Prevalencia de enfermedad pulmonar obstructiva crónica en una consulta de riesgo cardiovascular
Pena Pérez, Xoel
Recio Iglesias, Jesús Pedro, dir.
Lores Obradors, Luis, dir.
Fernández de Sevilla, Tomás, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Imprint: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017.
Description: 1 recurs en línia (179 pàgines)
Abstract: Introducción: La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una patología infradiagnosticada con una repercusión socio-sanitaria muy importante que se refleja en el gasto sanitario y mortalidad que ocasiona. Los pacientes con EPOC suelen presentar un alto riesgo cardiovascular y es una causa importante de muerte entre estos pacientes. Las unidades de riesgo vascular están implantadas en la mayoría de hospitales por su adecuada relación coste-eficiencia. Se podría intentar realizar despistaje de EPOC en estas unidades para reducir el infradiagnóstico de EPOC e intentar mejorar el pronóstico. Objetivo: Determinar la prevalencia de EPOC en una Unidad de Riesgo Vascular, evaluando el infradiagnóstico y las características asociadas a su presencia. Pacientes y método: Estudio observacional transversal realizado en la Unidad de Riesgo Vascular del Parc Sanitari Sant Joan de Déu en pacientes con alto riesgo cardiovascular. Se excluyeron únicamente los pacientes con deterioro cognitivo o riesgo cardiovascular bajo. Se estimó como clínicamente significativa un 15% de prevalencia, precisando un tamaño muestral de 168 individuos (potencia 80%, error-α 5%). Resultados: Se incluyeron 169 individuos con una edad mediana de 68 años y siendo el 67% varones. La presencia de hipertensión (98. 2%), dislipemia (79. 9%) y diabetes mellitus tipo 2 (43. 8%) son muy frecuentes. El 74% presentan enfermedad cardiovascular. La prevalencia de EPOC en nuestro estudio es de 21. 3% (IC95% 15. 5-28. 4), siendo un 24% para los pacientes con enfermedad cardiovascular y 13. 6% en su ausencia. Las variables asociadas con EPOC son el género masculino, una mayor exposición tabáquica, mayor proporción de anemia y nefropatía, niveles más elevados de creatinina, más bajos de colesterol LDL, mayor número de ingresos previos y mayor presencia de síntomas en la encuesta CECA. El infradiagnóstico es del 47%, siendo mayor para las mujeres (83. 3% vs 40%), que son el 16. 6% de los individuos con EPOC. La alteración espirométrica más frecuente en nuestro estudio fue el patrón mixto (24%) Discusión: Es el primer estudio que determina la prevalencia de EPOC en una unidad de riesgo cardiovascular. Ésta es el doble (21. 3%) que en la población general (10. 2%), por la relación entre enfermedad cardiovascular y EPOC. Muestran enfermedad cardiovascular con elevada frecuencia siendo la nefropatía la más habitual, presentándose mayor insuficiencia renal establecida en los pacientes con obstrucción más grave. Los individuos con EPOC presentan más comorbilidades, con un Índice de Charlson total y corregido por edad significativamente más elevados. Las mujeres presentan una proporción reducida de todos los individuos con EPOC pero su infradiagnóstico es mayor en relación con una menor sospecha clínica inicial. Los pacientes sin diagnóstico previo presentan poca sintomatología y una obstrucción respiratoria leve o moderada (GOLD I-II). No se han podido determinar variables clínicas asociadas con la incidencia de EPOC que identifiquen a pacientes de alto riesgo. La generalización de la espirometría favorecería el diagnóstico de la EPOC desde estadios iniciales y permitiría conocer con mayor precisión su evolución natural. Entre los individuos con trastorno ventilatorio mixto se podrían encontrar algunos pacientes con EPOC que no ha sido posible diagnosticar en el presente estudio, y que podrían modificar la relevancia de algunas características clínicas que hayan pasado desapercibidas. Conclusiones: La prevalencia de EPOC en estos pacientes es del 21. 3% y entre los pacientes con enfermedad cardiovascular establecida es significativamente mayor (24%). El riesgo vascular de estos pacientes con EPOC es alto y la nefropatía es la lesión orgánica más frecuente. No se han identificado variables clínicas que permitan estratificar de manera fiable el riesgo de EPOC. El infradiagnóstico afecta casi a la mitad de los pacientes y la práctica rutinaria de un estudio espirométrico lo disminuye. La alteración espirométrica más frecuente en toda la muestra es el trastorno ventilatorio mixto.
Abstract: Introduction: Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is one of the most prevalent diseases in developed countries, yet it is often underdiagnosed. Patients diagnosed with COPD are at least at a moderate risk for developing cardiovascular disease, which is frequently their main cause of death. Cardiovascular risk units have shown their cost-effectiveness preventing cardiovascular events and are widespread. These hospital facilities could serve as a COPD-screening tool for early diagnosis and long-term prognosis improvement. Objective: To estimate COPD prevalence on a cardiovascular risk unit, evaluating underdiagnosis and description of related clinical features. Methods: Transversal observational study performed at the Cardiovascular Risk Unit at Parc Sanitari Sant Joan de Déu. All patients attending this unit were invited to join the study. Only those with low cardiovascular risk (measured through CardioRisc score) or cognitive impairment were excluded. We estimated a clinical relevant COPD prevalence on 15%. The sample size needed to demonstrate this prevalence with an alpha error of 5% and a 80% power was calculated in 168 individuals. Results: 169 individuals were included. Mean age was 68 years-old and 67% are men. Hypertension (98. 2%), dyslipemia (79. 9%) and diabetes (43. 8%) were the most frequent comorbidities. At inclusion, 74% of patients had organic cardiovascular damage. COPD prevalence was 21. 3% (IC95% 15. 5-28. 4), ranging from 24% for those with cardiovascular organic damage to 13. 6% in those without. Variables related to COPD were gender (male), heavy tobacco use, presence of renal damage, elevated creatinine plasma levels, lower LDL-Cholesterol plasma levels, more hospital admissions in previous year, higher scores in CECA questionnaire (more symptomatic) and anaemia. Total underdiagnosis was 47%, with gender differences (83. 3% women, 40% men). Women were 16. 6% of total COPD patients. The most frequent spirometric alteration in our study was mixed pattern (combined obstructive and restrictive) (24. 3%) Discussion: This is the first study determining COPD prevalence at a Cardiovascular risk Unit. This result (21. 3%) doubles the standard general population prevalence in our setting (10. 2%), related to the association between COPD and cardiovascular disease. The more frequent cardiovascular organ damage was nephropathy, and the grade of obstruction in spirometry was directly related to renal impairment. COPD patients had more comorbidities reflected on the Charlson and age corrected Charlson index, which were clearly higher. Women constituted a low proportion of all COPD patients but their underdiagnosis was higher than in men, probably linked to a lower suspicion from physicians. Individuals with not previously known COPD had low level simptomatology, low ratio of hospital admissions in previous year and better spirometric values (mainly GOLD I-II). The lack of relevant clinical findings related to incident COPD hampers the selection of a high-risk group for developing COPD. The generalization of this test will probably lead to earlier diagnosis of COPD and a better understanding of its natural evolution. Finally, we probably could find some COPD among the individuals with mixed pattern spirometry, and their inclusion could modify some characteristics of this subgroup of patients. Conclusions: COPD prevalence in our study was 21. 3%, near the double of global population in our country. Among patients with cardiovascular organ damage, COPD was significantly higher (24%). The overall cardiovascular risk in our patients is elevated and nephropathy is the more frequent organ affected by cardiovascular damage. There are no significantly variables that can lead to a better stratification of COPD risk. Underdiagnosis involves one-half of patients with COPD, double in women compared with men, and routine spirometry can reduce it. The most frequent spirometric alteration in our study was the mixed pattern.
Note: Tesi. Doctorat. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina. 2017.
Rights: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Language: Castellà
Document: Tesi doctoral ; Versió publicada
Subject: Pulmons ; Malalties obstructives ; Malalties cardiovasculars
ISBN: 9788449076374

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/457963


180 p, 3.3 MB

The record appears in these collections:
Research literature > Doctoral theses

 Record created 2018-03-05, last modified 2022-05-07



   Favorit i Compartir