dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
| Títol variant: |
Public space and urban Planning in Barcelona after Covid-19 |
| Data: |
2020 |
| Descripció: |
56 pàg. |
| Resum: |
El paisatge urbà té efectes en la construcció de la pròpia identitat que deriven de les particularitats de cada ciutat. En la continua transformació i redefinició dels espais públics, aquest treball pretén fer una reflexió sobre la seva importància i les seves implicacions en la vida quotidiana a la ciutat. La pandèmia Covid-19 força de nou el vell debat urbà a Barcelona per aportar solucions a una crisi ambiental que probablement també és social. Ja al segle XIX va tenir lloc un intens procés de reflexió sobre la forma urbana a Barcelona per aportar solucions a una crisi de tipus ambiental i social. Aquell és ara el gran referent del model Barcelona, el punt de partida de l'urbanisme i de la ciutat actual. Per això, en el plantejament del treball també utilitzo el Pla Cerdà de referent, analitzant aspectes que van ser la bàsics en aquell gran projecte i reflexionant sobre la situació en la ciutat actual. A principis del segle XXI les fronteres entre ciutat i natura s'esborren i ho fan a partir d'un nou paradigma on els aspectes ambientals són decisius i fa qüestionar si existeix un model teòric de ciutat donada la complexitat de sistemes que la formen. És moment de fer regulacions radicals, ambicioses? El consum km 0 o producte de proximitat s'ha utilitzat durant el confinament com un dels mitjans més segurs i eficients de produir i proveir-se d'aliments d'alta qualitat. Llavors, si fins ara el focus era la sobirania tecnològica i el model l'smart city, com cal plantejar el futur ara? Cap a una sobirania alimentària?. |
| Resum: |
El paisaje urbano tiene efectos en la construcción de la propia identidad que derivan de las particularidades de cada ciudad. En la continua transformación y redefinición de los espacios públicos, este trabajo pretende hacer una reflexión sobre su importancia y sus implicaciones en la vida cotidiana. La pandemia Covid-19 fuerza de nuevo el viejo debate urbano frente una crisis ambiental que probablemente también es social. Ya en el siglo XIX tuvo lugar un intenso proceso de reflexión sobre la forma urbana en Barcelona para aportar soluciones a una crisis higiénica. Aquel es ahora el gran referente del modelo Barcelona, el punto de partida del urbanismo y de la ciudad actual. Por eso, en el planteamiento del trabajo también utilizo el Pla Cerdà de referente, analizando aspectos que fueron básicos en aquel gran proyecto y reflexionando sobre la situación en la ciudad actual. A principios del siglo XXI las fronteras entre ciudad y campo se diluyen y es debido a un nuevo paradigma donde los aspectos ambientales son decisivos y hacen cuestionar si existe un modelo teórico de ciudad dada la complejidad de sistemas que la forman. ¿Es momento de hacer regulaciones radicales, ambiciosas? El consumo km 0 o producto de proximidad se ha utilizado durante el confinamiento como uno de los medios más seguros y eficientes de producir y proveerse de alimentos de alta calidad. Entonces, si hasta ahora el foco era la soberanía tecnológica y el modelo la smart city, ¿cómo se ha de plantear el futuro ahora? ¿Hacia una soberanía alimentaria?. |
| Resum: |
Urban landscape has effects on the construction of a self-identity which comes from the particularities of each city. On the ever going transformation and redefinition of public areas, this research pretend to force a reflexion on its importance and implications over daily life. Covid-19 pandemic is forcing anew the old urban debate facing an environmental crisis that probably is also social. Already at the 19th century there was an intense process of reflexion about the urban shape in Barcelona to provide solutions for a hygienic crisis. That one is now the main referent about the model Barcelona, the starting point of urban planning and for the contemporary city. That's why, for the statement of this research I also use Pla Cerda as main referent, analysing basic aspects from that huge plan and pondering about the situation of the current city. At the beginning of the 21st century, the old borders between nature and city are being erased and the reversing point is because of a new paradigm where environmental issues are key and even make wonder if a theoretical city model exists after the complexity of its systems. Is now moment to introduce a radical and ambitious policy? Local food has been during the lockdown one of the safest and most efficient systems to produce and provide high quality food. So, if technological sovereignty has been the goal until now and smart city the model, how should future be faced from this moment on? Towards a food sovereignty?. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Geografia i Ordenació del Territori [824] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Geografia i Ordenació del Territori [824] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Urbanisme post-pandèmia ;
Urbanisme post-covid ;
Ciutat de proximitat ;
Espai públic ;
Paisatge urbà ;
Paisatge cultural ;
Sobirania alimentària ;
Urbanismo post-covid ;
Urbanismo post-pandemia ;
Ciudad de proximidad ;
Espacio público ;
Paisaje urbano ;
Paisaje cultural ;
Soberanía alimentaria ;
After-covid urban planning ;
Livable city ;
Public space ;
Urban landscape ;
Cultural landscape ;
Food sovereignty |
visitant ::
identificació
