El retorn dels diners confiscats pel govern franquista i l'obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals de drets humans. Una possible via de rescabalament
Vallès Muñío, Daniel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)

Títol variant:	Restitution of funds confiscated by the Francoist Goverment, and the compulsory nature of recommendations made by Internacional Human Rights Committees. A possible path to compensation
Data:	2020
Resum:	This article discusses the use of Francoist monetary policy as a weapon in the Spanish Civil War, and the unlawful confiscation of Republican funds by the Francoist state. The confiscation must be understood as damage suffered by private persons. This real damage has never been compensated by the Spanish democratic state in the framework of Spain's transitional justice. As evidence of this non-compensation, we will examine Supreme Court Judgement no. 1470/2017, which dismissed the judicial claim for damages. One of the grounds of the judgement is the lack of financial liability by the State qua legislature for the omission of legislation that would regulate such reparations. This article puts forth a possible channel for claims; specifically, the arguments contained in the Report by the UN Special Rapporteur on Transitional Justice, supported by the new stance of the Supreme Court regarding the mandatory nature of international committee recommendations, found in Supreme Court Judgement no. 1263/2018, which is the first acknowledgement of the binding nature of such recommendations for the Spanish State.
Resum:	Aquest treball vol recordar l'ús de la política monetària franquista com a arma a la Guerra Civil Espanyola i la confiscació il·legítima dels diners republicans per part de l'Estat franquista. Aquesta confiscació cal entendre-la com un dany patit per ciutadans particulars, dany efectiu que no ha estat reparat per l'Estat democràtic espanyol dins la justícia transicional espanyola. Dins d'aquesta manca de reparació, comentem la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1470/2017, que desestima la reclamació judicial d'aquest dany; un dels fonaments de la Sentència és la manca de responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador per l'omissió legislativa que reguli aquella reparació. En aquest treball plantegem una possible via de reclamació, que seria basar-nos en l'Informe del relator especial de l'ONU sobre justícia transicional, a l'empara del nou posicionament del Tribunal Suprem sobre l'obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals, sobre la base de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1263/2018, que per primera vegada en reconeix la vinculatorietat per a l'Estat espanyol.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Llengua:	Català i anglès
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria:	Franquisme ; Confiscació ; Comitès internacionals ; Justícia transicional ; Francoism ; Confiscation ; International committees ; Transitional justice ; SDG 16 - Peace, Justice and Strong Institutions
Publicat a:	Revista catalana de dret públic, Vol. 61 (2020) , p. 240-251, ISSN 1885-8252

DOI: 10.2436/rcdp.i61.2020.3452.

Català 12 p, 484.9 KB

English 12 p, 367.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats