A finals de 2019, arribaven notícies de la Xina sobre l'aparició i proliferació d'un nou virus, el SARS-CoV-2. D'entrada, ens ho miràvem des de la distància, amb la secreta esperança que l'epidèmia seria controlada i no arribaria a casa nostra. Quan es van detectar els primers casos a Europa, al febrer, no estàvem preparats pel que ens venia a sobre: ens enfrontàvem a una malaltia totalment desconeguda, de la que no en sabíem gairebé res, i que esdevindria una pandèmia per la qual no teníem mecanismes de gestió i control a punt. En aquell moment va començar una autèntica marató: la de científics i científiques que es van posar a treballar a contrarellotge per resoldre tots els interrogants que plantejava la situació d'emergència. Les matemàtiques han estat una de les eines que ens han ajudat a lluitar contra la situació del darrer any, facilitant la comprensió de la dinàmica epidemiològica de la COVID-19 i donant suport a les estratègies de control.
Nota:
Conferència realitzada el Dissabte, 27 de Febrer de 2021
Nota:
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Física
Drets:
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.
visitant ::
identificació
(Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física)
