| Resum: |
Una de les principals incerteses del nostre món té a veure amb l'abast del que alguns anomenen la Nova Robòtica. Aquesta nova era de la robòtica està caracteritzada pel desenvolupament de robots pensats per a "col·laborar" amb els humans, dissenyats per ser introduïts en entorns quotidians. En l'àmbit de la salut hi ha un creixement exponencial d'investigacions i projectes relacionats amb la utilització d'aquest tipus de robots en processos terapèutics o de cura, els robots de cura. No obstant això, per la seva capacitat de mobilitzar les emocions i interpel·lar la nostra pròpia humanitat, el desenvolupament d'aquests artefactes desperta nombroses controvèrsies ètiques. Més enllà dels escenaris utòpics o distòpics que plantegen els debats ètics premonitoris que preconitzen el desenvolupament d'una sèrie de funcionalitats, en la present tesi proposo un debat ètic alternatiu que explora l'ètica en robòtica des de la discussió sobre el bé comú i el bon viure. A partir de la pregunta sobre quines són les formes de relació i l'ordre social que proposen els robots de cura, busco identificar i analitzar les controvèrsies al voltant del desenvolupament i introducció d'aquests robots, com un element previ per poder discutir sobre formes de desenvolupament tecnocientífic que persegueixin una bona vida en comú. Amb aquest objectiu he elaborat una aproximació pròpia a l'estudi de l'ètica dels robots, no des d'una ètica en majúscules o de grans principis, sinó des d'una ètica de batalla, quotidiana, negociable. . . feta i per fer. He realitzat l'acostament a aquestes qüestions des del marc teòric dels Science and Technology Studies (STS), utilitzant el principi d'heterogeneïtat i la idea de mediació tècnica com a conceptes centrals, introduint també algunes nocions desenvolupades des de la filosofia de la tecnologia, com la idea de moral materialitzada i de codis tècnics. En aquest marc conceptual hi he introduït també la noció d'imaginari, a partir de la meva lectura de l'obra de Castoriadis. Prenent els imaginaris com construccions col·lectives de les significacions del món comú, que alhora configuren als individus i són configurades per ells, els he utilitzat com a eina per analitzar des dels STS qüestions polítiques en l'ètica de les tecnologies. Mitjançant la realització d'un extens treball empíric (procés de disseny participatiu, Vision Assessment i entrevistes), he analitzat els imaginaris al voltant dels robots de cura, identificat diversos conflictes que confronten la lògica tecnocràtica amb una lògica que situa al centre del debat l'entramat de relacions de cures que sustenten els nostres mons i nosaltres mateixes. A partir d'aquests conflictes, al llarg de la tesi vaig configurant una sèrie de controvèrsies ètiques que fan referència a: la democratització de les tecnologies utilitzant processos participatius; la noció d'interacció humans-màquina; la direccionalitat de la cura; l'estabilitat de l'artefacte; la forma de les cures; i la lògica de funcionament. Finalment, des de la identificació d'aquestes controvèrsies, proposo l'articulació d'un marc ètic capaç de guiar la introducció i l'ús de robots de cura en l'àmbit de la salut, basat en el principi de precaució i l'acció mesurada. |
visitant ::
identificació
