi que l'unité de style de son répertoire de chansons.
Drets: Tots els drets reservats.
Llengua: Castellà
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Enric Granados ; Cançons de concert ; Lieder, Josep Maria Roviralta ; Apel·les Mestres ; Enrique Granados ; Konzertliedern ; Lieder ; Josep Maria Roviralta ; Concert songs ; Canciones de concierto ; Chansons de concert
Publicat a: Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 277-304 (Articles) , ISSN 0211-6391

Adreça original: https://revistes.uab.cat/recmus/article/view/v20-21-perandones
Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/292613


28 p, 705.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Recerca musicològica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-01-22, darrera modificació el 2022-09-04



   Favorit i Compartir