| Títol variant: |
Les relacions en la filosofia llatina medieval primerenca : contra el relat estàndard |
| Títol variant: |
Las relaciones en la filosofía latina medieval temprana : contra el relato estándar |
| Data: |
2018 |
| Resum: |
Medieval philosophers before Ockham are usually said to have treated relations as real, monadic accidents. This "Standard Account" does not, however, fit in with most discussions of relations in the Latin tradition from Augustine to the end of the 12th century. Early medieval thinkers minimized or denied the ontological standing of relations, and some, such as John Scottus Eriugena, recognized them as polyadic. They were especially influenced by Boethius's discussion in his De trinitate, where relations are treated as prime examples of accidents that do not affect their substances. This paper examines non-standard accounts in the period up to c. 1100. |
| Resum: |
Es diu que els filòsofs medievals previs a Occam van tractar les relacions com a accidents reals i monàdics. Però aquest "Relat estàndard" no encaixa amb gran part de les discussions que van tenir lloc en la tradició llatina des d'Agustí fins al final del segle XII sobre les relacions. Els primers pensadors medievals van minimitzar o negar l'estatus ontològic de les relacions, i alguns, com Joan Escot Eriúgena, les van reconèixer com a poliàdiques. Aquests filòsofs van estar fonamentalment influïts per la discussió de Boeci en el seu De trinitate, on les relacions es tracten com a primers exemples d'accidents que no afecten les seves substàncies. Aquest treball examina els relats no-estàndards en el període que arriba fins a l'any 1100. |
| Resum: |
Se dice que los filósofos medievales previos a Ockham trataron las relaciones como accidentes reales y monádicos. Pero este "Relato estándar" no encaja con gran parte de las discusiones que tuvieron lugar en la tradición latina desde Agustín hasta el final del siglo XII acerca de las relaciones. Los primeros pensadores medievales minimizaron o negaron el estatus ontológico de las relaciones, y algunos, como Juan Escoto Eriúgena, las reconocieron como poliádicas. Estos filósofos estuvieron fundamentalmente influenciados por la discusión de Boecio en su De trinitate, donde las relaciones se tratan como primeros ejemplos de accidentes que no afectan a sus sustancias. Este trabajo examina los relatos no-estándares en el período que llega hasta el año 1100. |
| Drets: |
 |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Relacions ;
Accidents ;
Substància ;
Aristòtil ;
Boeci ;
Relations ;
Substance ;
Aristotle ;
Boethius ;
Relaciones ;
Accidentes ;
Sustancia ;
Aristóteles ;
Boecio |
| Publicat a: |
Enrahonar, Vol. 61 (2018) , p. 41-58 (Articles) , ISSN 2014-881X |
visitant ::
identificació
