| Títol variant: |
La verificació audiovisual en el procés d'evolució de les redaccions televisives : Al Jazeera i el trànsit del satèl·lit a l'estructura de núvol |
| Títol variant: |
La verificación audiovisual en el proceso de evolución de las redacciones televisivas : Al Jazeera y el tránsito del satélite a la estructura de nube |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
With the spread of the digital sphere and the proliferation of images from indirect sources that can be accessed by systems and users, verification routines have become essential to ensure media corporations' credibility. The advances in artificial intelligence which allow automated fact-checking (AFC) initiatives to be created help detect falsehoods, but they do not eliminate the need for human intervention. On the contrary, information professionals are necessary, and their functions increasingly include procedures such as mediating in videos and images. This study analyses the evolution of verification routines in audiovisual journalism and how new techniques have influenced the perception of trustworthiness and the reorganization of the television newsroom by allowing content from outside the media's own newsroom. To do so, it combines a method that examines the main literature on verification processes and compares it with the procedure used by Al Jazeera. In this regard, an exploration was conducted out based on participant observation in this international TV channel via interaction with journalists and heads of the corporation. The results indicate that advances in verification procedures make it possible to introduce visual material from the social media into the corporation's common news topics contributing to the transition from the traditional newsroom to the cloud structure and the inclusion of new audiences. These changes affect journalistic routines in a profession which has no longer been in-person for some time, in which correspondents coexist with journalists working in virtual mobility, seeking and receiving images in and from the social media. |
| Resum: |
Amb l'extensió de la digitalitat i la multiplicació de les imatges de procedència indirecta a les quals poden accedir sistemes i usuaris, les rutines de verificació han esdevingut imprescindibles per assegurar la credibilitat de les corporacions mediàtiques. Els avenços en la intel·ligència artificial en la conformació d'iniciatives de comprovació automàtica (automated fact-checking, AFC) faciliten la detecció de falsedats però no anul·len la intervenció humana. Els professionals de la informació, per contra, són necessaris i inclouen de manera creixent entre les seves funcions procediments com la mediació en el tractament de vídeos i imatges. Aquest treball analitza l'evolució de les rutines de verificació del periodisme audiovisual i com les seves noves tècniques, en permetre l'entrada de continguts produïts a l'exterior de la redacció del mitjà, han influït en la percepció del concepte de fiabilitat i en la reorganització de la redacció televisiva. S'ha efectuat una exploració basada en l'observació participant en la cadena Al Jazeera en interacció amb periodistes i responsables de la corporació. Els resultats apunten al fet que els avenços en els processos de verificació possibiliten la incorporació de materials visuals dels mitjans socials a l'agenda comuna temàtica de la corporació i contribueixen a l'evolució de la transició de la redacció tradicional a l'estructura en núvol i a la incorporació de noves audiències. Els canvis afecten les rutines periodístiques en un col·lectiu que fa temps que va deixar de ser estrictament presencial i on les corresponsalies coexisteixen amb periodistes en mobilitat virtual buscant i rebent imatges en i des de les xarxes socials. |
| Resum: |
Con la extensión de la digitalidad y la multiplicación de las imágenes de procedencia indirecta a las que pueden acceder sistemas y usuarios, las rutinas de verificación se han hecho imprescindibles para asegurar la credibilidad de las corporaciones mediáticas. Los avances en la inteligencia artificial en la conformación de iniciativas de comprobación automática (automated fact-checking, AFC) facilitan la detección de falsedades pero no anulan la intervención humana. Los profesionales de la información, por el contrario, son necesarios e incluyen de forma creciente entre sus funciones procedimientos como la mediación en el tratamiento de vídeos e imágenes. Este trabajo analiza la evolución de las rutinas de verificación del periodismo audiovisual y cómo sus nuevas técnicas, al permitir la entrada de contenidos producidos en el exterior de la redacción del medio, han influido en la percepción del concepto de fiabilidad y en la reorganización de la redacción televisiva. Se ha efectuado una exploración basada en la observación participando en la cadena Al Jazeera en interacción con periodistas y responsables de la corporación. Los resultados apuntan a que los avances en los procesos de verificación posibilitan la incorporación de materiales visuales de los medios sociales a la agenda común temática de la corporación y contribuyen a la evolución de la transición de la redacción tradicional a la estructura en nube y a la incorporación de nuevas audiencias. Los cambios afectan a las rutinas periodísticas en un colectivo que hace tiempo dejó de ser estrictamente presencial y en donde las corresponsalías coexisten con periodistas en movilidad virtual buscando y recibiendo imágenes en y desde las redes sociales. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Verification ;
Fact-checking ;
Al jazeera ;
Fake news ;
Television ;
Newsroom ;
Verificació ;
Notícies falses ;
Televisió ;
Redacció ;
Comunicación ;
Televisión ;
Verificación ;
Noticias falsas ;
Redacción |
| Publicat a: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Núm. 64 (juny 2021) , p. 85-102 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
visitant ::
identificació
