| Fecha: |
1999 |
| Resumen: |
Cette proposition terminale de la Méditation II par laquelle Descartes introduit la formule «ego sum, ego existo», se situe dans le contexte phrastique suivant: «De sorte que, après y avoir bien pensé, et avoir soigneusement examiné toutes choses, il faut enfin conclure et tenir pour constant que cette proposition (hoc pronunciatum), je suis, j'existe, est nécessairement vraie toutes les fois queje la prononce, ou queje la conçois en mon esprit». |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Francès |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Cartesianisme |
| Publicado en: |
Enrahonar, 1999, p. 465-473 (Articles) , ISSN 2014-881X |
visitante ::
identificación
