V Seminari sobre l'obra d'Andrea Camiller

Cita bibliogràfica -- Enllaç permanent: https://ddd.uab.cat/record/258589

V Seminari sobre l'obra d'Andrea Camiller : Camilleri i la traducció dels referents culturals. Università di Cagliari, 22-24 de febrer del 2017. Universitat Autònoma de Barcelona, 26 d'abril del 2017

Data:	2017
Resum:	Els referents culturals -també anomenats realia, culturemes, paraules culturals, en anglès sovint culture-specific concepts o culture-bound terms- han estat i són un objecte predilecte d'estudi de la traductologia, que hi ha vist, des dels inicis de la disciplina, un dels 'problemes de traducció' més comuns, present en un gran nombre de gèneres i de tipologies textuals. El vincle i l'especificitat que lliguen una determinada unitat lexical o fraseològica a la cultura de partida la fan tècnicament intraduïble en la mesura que indica una realitat que no existeix en la cultura d'arribada, o que no existeix en aquell grau d'identitat que es considera -per convenció, primer paràmetre difícilment objectivable- suficient per a admetre una equivalència. El lèxic inclou mots que denominen objectes, persones o realitats estrangeres (dux, per a doge; liceu, per a lycée), però són molt pocs en comparació amb el devessall de referents culturals que sovint inunda els textos de partida. Què fan o han de fer els traductors, doncs, quan no disposen de traducció acunyada? I, sobretot, què fan o han de fer quan la transcripció del mot en llengua original o la traducció literal resulten -segon paràmetre difícilment objectivable- opacs o equívocs? Nombrosos acadèmics -no cal dir-ho- han reflexionat sobre la qüestió. Obres de caràcter general que han marcat fites importants en el desenvolupament de la traductologia han reservat un espai a aquesta problemàtica (Vermeer, 1983; Newmark, 1988; Baker, 1992; Nord, 1997; Kautz, 2000), i no han faltat tampoc els estudis monogràfics (Markstein, 1998; Mayoral, 1999; Graedler, 2000; Harvey, 2003; González Davies i Scott-Tennent, 2005; Luque Nadal, 2009), alguns dels quals hem d'agrair a professors d'aquesta facultat o vinculats a aquesta facultat (Santamaria, 2001; Molina, 2001 i 2006; Marco, 2004; Mangiron, 2008; Forteza, 2010; Igareda, 2011; Olalla-Hurtado, 2014; Maszerowska i Mangiron, 2014). Totes aquestes i moltes altres aportacions han ajudat a definir el concepte, a fer una catalogació cada vegada més exhaustiva de la casuística i a descriure les tècniques de traducció que s'han utilitzat o es poden utilitzar, des del manlleu i el calc fins a la paràfrasi explicativa, passant per solucions híbrides d'abast o -si més no- d'aparença universal. Els sistemes polític, jurídic o educatiu, l'ordenació territorial, els moviments artístics i religiosos, la gastronomia, la indumentària, les tradicions populars, són alguns dels àmbits als quals s'associa per antonomàsia la idea de referent cultural. La producció de Camilleri ofereix una gran riquesa en alguns d'aquests camps semàntics, tant de referents italians (començant pels cossos policials i jurídics) com sicilians (arran de l'ambientació de la majoria dels textos). S'analitzaran tant les peculiariats dels referents camillerians com les estratègies preferents amb les quals els han resolt els traductors, alhora que es compararan les unes i les altres amb l'ús i el tractament dels culturemes en altres autors i per part d'altres traductors.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Català
Document:	Altres
Publicat a:	Seminario sull'opera di Andrea Camilleri = Seminari sobre l'obra d'Andrea Camilleri. Cagliari, Itàlia ; Bellaterra, Catalunya, 5è : 2017