| Resum: |
L'illa de Menorca compta amb un únic aeroport per a ús civil, l'aeroport de Maó. Aquest aeroport ha estat des de la dècada dels 70, la vía principal d'accés a la illa, marcant així l'obertura al turisme, tan nacional com internacional. Les instal·lacions de l'aeroport compten amb les certificacions i implantacions dels sistemes de gestió, ISO 14. 001 i 9001 des de principis dels anys 2000. A més també compta amb el certificat EMAS III concedit pel Consell Insular de les Balears, sent així un dels aeroport pioners, en matèria ambiental, de la xarxa d'Aena. El nostre projecte, l'hem centrat en el flux dels residus a l'aeroport presentant-se com una diagnosi de la gestió dels residus en l'ambient aeroportuari de Menorca juntament amb unes propostes de millora concises. Per tal d'elaborar el projecte ens hem centrat en una part teòrica prèvia, en la que s'ha fet una aproximació de la situació real a partir de la informació continguda en la declaració ambiental del 2016 i en una part de treball de camp realitzada in situ. Com a resultats de l part de treball de camp, hem obtingut que, a nivell de gestió dels residus provinents dels cubells distribuïts per l'interior de la terminal, no s'estan separant les diferents fraccions dels residus, degut a la falta de contenidors de separació per fraccions útil (en molts casos presenten una única bossa per depositar dos fraccions diferents), la senyalització inneficient dels contenidors pel fraccionament disponibles i l'elevat nombre de contenidors de rebuig envers els pocs contenidors pel reciclatge. Pel que fa a la part comercial de l'aeroport, destacar que els comerços amb els que ens vam poder entrevistar, no disposen de gestors autoritzats per a la recollida dels residus, utilitzant en la majoria dels casos els contenidors presents a les instal·lacions dirigits a l'ús dels passatgers, per dipositar-los. Per últim a la zona de transferència, on es centralitzen els residus abans de la seva recollida, només es disposa d'un contenidor de paper i la resta són tot contenidors de rebuig per dipositar les diferents fraccions, per tant està gestionant-se gairebé tot com a fracció rebuig, que més tard es trasllada a l'abocador de Es Milà II. Els resultats obtinguts són molt diferents quan es compara la situació teòrica amb la real, sobre separació i gestió dels residus. Especialment, pel que fa a la informació que proporciona Aena a la seva pàgina oficial, i la gestió que s'està fent a la pràctica. En quant a propostes de millora, plantegem una millora en les mancances administratives referents al seguiment i el control de les dades. Per aquesta millora proposem una pauta per al càlcul regular de les quantitats de les diferents fraccions, utilitzant una fórmula sencilla que relaciona el volum generat de cada residu tant dels passatger com dels comerços, comptabilitzat en forma de contenidors, i la densitat mitjana de cada fracció. D'aquesta manera obtenim una taula pel control periòdic, on quedaran reflectides les quantitats en kg de cada fracció dels residus, al llarg del temps. A més, fem dues propostes de millora referents a les mancances infraestructurals, ja que amb el model actual no es propicia la recollida fraccionada en l'origen, i per tant, les mesures per dur a terme aquesta millora es basen en un nou model de disposició dels cubells de les diferents fraccions de residus, la seva senyalització i la ratio entre aquests, tant per als cubells disposats en les zones comunes de la terminal com els contenidors de la zona de transferència. Com a conclusió i tenint en compte que l'aeroport de Menorca és pioner a nivell estatal en temàtica mediambiental, per les certificacions obtingudes al llarg dels anys, cal una profunda millora en la classificació, gestió i tractament dels residus produïts a l'aeroport, tant els provinents dels passatgers així com els de l'activitat comercial que hi trobem. Ja que no se li està donant la importància que es vol demostrar per part d'Aena i el seu compromís pel medi ambient i s'està causant un impacte negatiu en forma de petjada de carboni i altres afectacions socio-ambientals a la illa que podrien evitar-se. |
visitant ::
identificació
tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental)
