| Títol variant: |
Lespai viscut. Cap a una etnografia radicalment urbana |
| Títol variant: |
The lived space. Towards a radically urban ethnography |
| Títol variant: |
O espaço vivido. Para uma etnografia radicalmente urbana |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
Con este ensayo intento delimitar una metodología propia para la etnografía urbana pero no sin antes problematizar su objeto de estudio. Históricamente, lo urbano, o bien se ha entendido como una consecuencia de la sociedad industrial y por lo tanto prefigurado en la estructura económica, o bien como una consecuencia de la planeación urbana y por lo tanto prefigurado en el proyecto del Arquitecto. Cuando lo urbano ha tenido un estatus diferencial, ha sido en términos anómicos como en el caso de Simmel o pastorales como en el caso de la Escuela de Chicago. Este ensayo se divide en tres partes: un intento de definición lefebvriana de lo urbano en tanto "espacio vivido", una serie de reflexiones epistemológicas con la intención de crear un marco metodológico para la etnografía urbana y, finalmente, una última parte donde se enumeran una serie de técnicas para el abordaje de lo urbano. Más cercano a un manifiesto inconformista que a un manual, podríamos decir que se trata de un anti-manual. Mi planteamiento es que, en última instancia, lo urbano es aquella parte elusiva de la experiencia de ciudad, y, por lo tanto, requiere métodos acordes a su irreductibilidad. |
| Resum: |
Amb aquest assaig intento delimitar una metodologia pròpia per a l'etnografia urbana però no sense abans problematitzar-ne l'objecte d'estudi. Històricament, allò urbà, o bé s'ha entès com una conseqüència de la societat industrial i per tant prefigurat en l'estructura econòmica, o bé com una conseqüència de la planejació urbana i per tant prefigurat en el projecte de l'Arquitecte. Quan allò urbà ha tingut un estatus diferencial, ha estat en termes anòmics com en el cas de Simmel o pastorals com en el cas de l'Escola de Chicago. Aquest assaig es divideix en tres parts: un intent de definició lefebvriana del que és urbà com a "espai viscut", una sèrie de reflexions epistemològiques amb la intenció de crear un marc metodològic per a l'etnografia urbana i, finalment, una darrera part on s'enumeren una sèrie de tècniques per a l'abordatge de l'àmbit urbà. Més proper a un manifest inconformista que a un manual, podríem dir que es tracta d'un antimanual. El meu plantejament és que, en última instància, el que és urbà és aquella part elusiva de l'experiència de ciutat, i, per tant, requereix mètodes d'acord amb la seva irreductibilitat. |
| Resum: |
With this essay I try to define a methodology for urban ethnography "in it's own terms" but not without first problematizing its object of study. Historically, the urban thing has either been understood as a consequence of industrial society and therefore prefigured in the economic structure, or as a consequence of urban planning and therefore prefigured in the Architect's project. When the urban thing has had a differential status, it has been in anomic terms as in the case of Simmel or in pastoral terms as in the case of the Chicago School. This essay is divided into three parts: an attempt to define the urban as "lived space", a series of onto-epistemological reflections with the intention of creating a methodological framework for urban ethnography and a last part with a series of techniques for approaching the urban thing. Closer to a nonconformist manifesto than to a manual, I propose, ultimately, that the urban is that elusive part of the city experience, and, therefore, requires methods that are consistent with its irreducibility. |
| Resum: |
Com este ensaio procuro delimitar uma metodologia própria para a etnografia urbana, mas não sem antes problematizar seu objeto de estudo. Historicamente, o urbano ou foi entendido como consequência da sociedade industrial e, portanto, prefigurado na estrutura econômica, ou como consequência do planejamento urbano e, portanto, prefigurado no projeto do Arquiteto. Quando o urbano teve um status diferenciado, foi em termos anômicos, como no caso de Simmel, ou em termos pastorais, como no caso da Escola de Chicago. Este ensaio está dividido em três partes: uma tentativa de definição lefebvriana do urbano como um "espaço vivido", uma série de reflexões epistemológicas com a intenção de criar um quadro metodológico para a etnografia urbana e, por fim, uma parte final onde uma série de técnicas de aproximação ao urbano. Mais próximo de um manifesto inconformista do que de um manual, poderíamos dizer que é um antimanual. Minha abordagem é que, em última análise, o urbano é aquela parte indescritível da experiência da cidade e, portanto, requer métodos consistentes com sua irredutibilidade. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Etnografía urbana ;
Henri Lefebvre ;
Antropología urbana ;
Producción social del espacio ;
Metodología ;
Etnografia urbana ;
Antropologia urbana ;
Produção social do espaço ;
Metodologia ;
Urban ethnography ;
Urban anthropology ;
Social production of space ;
Methodology ;
Producció social de l'espai |
| Publicat a: |
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 26 Núm. 2 (2021) , p. 96-120 (Artículos) , ISSN 1885-8996 |
visitant ::
identificació
(Observatorio de Antropología del Conflicto Urbano (OACU))
