| Abstract: |
Aquest article examina la relació entre l'expressió del subjuntiu i la manca d'obviació del subjecte en francès antic. En primer lloc, demostro que les solucions que es basen en la rivalitat subjuntiu/infinitiu no poden explicar les dades del francès antic; també sostinc que si bé T és anàfòric a les clàusules de subjuntiu, aquest tret no és directament responsable de l'obviació del subjecte. Basant-me en Progovac (1993), proposo que la manca d'obviació del subjecte en francès antic depèn de la visibilitat d'un sintagma de mode (MoodP). En francès antic, el verb principal no selecciona el mode subjuntiu; en conseqüència, MoodP ha de ser visible a la FL perquè el tret [-realitzat] que porta no és recuperable. La manca d'obviació del subjecte es deu al fet que MoodP, que és visible, lliga T [+anàfora] i limita el domini de lligam a la clàusula de subjuntiu subordinada. En francès modem, MoodP pot ser recuperat per tal com el subjuntiu sí que és seleccionat pel verb principal. A conseqüència d'això, el domini de lligam de T s'amplia a la clàusula principal i es donen els efectes propis de l'obviació del subjecte. |
guest ::
