(Universitat Autònoma de Barcelona. Institut d'Estudis Medievals)
| Títol variant: |
Gesti profettici : come Blake disegna il suo Virgilio |
| Títol variant: |
Gestos profètics : com Blake dibuixa el seu Virgili |
| Títol variant: |
Gestos proféticos : cómo Blake dibuja su Virgilio |
| Data: |
2020 |
| Resum: |
This article concentrates on one specific figure in Blake's visual adaptation of the Commedia: Virgil, whom Dante invoked both as a poetic predecessor and as an ethical model. The gestures and physical attitudes of the character in Blake's plates suggest an insertion of this version of Virgil within the tradition of sacred writing that the author considered as prophetic. As we shall see, this involved a conscious decision on the part of Blake to abandon the core values and the larger significance of Virgil in the original Commedia. The article attempts to offer a reading of Blake's version of the Mantuan poet based on the notions of prophecy that he had developed between 1804 and 1820, in his illustrations for the works of John Milton and in the illuminated poem Jerusalem, which must be considered his final and most decisive statement on the subject. What will emerge will be not a definitive perspective on the Blakean Virgil (no readings can be considered "definitive" in what concerns Blake), but one in which the prophetic gestures of the figure will appear in all their potentiality of meaning. |
| Resum: |
Questo articolo si concentra su una figura specifica dell'adattamento visivo della Commedia di Blake: Virgilio, che Dante ha invocato sia come predecessore poetico che come modello etico. I gesti e gli atteggiamenti fisici del personaggio nelle tavole di Blake suggeriscono un inserimento di questa versione di Virgilio all'interno della tradizione della scrittura sacra che l'autore considerava profetica. Come vedremo, ciò ha comportato una decisione consapevole da parte di Blake di abbandonare i valori fondamentali e il significato più ampio di Virgilio nella Commedia originale. L'articolo cerca di offrire una lettura della versione di Blake del poeta mantovano basata sulle nozioni di profezia che egli aveva sviluppato tra il 1804 e il 1820, nelle sue illustrazioni per le opere di John Milton e nel poema miniato Gerusalemme, che deve essere considerato la sua ultima e più decisiva affermazione sull'argomento. Ciò che emergerà non sarà una prospettiva definitiva sul Virgilio di Blake (nessuna lettura può essere considerata "definitiva" per quanto riguarda Blake), ma una in cui i gesti profetici della figura appariranno in tutta la loro potenzialità di significato. |
| Resum: |
Aquest article es centra en una figura específica de l'adaptació visual de la Comèdia de Blake: Virgili, a qui Dante va invocar com a predecessor poètic i un model ètic. Els moviments i gestos físics del personatge en els panells de Blake suggereixen una inclusió d'aquesta versió de Virgili dins de la tradició de les escriptures sagrades que l'autor considerava profètica. Com veurem, això suposa una decisió conscient per part de Blake d'abandonar els valors fonamentals i el significat més ampli de Virgili en la Comèdia original. L'article pretén oferir una lectura de la versió de Blake del poeta mantuà basada en les nocions de profecia que havia desenvolupat entre 1804 i 1820, en les seves il·lustracions per a les obres de John Milton i en el poema il·luminat Jerusalem, que ha de considerar-se la seva última i més decisiva declaració sobre el tema. El que sorgirà no serà una perspectiva definitiva sobre el Virgili de Blake (cap lectura pot considerar-se "definitiva" pel que fa a Blake), sinó una en la qual els gestos profètics de la figura apareixeran en tota la seva potencialitat de significat. |
| Resum: |
Este artículo se centra en una figura específica de la adaptación visual de la Comedia de Blake: Virgilio, a quien Dante invocó como predecesor poético y un modelo ético. Los movimientos y gestos físicos del personaje en los paneles de Blake sugieren una inclusión de esta versión de Virgilio dentro de la tradición de las escrituras sagradas que el autor consideraba profética. Como veremos, esto supone una decisión consciente por parte de Blake de abandonar los valores fundamentales y el significado más amplio de Virgilio en la Comedia original. El artículo pretende ofrecer una lectura de la versión de Blake del poeta mantuano basada en las nociones de profecía que había desarrollado entre 1804 y 1820, en sus ilustraciones para las obras de John Milton y en el poema iluminado Jerusalén, que debe considerarse su última y más decisiva declaración sobre el tema. Lo que surgirá no será una perspectiva definitiva sobre el Virgilio de Blake (ninguna lectura puede considerarse "definitiva" en lo que respecta a Blake), sino una en la que los gestos proféticos de la figura aparecerán en toda su potencialidad de significado. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Blake ;
Virgil ;
Dante ;
Prophecy ;
Gestures ;
Gates of hell ;
Virgilio ;
Profezia ;
Gesti ;
Porte dell'inferno ;
Virgili ;
Profecia ;
Gestos ;
Portes de l'infern ;
Profecía ;
Puertas del infierno |
| Publicat a: |
Dante e l'Arte, Vol. 7 (2020) , p. 129-154 (Monogràfic) , ISSN 2385-5355 |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Institut d'Estudis Medievals)
