| Additional title: |
La vida infame en el règim estètic de la història : Rancière lector de Foucault |
| Additional title: |
The infamous life in the aesthetic regime of history : Rancière as a reader of Foucault |
| Date: |
2022 |
| Abstract: |
Hacia 1976 Michel Foucault señalaba que la literatura surge en la modernidad con el gran imperativo ético y político de sacar a la luz las oscuras existencias del mundo social al mismo tiempo que formaba parte de un complejo dispositivo de poder capaz de hacer entrar lo más banal e infame de una sociedad en el orden del discurso. Un par de décadas después será Jacques Rancière quien nos dirá que la aparición de la literatura inaugura un nuevo régimen estético que cambiará para siempre la escritura de la historia y los tipos de composición de las artes al hacer hablar a aquellas existencias mudas e insignificantes. Desde esta perspectiva, Rancière nos revelaría que era esta política de la literatura la que estaba operando inconscientemente en el proyecto de una arqueología de las instituciones y de los saberes, al mismo tiempo que era este último filósofo quien heredaba parte del método foucaultiano, donde se descubrían las potencialidades estéticas y escriturales de la literatura como discurso que pone en juego el poder. |
| Abstract: |
Cap a 1976 Michel Foucault assenyalava que la literatura sorgeix en la modernitat amb el gran imperatiu ètic i polític de treure a la llum les fosques existències del món social alhora que formava part d'un complex dispositiu de poder capaç de fer entrar el més banal i infame d'una societat en l'ordre del discurs. Un parell de dècades després, Jacques Rancière ens dirà que l'aparició de la literatura inaugura un nou règim estètic que canviarà per sempre l'escriptura de la història i els tipus de composició de les arts en fer parlar aquelles existències mudes i insignificants. Des d'aquesta perspectiva, Rancière ens revela que era aquesta política de la literatura la que operava inconscientment en el projecte d'una arqueologia de les institucions i dels sabers, al mateix temps que era aquest últim filòsof qui heretava part del mètode foucaultià, on es descobrien les potencialitats estètiques i escripturals de la literatura com a discurs que posa en joc el poder. |
| Abstract: |
In around 1976, Michel Foucault observed that literature in modernity emerges with the great ethical and political imperative of bringing to light the dark existences of the social world, while at the same time forming part of a complex mechanism of power capable of bringing the most banal and infamous elements of a society into the order of discourse. A couple of decades later, Jacques Rancière would tell us that the appearance of literature sparks off a new aesthetic regime that will forever change the writing of history and the types of composition of the arts, by making those mute and insignificant existences speak. From this perspective, Rancière will demonstrate that it was this politics of literature that was unconsciously operating in the project of an archaeology of institutions and knowledge, at the same time as it was the latter philosopher who inherited part of the Foucauldian method, where the aesthetic and scriptural potentialities of literature as a discourse that puts power into play were discovered. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Literatura ;
Poder ;
Política ;
Vidas ordinarias ;
Conflictos ;
Emancipación ;
Literature ;
Power ;
Politics ;
Ordinary lives ;
Conflicts ;
Emancipation ;
Vides ordinàries ;
Conflictes ;
Emancipació |
| Published in: |
Enrahonar, Vol. 69 (2022) , p. 147-166 (Articles) , ISSN 2014-881X |
guest ::
