Resum: |
L'objectiu d'aquest treball és estudiar el comportament dels adjectius en -ble respecte a l'herència dels arguments verbals. Malgrat que els adjectius en -ble, com les construccions mitjanes, tenen caràcter no eventiu, hereten sintàcticament els arguments interns de l'arrel verbal, el més directe dels quals esdevé el subjecte de l'adjectiu. Si assumim que l'herència sintàctica és possible nomes quan el mot derivat té valor eventiu (cf. Grimshaw (1990) i Picallo (1991) per a les nominalitzacions, i Levin i Rappaport (1988) per als nominals en -er, entre d'altres), aleshores els adjectius en -ble i les construccions mitjanes són un problema per a l'herència. Proposarem que sigui el valor predicatiu dels adjectius i dels verbs (tots dos [+VI, en front del tret [-VI dels noms) el que expliqui aquesta aparent contradicció. |