dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
| Additional title: |
La inmigració estrangera en la reconfiguració demoespacial a escala local : L'Hospitalet de Llobregat (2001-2021) |
| Date: |
2021-2022 |
| Abstract: |
Actualment, la segregació urbana s'estableix com una de les problemàtiques més arrelades i característiques del projecte col·lectiu de ciutat. Es tracta d'un fenomen amb un desenvolupament simètric, desplegament del qual s'expressa tant entre els sectors amb menys poder adquisitiu com -o, especialment- entre aquells que disposen de nivells de renda més elevats. Alhora, la dinàmica es veu influïda per factors demogràfics, com són els fluxos d'immigració estrangera. A continuació s'ofereix l'estudi de la influència que exerceixen les pautes d'assentament dels principals col·lectius de persones estrangeres a la configuració demoespacial de l'Hospitalet de Llobregat, establert un període d'observació de 20 anys (2001-2021). S'adopta, per a això, un doble abordatge metodològic: d'una banda, es mesura la segregació mitjançant l'ús d'indicadors clàssics de segregació no espacials (Índex de Segregació, Índex de Dissimilitud, Índex d'Aïllament i Índex d'Interacció); i, paral·lelament, es posa de manifest la superioritat dels indicadors de segregació espacials (Índex d'Autocorrelació de Moran) en tant que ens permeten interpretar amb més fidelitat i fiabilitat les dinàmiques sota anàlisi. Així, els processos operatius ens condueixen a escenaris diferents; on els primers suggereixen un descens en la segregació dels grups estudiats dins del municipi català, els segons advoquen per la consolidació d'enclavaments o clústers. |
| Abstract: |
Hoy en día, la segregación urbana supone una de las problemáticas más arraigadas y características del proyecto colectivo de ciudad. Se trata de un fenómeno de desarrollo simétrico, cuyo despliegue se expresa tanto entre los sectores con menor poder adquisitivo como -o, especialmente- entre aquellos que disponen de niveles de renta más elevados. La dinámica se ve influida, a su vez, por factores demográficos, como son los flujos de inmigración extranjera. A continuación, se ofrece el estudio de la influencia que ejercen las pautas de asentamiento de los principales colectivos de personas extranjera en la configuración demoespacial de L'Hospitalet de Llobregat, establecido un período de observación de 20 años, que se extiende desde 2001 hasta 2021. Se adopta, para ello, un doble abordaje metodológico: por un lado, se mide la segregación mediante el uso de indicadores "clásicos" de segregación no espaciales (Índice de Segregación, Índice de Disimilitud, Índice de Aislamiento e Índice de Interacción); y, paralelamente, se pone de manifiesto la superioridad de los indicadores de segregación espaciales (Índice de Autocorrelación de Moran) en tanto que nos permiten interpretar con mayor fidelidad y fiabilidad las dinámicas bajo análisis. Así, los procesos operativos nos conducen a escenarios distintos; así como los primeros sugieren un descenso en la segregación de los grupos estudiados dentro del municipio catalán, los segundos abogan por la consolidación de enclaves o clústeres. |
| Abstract: |
In this day and age, urban segregation is one of the most deeply rooted and characteristic challenges of contemporary cities. It is a phenomenon that has a symmetrical development, whose deployment is expressed among sectors with less purchasing power and -or, especially- among those with higher income levels. Moreover, the dynamic is influenced by demographic factors, such as foreign immigration flows. The study focusses on the influence that settlement patterns of the main groups of foreign people have in the demo-spatial configuration of L'Hospitalet de Llobregat, establishing an observation period of 20 years, which extends from 2001 to 2021. It is adopted, then, a double methodological approach: on the one hand, segregation is measured by "classic" non-spatial segregation indicators (Segregation Index, Dissimilarity Index, Isolation Index and Interaction Index); at the same time, the results of spatial segregation indicators (Moran's Autocorrelation Index) are also given, and it becomes clear how they actually allow us to interpret socio-spacial dynamics with greater reliability. As it has been suggested, the operational processes lead us to different scenarios; whereas non-spacial indicators seem to draw a decrease in segregation levels, the spacial ones advocate the consolidation of enclaves or clusters. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Language: |
Castellà |
| Studies: |
Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial [2503710] |
| Study plan: |
Grau en Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial [1390] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Subject: |
Segregació urbana ;
Inmigración extranjera ;
L'Hospitalet de Llobregat ;
Metodología quantitativa ;
Econometría espacial ;
Segregación urbana ;
Metodología cuantitativa ;
Urban segregation ;
Foreign inmigration ;
Quantitative methodology ;
Spatial econometric |
guest ::
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
