| Abstract: |
Un cert nombre d'explicacions de la pujada de clític l'han considerada un fenomen que es correlaciona exclusivament amb l'infinitiu. Aquest article mostra que aquesta correlació no s'hauria d'entendre en el sentit que les configuracions de reestructuració hagin de ser necessàriament monoclausals. Mitjançant la presentació de casos de pujada de clític des de clàusules subordinades finites, també demostra que les propostes que l'associen amb la manca de Temps (o amb elevació de Temps) tampoc no són satisfactòries. Jo sostinc que, si bé la pujada del clític és un cas de trasllat de nucli, i està sotmesa, per tant, a HMC/ECP, també està restringida pel requeriment que els nuclis a través dels quals es trasllada el clític estiguin coindexats. Aquest requeriment l'atribueixo al fet que la pujada de clític és seguida per un trasllat de sintagma a la FL, que es produeix a través de les posicions d'especificador respectives. Aquesta coindexació en contextos finits fa que la pujada de clític sigui possible en llengües romàniques amb una estructura de la frase pròpia de les llengües balcàniques; en les altres llengües romàniques, on el control i l'elevació es limiten als infinitius, el fenomen és inexistent. |
guest ::
