| Títol variant: |
Anàlisi del discurs d'odi sobre la islamofòbia a Twitter i la seva repercussió social en el cas de la campanya «Treu-li les etiquetes al vel» |
| Títol variant: |
Analysis of hate speech involving Islamophobia on Twitter and its social repercussion in the case of the campaign "Remove the labels from the veil" |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
En el nuevo ecosistema mediático, las redes sociales se convierten en espacios clave para canalizar creencias políticas de odio, ideologías y acciones. Dada la escasez de trabajos empíricos en España sobre el discurso islamófobo en las redes sociales, esta investigación ofrece un análisis cuantitativo riguroso de la conversación social en Twitter generada a raíz de la campaña lanzada en 2019 bajo el título «Quítale las etiquetas al velo», con la que la Fundación Al Fanar para el Conocimiento Árabe, con apoyo de Twitter, pretendió desarticular las visiones estereotipadas de la mujer musulmana. Se llevó a cabo un análisis cuantitativo del impacto generado por el tuit principal de la campaña y la emisión de los dos hilos de información posteriores. La muestra (N = 1. 545) la conformaron cada uno de los comentarios registrados en el tuit inicial de la campaña (N = 747) y en los dos hilos posteriores (N = 603 y N = 195). Se intenta averiguar quién participó en la conversación, los temas, el tono y la principal acción que la definió. Posteriormente, se realizó un análisis crítico del discurso de los cinco tuits más determinantes en cada una de las acciones. Los resultados demostraron una superioridad occidental que califica al islam de manera despectiva. La interacción social entre los participantes fue escasa y se detectaron acciones islamófobas coordinadas de tipo ideológico en los contenidos promocionados por Twitter. |
| Resum: |
En el nou ecosistema mediàtic, les xarxes socials es converteixen en espais clau per canalitzar creences polítiques d'odi, ideologies i accions. Atesa l'escassetat de treballs empírics a Espanya sobre el discurs islamòfob a les xarxes socials, aquesta investigació ofereix una anàlisi quantitativa rigorosa de la conversa social a Twitter generada arran de la campanya llançada el 2019 sota el títol «Treu-li les etiquetes al vel», amb la qual la Fundació Al Fanar per al Coneixement Àrab, amb suport de Twitter, va pretendre desarticular les visions estereotipades de la dona musulmana. Es va dur a terme una anàlisi quantitativa de l'impacte generat pel tuit principal de la campanya i l'emissió dels dos fils d'informació posteriors. La mostra (N = 1. 545) la van conformar cada un dels comentaris registrats en el tuit inicial de la campanya (N = 747) i en els dos fils posteriors (N = 603 i N = 195). S'intenta esbrinar qui va participar en la conversa, els temes, el to i l'acció principal que la va definir. Posteriorment, es va fer una anàlisi crítica del discurs dels cinc tuits més determinants en cadascuna de les accions. Els resultats van demostrar una superioritat occidental que qualifica l'islam de manera despectiva. La interacció social entre els participants va ser escassa i es van detectar accions islamòfobes coordinades de tipus ideològic en els continguts promocionats per Twitter. |
| Resum: |
In the new media ecosystem, social networks become a critical space for channelling hatefilled political beliefs, ideologies and actions. Given the scarcity of empirical studies related to Islamophobic discourse on social networks in Spain, this study offers a rigorous quantitative analysis of social conversation on Twitter generated as a result of the "Remove the labels from the veil" campaign launched in 2019 by Al Fanar Foundation for Arab Knowledge, with the support of Twitter, in order to dismantle stereotypical views of Muslim women. A quantitative analysis of the impact generated by the campaign's main tweet and the publishing of two subsequent information threads was carried out. The sample (N = 1,545) was made up of each comment registered in the initial tweet of the campaign (N = 747) and in the two subsequent threads (N = 603 and N = 195). The aim was to establish who participated in the conversation, and the main topics, tone and actions that defined it. Subsequently, a critical analysis of the discourse of the five most determining tweets in each of the actions was carried out. Results showed a Western superiority that labels Islam in a derogatory way. Social interaction among participants was limited, and coordinated ideological Islamophobic actions were detected in content promoted by Twitter. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Twitter ;
Velo ;
Islam ;
Discurso de odio ;
Islamofobia ;
Islamofòbia ;
Vel ;
Discurs d'odi ;
Islamophobia ;
Veil ;
Hate speech |
| Publicat a: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 65 (2021) , p. 1-19 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
visitant ::
identificació
(Universidad de Murcia)
