Resum: |
En el marc de l'Europa Occidental, desde final del segle XVIII, les crisis de subsistències, amb les seves conegudes seqüeles demogràfiques, econòmiques i socials, es van fer menys freqüents. Encara, però, les grans penúries apareixen de forma força generalitzada els anys 1693-1694, 1709-1710, 1739-1741, 1763-1764 i 1771-1774. La conjuntura crítica del primer quinquenni dels anys seixanta del segle XVIII va afectar amb duresa l'Europa mediterrània: al sud d'Itàlia, la combinació de la pobra collita de 1763 amb l'extensió d'una epidèmia de tifus l'any següent tingué uns efectes catastròfics sobre la població. |