(Universitat Pompeu Fabra. Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF))
| Títol variant: |
Indicacions geogràfiques i política comercial de la UE : reflexions per a una agenda de recerca |
| Títol variant: |
Geographical indications and trade policy of the EU : reflections for a research agenda |
| Data: |
2022 |
| Resum: |
La gobernanza del comercio mundial está en plena transición y la UE tiene un importante desafío por delante. En ello le va la posibilidad de ser considerada un actor válido y confiable en un escenario internacional crecientemente complejo. Pese a su convicción acerca la bondad del marco multilateral y su sólido apoyo a la OMC, en los últimos años la UE ha venido tejiendo una red cada vez más densa de acuerdos comerciales bilaterales. A diferencia de sus predecesores, estos acuerdos de nueva generación contemplan no solo elementos at the border, sino también elementos beyond the border, en lo que puede interpretarse como una contienda por la hegemonía regulativa en la escala global. Fruto de una larga evolución histórica, las indicaciones geográficas, como instrumento jurídico para la preservación y promoción de determinados productos que por su especificidad merecen un elevado grado de protección en el mercado, gozan hoy de sólidas regulaciones en el mercado único. Además, como consecuencia de lo anterior, y atendiendo a las demandas tanto de productores como de consumidores, la UE ha venido buscando la inclusión de estas regulaciones en los acuerdos comerciales de nueva generación, para extender así su protección en los mercados de sus socios comerciales. En este sentido, el estudio pormenorizado de las indicaciones geográficas en estos acuerdos comerciales ofrece un inmejorable ámbito empírico para comprender mejor, no solo la agencia y la estructura institucional propias de la política comercial de la UE sino, de forma más genérica, comprender el propio sistema político de la UE. Con este objetivo, esta contribución propone un programa de investigación centrado en las indicaciones geográficas comunitarias y su encaje en la política comercial de la UE. |
| Resum: |
La governança del comerç mundial està en plena transició i la UE té un desafiament important per endavant. Li va la possibilitat de ser considerada un actor vàlid i fiable en un escenari internacional creixentment complex. Tot i la seva convicció apropa la bondat del marc multilateral i el seu sòlid suport a l'OMC, en els darrers anys la UE ha teixit una xarxa cada cop més densa d'acords comercials bilaterals. A diferència dels seus predecessors, aquests acords de nova generació contemplen no només elements at the border, sinó també elements beyond the border, en el que es pot interpretar com una contesa per l'hegemonia regulativa a escala global. Fruit d'una llarga evolució històrica, les indicacions geogràfiques, com a instrument jurídic per a la preservació i promoció de determinats productes que per la seva especificitat mereixen un elevat grau de protecció al mercat, gaudeixen avui de sòlides regulacions al mercat únic. A més, com a conseqüència de l'anterior, i atenent les demandes tant de productors com de consumidors, la UE ha buscat la inclusió d'aquestes regulacions en els acords comercials de nova generació, per estendre així la seva protecció als mercats dels seus socis comercials . En aquest sentit, l'estudi detallat de les indicacions geogràfiques en aquests acords comercials ofereix un àmbit empíric immillorable per comprendre millor, no només l'agència i l'estructura institucional pròpies de la política comercial de la UE sinó, de manera més genèrica, comprendre el propi sistema polític de la UE. Amb aquest objectiu, aquesta contribució proposa un programa de recerca centrat en les indicacions geogràfiques comunitàries i el seu encaix a la política comercial de la UE. |
| Resum: |
The governance of world trade is in full transition and the EU has a major challenge ahead of it. In this lies the possibility of being considered a valid and reliable actor in an increasingly complex international scenario. Despite its conviction about the goodness of the multilateral framework and its solid support for the WTO, in recent years the EU has been weaving an increasingly dense network of bilateral trade agreements. Unlike their predecessors, these new generation agreements contemplate not only elements at the border, but also elements beyond the border, in what can be interpreted as a contest for regulatory hegemony on a global scale. As a result of a long historical evolution, geographical indications, as a legal instrument for the preservation and promotion of certain products that due to their specificity deserve a high degree of protection in the market, today enjoy solid regulations in the single market. In addition, as a consequence of the above, and in response to the demands of both producers and consumers, the EU has been seeking the inclusion of these regulations in new generation trade agreements, in order to extend their protection in the markets of its trading partners. . In this sense, the detailed study of geographical indications in these trade agreements offers an unbeatable empirical field to better understand, not only the agency and the institutional structure of the EU's trade policy but, more generally, to understand the EU political system. With this objective, this contribution proposes a research program focused on community geographical indications and their fit into EU trade policy. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Unión Europea ;
Politica comercial ;
Indicaciones geográficas ;
Propiedad intelectual ;
Hegemonía regulativa ;
European Union ;
Trade policy ;
Geographical indications ;
Intellectual property ;
Regulatory hegemony ;
Unió Europea ;
Política comercial ;
Indicacions geogràfiques ;
Propietat intel·lectual ;
Hegemonia regulativa |
| Publicat a: |
Quaderns IEE, Vol. 1 Núm. 1 (2022) , p. 53-73 (Estudis) , ISSN 2696-8525 |
visitant ::
identificació
(Universitat Pompeu Fabra. Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF))
