| Títol variant: |
Arquitectura d'avantguarda per a la sanitat a províncies. La implementació del Sistema Nacional de Salut a Zamora |
| Títol variant: |
Avant-garde architecture in provincial healthcare. The implementation of the National Health System in Zamora |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
Si queremos comprender con mayor perspectiva la historia de la arquitectura en España, resulta decisivo acercarnos a los equipamientos sanitarios construidos durante la segunda mitad del siglo XX en zonas periféricas. Muchos de estos hospitales, planeados para el cuidado integral de la salud, tuvieron una relevancia extraordinaria en el ordenamiento administrativo del país en provincias, en cuya capital, generalmente, se asentaron para dar asistencia a los residentes en cada territorio. Con este modelo, el Seguro Obligatorio de Enfermedad quiso garantizar la cobertura universal de sus afiliados y, simultáneamente, hacer de estos centros el referente asistencial de la provincia, aunque también arquitectónico, más allá del gestionado por las diputaciones. Paralelamente, se buscó también acercar la sanidad a las zonas más alejadas de los núcleos de investigación y desenvolvimiento de la medicina y la ciencia españolas establecidos en las principales ciudades, y especialmente a las regiones menos desarrolladas. Profundizamos en este propósito atendiendo al caso de Zamora y estudiando el proceso de creación de su residencia sanitaria. Tomamos esta ciudad como ejemplo de sus mismas circunstancias en otras provincias de la España interior, que entre las décadas de 1950 y 1970 se alejaba de la actual situación de despoblación. Hemos recurrido al estudio de fuentes primarias, como la documentación producida por órganos ministeriales y administraciones locales, la correspondencia generada durante el proceso y los proyectos arquitectónicos. Todo ello nos ha permitido ser testigos de la extraordinaria dotación que recibieron y de la respuesta que estos equipamientos arquitectónicos ofrecieron a la extensión universal de la sanidad y la medicina en España. |
| Resum: |
Si volem comprendre amb major perspectiva la història de l'arquitectura a Espanya, resulta decisiu acostar-nos als equipaments sanitaris construïts durant la segona meitat del segle XX en zones perifèriques. Molts d'aquests hospitals, planejats per a la cura integral de la salut, van tenir una rellevància extraordinària en l'ordenament administratiu del país en províncies, a la capital de les quals, generalment, es van assentar per donar assistència als residents en cada territori. Amb aquest model, l'Assegurança Obligatòria de Malaltia va voler garantir la cobertura universal dels seus afiliats i, simultàniament, fer d'aquests centres el referent assistencial de la província, encara que també arquitectònic, més enllà del gestionat per les diputacions. Paral·lelament, també es va buscar acostar la sanitat a les zones més allunyades dels nuclis de recerca i desenvolupament de la medicina i la ciència espanyoles establerts a les principals ciutats, i especialment a les regions menys desenvolupades. Aprofundim en aquest propòsit atenent el cas de Zamora i estudiant el procés de creació de la seva residència sanitària. Prenem aquesta ciutat com a exemple de les mateixes circumstàncies en altres províncies de l'Espanya interior, que entre les dècades de 1950 i 1970 s'allunyava de l'actual situació de despoblació. Hem acudit a l'estudi de fonts primàries, com la documentació produïda per òrgans ministerials i administracions locals, la correspondència generada durant el procés i els projectes arquitectònics. Tot això ens ha permès ser testimonis de l'extraordinària dotació que van rebre i de la resposta que aquests equipaments arquitectònics van oferir a l'extensió universal de la sanitat i la medicina a Espanya. |
| Resum: |
If we want to understand the history of architecture in Spain more clearly, it is essential to look at healthcare facilities built in the provinces during the second half of the 20th century. Many of these hospitals, planned for integrated healthcare, were extraordinarily important in the administration of the nation's provinces, being generally built in provincial capitals to provide healthcare for the residents of each territory. With this model, the Compulsory Health Insurance system wanted to guarantee universal coverage for its members and, at the same time, make these centres exemplary providers of both healthcare and architecture for the whole province, separate to those run by the Provincial Councils. It also tried to bring healthcare closer to areas furthest away from the centres of research and development of Spanish medicine and science established in the main cities, and especially to the less developed regions. We look more closely at this idea by studying the case of Zamora, and the process of creating its hospital. We take this city as an example of similar circumstances occurring in many other provinces of inland Spain, where from the 50s to the 70s the situation was very different to the current case of depopulation. We have looked at primary sources such as documentation produced by government ministries and the local administrations themselves, correspondence generated during the process, and the hospital's architectural plans. All this has highlighted the extraordinary endowment these facilities received, and the contribution they made to the universal availability of health and medicine in Spain. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Instituto Nacional de Previsión ;
Compulsory Health Insurance ;
National Health System ;
Ramiro Ledesma Ramos Sanitary Residence ;
Marcide Odriozola ;
Hospital architecture ;
Seguro obligatorio de enfermedad ;
Sistema nacional de salud ;
Residencia sanitaria Ramiro Ledesma Ramos ;
Arquitectura hospitalaria ;
Institut Nacional de Previsió ;
Assegurança obligatòria de malaltia ;
Sistema Nacional de Salut ;
Residència sanitària Ramiro Ledesma Ramos ;
Arquitectura hospitalària |
| Publicat a: |
Locus amoenus, Vol. 19 (2021) , p. 271-285 (Articles) , ISSN 2014-8798 |
visitant ::
identificació
(Universidad Católica de Ávila)
