| Resum: |
En el primer epígraf d'aquest mòdul hem vist el procés històric d'institucionalització del conflicte laboral, la qual cosa significa bàsicament que el conflicte d'interessos laborals entre capital i treball ha estat reconegut pel dret del treball. L'expressió d'aquest avenç en els drets laborals i socials es plasma en l'anomenada constitucionalització del dret del treball. En efecte, el dret col·lectiu del treball ha estat reconegut després de la Segona Guerra Mundial en les constitucions dels països del nostre entorn, incloent-hi també Espanya el 1978. Aquest reconeixement ha comportat la creació d'institucions com la negociació col·lectiva, la mediació, la conciliació i l'arbitratge. La institucionalització del conflicte n'ha suavitzat l'expressió. Així mateix, les causes del conflicte també s'han reduït des dels anys de la postguerra fins avui, la qual cosa s'explica per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora, per la reducció de les desigualtats socials, per la redistribució de riqueses i protección social gràcies a l'estat del benestar. Aquests èxits socials aconseguits en la denominada edat d'or del capitalisme avançat (1950-1980), són qüestionats com a conseqüència de la globalització, de la integració a la Unió Europea, la desregulació de l'economia, l'erosió del dret del treball i de les reformes de les institucions de redistribució i solidaritat. Precisament, el model social europeu és avui un dels marcs en què es dirimeixen aquests grans reptes de futur de la cohesió social. El model social europeu, com a mite, és una aspiració en fase de construcció per als sindicats i les forces polítiques progressistes. Però l'MSE com a realitat està condicionat per la limitació en l'ús dels instruments de política econòmica dels governs nacionals i de la mateixa Comissió Europea. El discurs i la pràctica supranacional aconseguits amb la Unió Monetària no ha estat possible traslladar-los d'igual manera a la política social i a la política d'ocupació. Aquestes dues polítiques són bàsiques per a la legitimitat de les institucions en l'àmbit nacional. El problema de la legitimitat d'origen explica la prioritat dels governs nacionals per a respondre a la incertesa social que generen els mercats: incertesa en l'ocupació, en la protecció social i en el benestar. Aquestes àrees de política social no han estat cedides a l'àmbit de la sobirania mancomunada representada en la Comissió Europea. Per contra, el discurs i les polítiques de la Comissió Europea s'han inspirat més en les propostes neoliberals que en la socialdemòcrata. Els principis ideològics que han dominat l'escena europea s'han inspirat en el model anglosaxó: més mercat, més activació, més voluntarisme, mètodes suaus de coordinació, soft law, més flexibilitat laboral i menys garanties i protecció social. Això ha solapat alguns intents d'impulsar polítiques de la tercera via a Europa. L'orientació neoliberal ha donat fins i tot peu a la introducció de principis liberals en la gestió dels serveis públic (accountability). En conclusió, tot això ha contribuït al reforçament de la perspectiva intergovernamental, tant des del punt de vista de l'acció política, com des del punt de vista analític i explicatiu del desenvolupament de les polítiques laborals europees. |
visitant ::
identificació
