| Títol variant: |
La inseguretat residencial per problemes econòmics a Espanya comparada amb l'entorn europeu |
| Títol variant: |
Housing Insecurity Due to Affordability Problems in Spain : A comparison with the European Context |
| Data: |
2017 |
| Resum: |
Normalmente, se piensa que España es un país de alta estabilidad por lo que se refiere a la residencia; sin embargo, según la European Quality of Life Survey, más de 1,2 millones de hogares creían que abandonarían su vivienda a corto plazo por problemas económicos en 2011. El artículo analiza esta inseguridad residencial en España, que es mayor que en Europa por los motivos siguientes: a) mayor inseguridad transversal; b) mayor heterogeneidad interna en contra de los grupos más vulnerables, y c) mayor peso de los grupos más vulnerables. El caso español es próximo al francés y al italiano, pero se aleja mucho de los casos alemán y sueco, países en que las personas están más seguras en su vivienda independientemente de su situación. El artículo acaba mostrando que la alta inseguridad residencial puede ejercer un impacto negativo sobre el desarrollo y los planes vitales de los hogares jóvenes. Por último, se propone la transmisión intergeneracional de seguridad residencial como un rasgo, con fecha de caducidad, del sistema residencial español. |
| Resum: |
Spain is usually considered as a high-stable country in terms of duration of residence. Nevertheless, according to the 2012 wave of the European Quality of Life Survey, more than 1. 2 million households thought they were likely to be forced to move because they could not afford their homes. This paper aims to study the level of housing insecurity in Spain, which is among the highest in Europe because: a) baseline housing insecurity is higher; b) the internal heterogeneity of insecurity against vulnerable groups is larger, and c) the relative weight of vulnerable groups is also greater. France and Italy's levels and social distributions of housing insecurity are quite similar to Spain's, whereas Germany and Sweden are in a much better position because their households feel more secure regardless of their social status. This paper argues that high housing insecurity impinges negatively upon the life course of young households. Finally, it is suggested that the Spanish system of intergenerational transmission of housing security is likely to disappear in the near future. |
| Resum: |
Normalment, es pensa que Espanya és un país d'alta estabilitat pel que fa a la residència; no obstant això, segons l'European Quality of Life Survey, més d'1,2 milions de llars creien que abandonarien el seu habitatge a curt termini per problemes econòmics el 2011. L'article analitza aquesta inseguretat residencial a Espanya, que és més gran que a Europa pels motius següents: a) major inseguretat transversal; b) major heterogeneïtat interna en contra dels grups més vulnerables, i c) major pes dels grups més vulnerables. El cas espanyol és proper al francès i a l'italià, però s'allunya molt dels casos alemany i suec, països en què les persones estan més segures al seu habitatge independentment de la seva situació. L'article acaba mostrant que l'alta inseguretat residencial pot exercir un impacte negatiu sobre el desenvolupament i els plans vitals de les llars joves. Finalment, es proposa la transmissió intergeneracional de seguretat residencial com un tret, amb data de caducitat, del sistema residencial espanyol. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Inseguridad residencial ;
España ;
Europa ;
Método de descomposición ;
Housing insecurity ;
Spain ;
Europe ;
Decomposition method ;
Inseguretat residencial ;
Espanya ;
Mètode de descomposició |
| Publicat a: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 102 Núm. 4 (Octubre-Desembre 2017) , p. 673-703 (Artículos de monográfico) , ISSN 2013-9004 |
visitant ::
identificació
(Centre d'Estudis Demogràfics)
