La pobreza como causa de la degradación ambiental
Martínez Alier, Joan (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica)

Data:	1991
Resum:	C'est facile de comprendre que la dégradation de l'environnement aggrave la pauvreté. Dans cet article on expose l'idée contraire, c'est à dire que la pauvreté est quelquefois la cause de la dégradation de l'environnement. Il s'agit d'une tâche difficile, parce que, sans doute, une personne avec une faible consommation nuit moins a l'environnement qu'une autre avec une consommation importante. Cet article décrit quelques cas de dégradation de l'environnement produits par la pauvreté rurale et urbaine dans l'Amérique Latine en partant de la différence entre "pression de la population sur les ressources" et "pression de la production sur les ressources". Il peut paraître en principe que la pauvreté est la cause de la dégradation de l'environnement seulement lorsque les pauvres sont nombreux et dépassent la capacité de sustentation du territoire, mais les économistes n'acceptent pas facilement la notion de capacité de sustentation. D'ailleurs, la certitude du Rapport Brundtland que la pauvreté peut être éliminée grâca la croissance économique (plutôt que par la redistribution à niveau mondial) peut être contre-indiquée pour des raisons écologiques. Finalement, l'article s'éloigne volontiers du langage des "managers" écologiques internationaux: si la pauvreté est la cause de la dégradation de l'environnement, ne devrait-on pas considérer certains mouvements sociaux radicaux comme des mouvements écologistes?.
Resum:	Environmental degradation worsens poverty. This article explores, on the contrary, the question of poverty-induced environmental degradation. This is a difficult task because a low-consuming person is, other things equal, a smaller burden on ecosystems than a highconsuming affluent person. This article then describes several rural and urban cases of poverty induced environmental degradation in Latin America, building on the distinction between "pressure of population on resources" and "pressure of production on resources". In principle, it would seem that poverty becomes a cause of environmental degradation only when the poor are numerous and exceed the carrying capacity of their territory, but the notion of carrying capacity is not easily accepted by economists. On the other hand, the belief shown in the Brundtland Report that poverty can be eliminated by overall economic growth (rather than redistribution at world level) might be counterproductive, for ecological reasons. Finally, the paper moves away from the language of international eco-managerialism: if poverty is a cause of environmental degradation, should not some radical social movements be also understood as ecological movements?.
Resum:	Es fácil entender que la degradación ambiental agrava la pobreza. En este artículo quiero exponer la idea contraria, es decir, que la pobreza a veces es la causa de la degradación ambiental. Es una tarea difícil, porque no hay duda de que una persona con un bajo consumo perjudica menos el ecosistema que otra con un alto consumo. Este artículo describe algunos casos de degradación medioambiental provocada por la pobreza rural y urbana en Latinoamérica, y para ello nos basamos en la diferencia entre "presión de la población sobre los recursos" y "presión de la producción sobre los recursos" (Blaikie y Brookfield, 1987). En principio, puede parecer que la pobreza causa degradación ambiental ólo cuando los pobres son numerosos y exceden la capacidad de sustentación (carring capacity) del territorio; pero a este concepto se le podrían hacer numerosas objeciones. La tesis del Informe Brundtland es que el crecimiento económico general es un remedio a la vez para la pobreza y para la degradación ambiental. Mi crítica acepta que la pobreza puede ser causa de degradación ambiental, pero la creencia de que la pobreza puede ser eliminada por el crecimiento económico general (y no por la redistribución), puede ser contraproducente, por razones ecológicas. Finalmente, el articulo se aleja del vocabulario de 10s managers ecológicos internacionales: si la pobreza es causa de la degradación ambiental, algunos movimientos sociales radicales jno deberian entenderse como movimientos ecologistas?.
Resum:	És fàcil comprendre que la degradació ambiental agreuja la pobresa. En aquest article vull exposar la idea contrària, és a dir, que la pobresa pot, algunes vegades, ser la causa de la degradació ambiental. I aquesta és una tasca difícil, perque no hi ha dubte que una persona amb un consum baix perjudica menys l'ecosistema que una que tingui un consum alt. Aquest article descriu casos de degradació del medi ambient provocada per la pobresa rural i urbana a l'Amèrica Llatina, prenent com a base la diferència entre "pressió de la població sobre els recursos" i "pressió de la producció sobre els recursos". En principi, pot semblar que la pobresa només és causa de degradació ambiental quan els pobres són nombrosos i excedeixen la capacitat de sosteniment del territori, però els economistes no accepten massa fàcilment el concepte de capacitat de sosteniment. D'altra banda, la convicció de l'Informe Brundtland -que la pobresa pot ser el·liminada mitjançant el creixement econòmic (i no per la redistribució a nivell mundial)- vot ser contraproduent per raons ecològiques. En darrer lloc, l'article s'allunya del vocabulari dels managers ecològics internacionals: si la pobresa és causa de la degradació ambiental, alguns moviments socials radicals no haurien de ser entesos com a moviments ecologistes?.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Castellà
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Degradació ambiental ; Pobresa rural ; Pobresa urbana ; Amèrica Llatina ; Informe Brundtland ; Moviments ecologistes
Publicat a:	Documents d'anàlisi geogràfica, N. 18 (1991) p. 55-73, ISSN 2014-4512

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/41522

19 p, 694.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Documents d'anàlisi geogràfica
Articles > Articles de recerca