| Additional title: |
Fear of the dark : el feixisme italià en guerra (1935-1945) i la por al bosc |
| Additional title: |
Fear of the dark : Italian fascism at war (1935-1945) and fear of the forest |
| Date: |
2022 |
| Abstract: |
El fascismo italiano preconizaba en los años 30 la doctrina de la guerra celere, una apoteosis de la ofensiva mecanizada interarmas que compartía varios puntos con la blitzkrieg alemana. Las victorias relámpago de Mussolini en Etiopía y Málaga parecían refrendar el modelo fascista de hacer la guerra, pero se demostrarían enseguida como un espejismo. A través de nuestro trabajo arqueológico en diversos escenarios del intervencionismo bélico fascista entre 1935 y 1945 (Etiopía, Guadalajara, Euskadi, Croacia) hemos detectado una constante: los factores ambientales fueron claves en su derrota. En los encinares en torno al Palacio de Ibarra en Brihuega, en los pinares de Vizcaya o en los inmensos bosques de Croacia, los fascistas fueron batidos por fuerzas a priori inferiores y, sobre todo, peor equipadas. Las tropas italianas llegaron a desarrollar lo que podríamos calificar de miedo al bosque. En este artículo analizaremos con un foco transversal apoyado en diversas disciplinas las causas de esa constante, sus orígenes, sus rasgos principales y su plasmación en la materialidad, su pervivencia a lo largo de la plenitud y el declive del fascismo y su influencia en la derrota final de los ejércitos de Mussolini en los campos de batalla. |
| Abstract: |
El feixisme italià preconitzava els anys 30 la doctrina de la guerra celere, una apoteosi de l'ofensiva mecanitzada interarmes que compartia diversos punts amb la blitzkrieg alemanya. Les victòries llampec de Mussolini a Etiòpia i Màlaga semblaven confirmar el model feixista de fer la guerra, però es demostrarien de seguida com un miratge. A través del nostre treball arqueològic en diversos escenaris de l'intervencionisme bèl·lic feixista entre 1935 i 1945 (Etiòpia, Guadalajara, Euskadi, Croàcia) hem detectat una constant: els factors ambientals van ser claus en la seva derrota. Als alzinars entorn del Palacio de Ibarra a Brihuega, ea les pinedes de Biscaia o als immensos boscos de Croàcia, els feixistes van ser batuts per forces a priori inferiors i, sobretot, més mal equipades. Les tropes italianes van arribar a desenvolupar el que podríem qualificar de por al bosc. En aquest article analitzarem amb un focus transversal recolzat en diverses disciplines les causes d'aquesta constant, els seus orígens, els seus trets principals i la seva plasmació en la materialitat, la seva pervivència al llarg de la plenitud i el declivi del feixisme i la seva influència en la derrota final dels exèrcits de Mussolini en els camps de batalla. |
| Abstract: |
During the 1930's Italian Fascism advocated the guerra celere, a military doctrine that shared many ideas with Germany's blitzkrieg, as an apotheosis of mechanised warfare. Mussolini's lightning victories in Ethiopia and Málaga made the doctrine look successful, but it was soon to reveal itself as a delusion. Our team's archaeological fieldwork carried out at various theatres of war of Fascist Italy's interventionism in 1935-1945 (Ethiopia, Guadalajara, Basque Country, Croatia) has revealed a constant element: environmental factors played a key role in every Italian defeat. Among the oaks of Guadalajara, the pines of Biscay or the immense woodlands of Croatia the fascists were defeated by forces apparently inferior and less well-equipped. Indeed, the Italian troops ended up developing some kind of fear of the forest. In this paper we will analyse, through a transversal focus relying on various disciplines, the causes of that constant factor, its origins, its main features and its embodiment in materiality, its prevalence through the heyday and decline of fascism and its influence on the final defeat of Mussolini's armies on the battlefields. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Historia ambiental ;
Arqueología ;
Segunda guerra mundial ;
Fascismo ;
Italia ;
Bosques ;
Història ambiental ;
Arqueologia ;
Segona guerra mundial ;
Feixisme ;
Itàlia ;
Boscos ;
Environmental history ;
Archaeology ;
Second world war ;
Fascism ;
Italy ;
Woods |
| Published in: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 11 Núm. 21 (2022) , p. 47-69 (Dossier) , ISSN 2014-5748 |
guest ::
(Universidade Nova de Lisboa)
