dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
| Data: |
2019 |
| Descripció: |
127 pag. |
| Resum: |
Fins al dia d'avui, els estudis centrats en la gentrificació han usat indicadors objectius basats en dades del cens per a explorar la possible gentrificació d'una àrea. Al començar a demostrar els diferenciació de les conseqüències del fenomen per els diferents grups de població, sorgeix la necessitat de tenir més mètodes concrets per a calcular la gentrificació d'una àrea, i també que els indicadors usats siguin adequats per la ciutat estudiada. Tant la salut com les intervencions mediambientals són dos factors que ja han estat estudiats conjuntament amb la gentrificació per la diversitat de conseqüències que aquest fenomen provoca, en el nostre treball, volem avaluar la magnitud de la relació entre les tres variables. Els nostres objectius són (i) desenvolupar un qüestionari per a recollir informació sobre: contacte amb les intervencions mediambientals urbanes, salut autopercebuda i gentrificació percebuda en l'àmbit d'estudi (barris de Sants, Sants-Badal i La Bordeta de la ciutat de Barcelona), (ii) usar aquest qüestionari per investigar les possibles relacions entre les variables esmentades, per la població en general i per diferents grups de població (per gènere, per edat, per nivell econòmic i per nivell educatiu) i, finalment, (iii) avaluar la utilitat del qüestionari desenvolupat i proposar possibles millores, per així crear una versió beta. Basant-nos en la teoria sobre gentrificació i en informació preliminar obtinguda mitjançant l'observació i la realització d'entrevistes qualitatives a l'àmbit d'estudi, vam desenvolupar una sèrie de preguntes per avaluar la percepció de gentrificació. Aquestes preguntes, juntament amb preguntes sobre salut i sobre intervencions mediambientals urbanes, van formar part del qüestionari que es va administrar cara a cara (n=154), en el període entre gener i març de 2019. Els nostres resultats van mostrar que a l'àmbit d'estudi no hi ha percepció de gentrificació (n=97) per la mostra entera, i cap relació entre les tres variables principals. Hem trobat associacions estadísticament significatives entre les variables principals en estratificar per factors sociodemogràfics com l'edat, el gènere, el nivell econòmic i els estudis. Aquestes associacions han sigut entre (i) gentrificació percebuda i contacte amb intervencions mediambientals pel gènere masculí, (ii) gentrificació percebuda i salut autopercebuda per nivell d'estudis terciaris, (iii) gentrificació percebuda i satisfacció amb la qualitat de les intervencions mediambientals pel grup d'edats entre 18 i 39 anys, i (iv) gentrificació percebuda i freqüència de visita de l'espai verd pel nivell econòmic classificat com a còmode. Aquests resultats confirmen dues de les nostres hipòtesis: (2) aquelles persones residents en l'àmbit d'estudi que tinguin un contacte més freqüent amb les intervencions mediambientals de l'estudi no tindran una percepció de gentrificació tan alta, i (3) aquelles persones residents en l'àmbit d'estudi que percebin gentrificació a l'àrea tindran una salut autopercebuda més baixa, tenint en compte que els resultats no permeten afirmar aquestes hipòtesis per la població mostral total, però si per alguns grups de població. Així podem afirmar la hipòtesis (4): segons la literatura esmentada anteriorment serà esperada una diferència en les relacions entre gentrificació percebuda, salut autopercebuda i contacte amb les intervencions mediambientals urbanes per cada un dels grups de població. |
| Resum: |
Hasta el día de hoy, los estudios centrados en la gentrificación han usado indicadores objetivos basados en datos del censo para explorar la posible gentrificación de un área. En empezar a demostrar la diferenciación de las consecuencias del fenómeno por los diferentes grupos de población, surge la necesidad de tener más métodos concretos para calcular la gentrificación de un área, y también que los indicadores usados sean adecuados para la ciudad estudiada. Tanto la salud como las intervenciones medioambientales son dos factores que ya han sido estudiados conjuntamente con la gentrificación por la diversidad de consecuencias que este fenómeno provoca, en nuestro trabajo, queremos evaluar la magnitud de la relación entre las tres variables. Nuestros objetivos son (i) desarrollar un cuestionario para recoger información sobre: contacto con las intervenciones medioambientales urbanas, salud autopercibida y gentrificación percibida en el ámbito de estudio (barrios de Sants, Sants-Badal y La Bordeta de la ciudad de Barcelona), (ii) usar este cuestionario para investigar las posibles relaciones entre las variables mencionadas, por la población en general y para diferentes grupos de población (por género, por edad, por nivel económico y por nivel educativo) y, finalmente, (iii) evaluar la utilidad del cuestionario desarrollado y proponer posibles mejoras, para así crear una versión beta. Basándonos en la teoría sobre gentrificación y en información preliminar obtenida mediante la observación y la realización de entrevistas cualitativas en el ámbito de estudio, desarrollamos una serie de preguntas para evaluar la percepción de gentrificación. Estas preguntas, junto con preguntas sobre salud y sobre intervenciones medioambientales urbanas, formaron parte del cuestionario que se administró cara a cara (n=154), en el período entre enero y marzo de 2019. Nuestros resultados mostraron que en el ámbito de estudio no hay percepción de gentrificación (n=97) para la muestra entera, y ninguna relación entre las tres variables principales. Hemos encontrado asociaciones estadísticamente significativas entre las variables principales en estratificar por factores sociodemográficos como la edad, el género, el nivel económico y los estudios. Estas asociaciones han sido entre (i) gentrificación percibida y contacto con intervenciones medioambientales por el género masculino, (ii) gentrificación percibida y salud autopercibida por nivel de estudios terciarios, (iii) gentrificación percibida y satisfacción con la calidad de las intervenciones medioambientales por el grupo de edades entre 18 y 39 años, y (iv) gentrificación percibida y frecuencia de visita del espacio verde por el nivel económico clasificado como cómodo. Estos resultados confirman dos de nuestras hipótesis: (2) aquellas personas residentes en el ámbito de estudio que tengan un contacto más frecuente con las intervenciones medioambientales del estudio no tendrán una percepción de gentrificación tan alta, y (3) aquellas personas residentes en el ámbito de estudio que perciban gentrificación en el área tendrán una salud autopercibida más baja, teniendo en cuenta que los resultados no permiten afirmar estas hipótesis para la población la muestra total, pero si por algunos grupos de población. Así podemos afirmar la hipótesis (4): según la literatura citada anteriormente será esperada una diferencia en las relaciones entre gentrificación percibida, salud autopercibida y contacto con las intervenciones medioambientales urbanas por cada uno de los grupos de población. |
| Resum: |
To date, studies focused on gentrification have used objective indicators based on census data to explore the possible gentrification of an area. When the differentiated consequences of the phenomenon by population groups were clear, the need to use more concrete methods to calculate the gentrification of an area arose, adding to the fact that they also needed to be adequate for the city studied. Both health and environmental interventions are two factors that have been studied together with gentrification due to the diversity of consequences that this phenomenon causes. In our work, we want to evaluate the magnitude of the relationship between the three variables. Our objectives are (i) to develop a questionnaire to collect information on: contact with urban environmental interventions, self-rated health and perceived gentrification in the studied area (neighborhoods of Sants, Sants-Badal and La Bordeta of the city of Barcelona), (ii) use this questionnaire to investigate the possible relationships between the variables mentioned, by the population in general and for different population groups (by gender, by age, by economic level and by educational level) and, finally, (iii) evaluate the usefulness of the questionnaire developed and propose possible improvements, in order to create a beta version. Based on the theory of gentrification and preliminary information obtained through the observation and conduct of qualitative interviews in the area studied, we developed a series of questions to assess the perception of gentrification. These questions, along with questions on health and urban environmental interventions, were part of the questionnaire that was administered face to face (n=154), in the period between January and March 2019. Our results showed that in the area studied, there is no perception of gentrification (n=97) for the whole sample, and no relationship between the three main variables. We have found statistically significant associations between the main variables when stratifying by sociodemographic factors such as age, gender, economic level and studies. These associations have been between (i) perceived gentrification and contact with environmental interventions by the male gender, (ii) perceived gentrification and self-rated health by level of tertiary studies, (iii) perceived gentrification and satisfaction with the quality of environmental interventions by the group of ages between 18 and 39 years, and (iv) perceived gentrification and frequency of visit to the green space by the economic level classified as comfortable. These results confirm two of our hypotheses: (2) those people resident in the area studied who have more frequent contact with the environmental interventions will not have such a high perception of gentrification, and (3) those people residing in the field of study that perceive gentrification in the area will have a lower self-rated health, taking into account that the results do not allow to affirm these hypotheses for the total sample population, but for some population groups. Thus, we can affirm the hypothesis (4): according to the literature cited above, a difference in the relationships between perceived gentrification, self-rated health and contact with urban environmental interventions by each of the population groups will be found. |
| Nota: |
Premi UAB de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) als millors Treballs de Fi de Grau sobre desenvolupament sostenible i justícia global. 3a Edició, curs 2018/2019 |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Ciències Ambientals [2501915] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciències Ambientals [959] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Gentrificació ;
Barcelona ;
Salut humana |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
