| Data: |
1988 |
| Resum: |
La relation énergie-territoire a été peu explorée par les géographes. Elle n'a pas été plus developpée dans l'analyse énergétique des ecologistes et des economistes. Ca veut dire une méconnoissance de la distribution des flux d'énergie sur le territoire et une incapacité pour arriver a definir des unités territoriales significatives en rélation a l'utilisation des ressources naturelles et de l'énergie. L'objectif de cet article est de proposer quelques idées sur l'étude des flux d'energie au niveau municipal, étatal et international. A l'échelle municipale nous oposons la théorie économique sur la ville -comme l'équilibre entre les flux d'importation-exportation municipale en fonction des mechanismes du marché- avec l'étude des flux d'énergie qui passent a travers la communne. Nous concluons qu'il n'est pas possible d'analyser le metabolisme de la ville avec les instruments de la théorie économique neoclassique. A l'échelle de l'état nous établisons les différences entre la consommation intermediaire dans les processus de production et la consommation finale pour la subsistance de la population. Ca nous permet d'établir une géographie de la commsomation finale d'énergie, a partir de laquelle on peut demontrer l'existance des flux d'energie entre des espaces périphériques et d'autres centraux ou centralizateurs. Finalement, nous avons introduit quelques considérations sur la géographie de la consommation finale de l'énergie a l'échelle internationale. |
| Resum: |
The relationship between energy and space is a topic little explored by geographers, while ecologists and economists have likewise paid little attention to it in the field of energy analysis. As a result, knowledge of energy flow patterns is lacking and it is hence impossible to identify significant spatial resources and energy. The objective of this article is to propose some methods for the study of energy flow patterns at municipal, national and international level. At a municipal scale, cartain hypotheses of economic theory on cities (such as the dependen- ce ofthe balanke between urban input-output flows on laws of marketing) contradict facts revealed the study of cross-municipality energy flows. This leads us to the conclusion that the analysis of the metabolism of the city using the instruments of neoclassical economic theory is not feasible. At national level, a distinction is made between intermediate consumption in production processes and final consumption for the sustenance of the population, which makes it possible to define a «geography» (pattern) of final energy consumption which, in turn, makes it possible to demonstrate the existence of energy flows between peripheral areas and central or centralized areas. Lastly, some comments are made on the «geography» of final energy consumption at intemational level. |
| Resum: |
La relacion energia-temtorio ha sido un tema poco explorado por los geoografos y tampoco desarrollado por ecologos y economistas en el marco del análisis energético. Este hecho comporta un desconocimiento de los flujos de energia en el espacio y una incapacidad para definir unidades territoriales significativas en relación al uso de los recursos naturales y la energia. El objetivo de este articulo es adelantar algunas propuestas en el estudio de los flujos de energia a nivel municipal, estatal e internacional. A escala municipal se contraponén propuestas de la teoria económica sobre la ciudad -como el equilibrio entre los flujos de importación-exportación municipal en funcion de los mecanismos de mercado- al estudio de los flujos de energia que atraviesan el municipio, lo que nos lleva a la conclusión de que no es posible analizar el metabolismo de la ciudad con los instrumentos de la teoria económica neoclásica. A nivel estatal, establecemos la distinción entre un consumo intermedio en los procesos de producción y un consumo final para el mantenimiento de la población, cosa que nos permite elaborar una geografia del consumo final de la energia, a partir de la cual se puede demostrar la existencia de los flujos de energia entre unos espacios periféricos y unos espacios centrales o centralizadores. Finalmente, se introduce algunas consideraciones sobre la geografia del consumo final de la energia a nivel internacional. |
| Resum: |
La relació energia-territori ha estat un tema poc explorat pels geògrafs, que tampoc s'ha desenvolupat en l'anàlisi energètica dels ecòlegs i economistes. Aquest fet comporta un desconeixement de la distribució dels fluxes d'energia en l'espai i una incapacitat ver a definir unitats territorials significatives en relació a l'ús dels recursos naturals i i'energia. L'objectiu d'aquest article és el d'avançar algunes propostes en l'estudi dels flux d'energia a nivell municipal, estatal i internacional. A nivell municipal es contraposen propostes de la teoria econòmica sobre la ciutat, com equilibri entre els fluxes d'importació-exportació municipal en funció dels mecanismes de mercat, amb l'estudi dels fluxes d'energia que travessen el municipi, el que ens porta a la conclusió de que no és possible analitzar el metabolisme de la ciutat amb els instruments de la teoria econòmica neoclàssica. A nivell estatal establim la distinció entre un consum intermedi en el procés de producció i un consum final per al manteniment de la població, cosa que ens permet elaborar una geografia del consum final de i'energia, a partir de la qual es pot demostrar l'existència dels fluxes d'energia entre uns espais perifèrics i uns espais centrals o centralitzadors. Finalment s'introdueixen algunes consideracions sobre la geografia del consum final de l'energia a nivell internacional. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 12 (1988) p. 189-207, ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
