| Additional title: |
El món que val la pena fer : implementar l'estètica assistencial per augmentar el benestar |
| Additional title: |
El mundo que vale la pena construir : implementar la estética asistencial para aumentar el bienestar |
| Date: |
2022 |
| Abstract: |
In treating care as a moral imperative, the ethics of care aims for normativity, yet its normativity is thrown into jeopardy by the fact that standards of care vary dramatically among care-givers. To counter the limitations of care ethics, I propose care aesthetics, whose success reflects measurable metrics. Rooted in ameliorative practices, care aesthetics stresses the well-being of the cared-for, whereby flourishing entails both capacity and access. Thus, care aesthetics and care ethics are distinct, since the former treats the well-being of the cared-for as proof of the "sign that our caring has been received". To demonstrate the measurable features of well-being, I offer two concrete examples: one proposed by landscape architect Joan Iversson Nassauer and another focused on curatorial practice (curare is Latin for care). To explain why philosophers have overlooked the role of well-being in signalling the success of care, I describe how concepts such as balance, harmony, order and unity, which were originally characterised as material, became immaterial aesthetic concepts by the 20th Century. I then circle back to connect well-being to epistemology and ethics, before discussing how the goal to enhance the well-being of cared-fors and care-givers alike stands to enrich quotidian experiences. |
| Abstract: |
En tractar les cures com un imperatiu moral, l'ètica de la cura té com a objectiu la normativitat, però la seva normativitat es veu amenaçada pel fet que els estàndards d'atenció varien dràsticament entre els cuidadors. Per contrarestar les limitacions de l'ètica assistencial, proposo una estètica de cures, l'èxit de la qual reflecteix mètriques mesurables. Arrelada en les pràctiques milloratives, l'estètica de les cures posa l'accent en el benestar de les persones ateses, per la qual cosa florir comporta tant capacitat com accés. Així, l'estètica de la cura i l'ètica de la cura són diferents, ja que la primera tracta el benestar de les persones ateses com a prova del «signe que la nostra cura ha estat rebuda». Per demostrar els trets mesurables del benestar, n'ofereixo dos exemples concrets: un de proposat per l'arquitecte paisatgista Joan Iversson Nassauer, i un altre centrat en la pràctica curatòria (curare en llatí vol dir tenir cura). Per explicar per què els filòsofs han passat per alt el paper del benestar a l'hora d'assenyalar l'èxit de les cures, descric com conceptes com ara l'equilibri, l'harmonia, l'ordre i la unitat, que originalment es caracteritzaven com a materials, es van convertir en conceptes estètics immaterials al segle XX. A continuació, connecto el benestar amb l'epistemologia i l'ètica abans de discutir que l'objectiu de millorar el benestar dels cuidadors i les cuidadores és enriquir les experiències quotidianes. |
| Abstract: |
Al tratar los cuidados como un imperativo moral, la ética del cuidado tiene como objetivo la normatividad, pero su normatividad se ve amenazada porque los estándares de atención varían drásticamente entre los cuidadores. Para contrarrestar las limitaciones de la ética asistencial, propongo una estética de cuidados cuyo éxito refleja métricas medibles. Arraigada en las prácticas ameliorativas, la estética de los cuidados hace hincapié en el bienestar de las personas atendidas, por lo que florecer comporta tanto capacidad como acceso. Así, la estética del cuidado y la ética del cuidado son diferentes, puesto que la primera trata el bienestar de las personas atendidas como prueba del «signo de que nuestro cuidado ha sido recibido». Para demostrar los rasgos medibles del bienestar, ofrezco dos ejemplos concretos: uno propuesto por el arquitecto paisajista Joan Iversson Nassauer, y otro centrado en la práctica del cuidado (curare en latín significa tener cuidado). Para explicar por qué los filósofos han pasado por alto el papel del bienestar a la hora de señalar el éxito de los cuidados, describo cómo conceptos como el equilibrio, la armonía, el orden y la unidad, que originalmente se caracterizaban como materiales, se convirtieron en conceptos estéticos inmateriales en el siglo XX. A continuación, conecto el bienestar con la epistemología y la ética antes de discutir que el objetivo de mejorar el bienestar de los cuidadores y las cuidadoras es enriquecer las experiencias cotidianas. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Values ;
Equity ;
Justice ;
Sustainability ;
Harmony ;
Balance ;
Order ;
Unity ;
Eudaimonia ;
Aesthetic concepts ;
Conceptes estètics ;
Equilibri ;
Ètica ;
Epistemologia ;
Harmonia ;
Sostenibilitat ;
Ordre ;
Unitat ;
Valors ;
Benestar ;
Conceptos estéticos ;
Equilibrio ;
Ética ;
Epistemología ;
Armonía ;
Sostenibilidad ;
Orden ;
Unidad ;
Valores ;
Bienestar |
| Published in: |
Enrahonar, Vol. 69 (2022) , p. 127-146 (Articles) , ISSN 2014-881X |
guest ::
