Reconceptualising Schopenhauer's "Compassion" through Diametric and Concentric Spatial Structures of Relation
Downes, Paul (Dublin City University. Institute of Education)

Títol variant:	Reconceptualitzar la "compassió" de Schopenhauer a través d'estructures de relació espacialment concèntriques i diametrals
Títol variant:	Reconceptualizar la "compasión" de Schopenhauer a través de estructuras de relación espacialmente concéntricas y diametrales
Data:	2017
Resum:	Schopenhauer's compassion (Mitleid) emphasises that a person participates immediately in another's suffering. A pervasive theme among critics historically is that Schopenhauer engages in an unwitting reduction of compassion to some form of egoism. This article argues that a spatial-relational framework of understanding can support Schopenhauer's compassion and defend it against the charges of egoism. This spatial-relational framework is drawn from a reinterpretation of a dimension of Lévi-Strauss' observations on cross-cultural structures of relation - diametric and concentric spatial projections - without needing to endorse Lévi-Strauss' structuralist commitments. A distinction between concentric spatial projections as assumed connection and diametric opposition as the 'thick partition' of assumed separation offers contrasting frames for understanding a relational self, in Schopenhauer's Mitleid. The objections of critics, including Nietzsche, that Schopenhauer's compassion is mere egoism, are criticisms due to the projection of a diametric spatial-relational structure of assumed separation onto Schopenhauer's way of thinking. Schopenhauer's distinctive conception of compassion adopts an implicit concentric relation as assumed connection which challenges traditional diametric structured Western logic, the framework within which his critics are embedded.
Resum:	La compassió de Schopenhauer (Mitleid) emfasitza que una persona participa immediatament del sofriment d'una altra. Una de les qüestions que ha romàs al llarg de la història entre els crítics de Schopenhauer és la seva reducció inconscient de la compassió a una forma d'egoisme. Aquest article argumenta que una concepció de marc espacio-relacional manté la compassió de Schopenhauer contra les assumpcions egoistes. Aquest marc espacio-relacional sorgeix d'una reinterpretació d'una part de les observacions de Lévi-Strauss en les estructures de relacions interculturals -en les projeccions diametrals i concèntriques- sense que haguem de comprometre'ns amb els pressupòsits estructuralistes de Lévi-Strauss. Una distinció entre les projeccions espacials concèntriques suposadament connectades i el contrari diametral com a suposadament separat ens ofereix marcs contrastables per entendre el sí relacional del Mitleid de Schopenhauer. Les objeccions que han fet alguns crítics, entre ells Nietzsche, que la compassió de Schopenhauer és una forma simple d'egoisme són degudes a la projecció d'una estructura espacio-relacional i diametral suposadament separada del pensament de Schopenhauer. La concepció schopenhaueriana de la compassió adopta una relació concèntrica suposadament connectada que qüestiona la lògica d'Occident, estructuralment diametral, el marc en el qual es mouen els seus crítics.
Resum:	La compasión de Schopenhauer (Mitleid) enfatiza que una persona participa inmediatamente del sufrimiento de otra. Una de las cuestiones que ha permanecido a lo largo de la historia entre los críticos de Schopenhauer es su reducción inconsciente de la compasión a una forma de egoísmo. Este artículo argumenta que una concepción de marco espacio-relacional mantiene la compasión de Schopenhauer contra las asunciones egoístas. Este marco espacio-relacional surge de una reinterpretación de una parte de las observaciones de Lévi-Strauss en las estructuras de relaciones interculturales -en las proyecciones diametrales y concéntricas- sin que tengamos que comprometernos con los presupuestos estructuralistas de Lévi-Strauss. Una distinción entre las proyecciones espaciales concéntricas supuestamente conectadas y el contrario diametral como supuestamente separado nos ofrece marcos contrastables para entender el sí relacional del Mitleid de Schopenhauer. Las objeciones que han hecho algunos críticos, entre ellos Nietzsche, de que la compasión de Schopenhauer es una forma simple de egoísmo son debidas a la proyección de una estructura espacio-relacional y diametral supuestamente separada del pensamiento de Schopenhauer. La concepción schopenhaueriana de la compasión adopta una relación concéntrica supuestamente conectada que cuestiona la lógica de Occidente, estructuralmente diametral, el marco en el que se mueven sus críticos.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Anglès
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Compassion ; Egoism ; Concentric space ; Diametric space ; Causality ; Self ; Other ; Compassió ; Egoisme ; Espai concèntric ; Espai diametral ; Causalitat ; Si mateix ; Altre ; Compasión ; Egoísmo ; Espacio concéntrico ; Espacio diametral ; Causalidad ; Sí mismo ; Otro
Publicat a:	Enrahonar, Vol. 58 (2017) , p. 81-98 (Miscel·lània) , ISSN 2014-881X

Adreça original: https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v58-downes
Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Enrahonar/article/view/319224
DOI: 10.5565/rev/enrahonar.1042

18 p, 170.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Enrahonar
Articles > Articles de recerca