L'ofici de traduir a l'exili : flors al pol Nord
Bacardí, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)
Data: |
2015 |
Resum: |
Per a molts intel·lectuals, conèixer alguna llengua estrangera, en la diàspora del 1939, va convertir-se en una taula de salvació. Si us plau per força, de seguida van esdevenir intèrprets o traductors. De vegades van exercir-ne en camps de refugiats o de concentració, d'altres vegades, com a ocupacions ocasionals o, el més sovint, com a feines regulars de característiques distintes: des dels traductors autònoms fins als assalariats en organismes internacionals. Rere aquesta diversitat de tipologies, tots compartien, pel cap baix, que havien arribat a la traducció de manera forçada, que s'hi dedecaven per necessitat i que, en el desenvolupament d'aquesta tasca, sofrien un doble exili: territorial i lingüístic. |
Ajuts: |
Ministerio de Ciencia e Innovación FFI2010-19851-C02-01
|
Drets: |
Tots els drets reservats. |
Llengua: |
Català |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Matèria: |
Traducció catalana ;
Exili ;
1939 ;
Traducció professional |
Publicat a: |
Els Marges, Núm. 106 (2015) , p. 56-68, ISSN 2339-8256 |
El registre apareix a les col·leccions:
Articles >
Articles de recercaArticles >
Articles publicats
Registre creat el 2017-10-30, darrera modificació el 2022-02-06