(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
| Títol variant: |
Investigant les relacions societat-aigua al Desert d'Atacama : una conversa crítica amb Manuel Prieto |
| Títol variant: |
Investigating society-water relations in the Atacama Desert : a critical conversation with Manuel Prieto |
| Títol variant: |
Enquête sur les relations société-eau dans le désert d'Atacama : une conversation critique avec Manuel Prieto |
| Títol variant: |
Investigando as relações sociedade-água no Deserto do Atacama : uma conversa crítica com Manuel Prieto |
| Data: |
2022 |
| Resum: |
El Desierto de Atacama es conocido mundialmente como uno de los lugares más secos del planeta. Estas características biofísicas, a menudo acompañadas de algunos factores ideológicos, han llevado a identificar a esta zona como un área desolada, deshabitada y abiótica; cuando, por el contrario, se trata de una zona ecológicamente rica y culturalmente diversa. Actualmente, este territorio se encuentra disputado por grandes corporaciones mineras que, amparadas en políticas económicas permisivas y en regímenes de gestión hídrica basadas en la propiedad privada, están catalizando importantes desequilibrios ambientales que penetran en las dinámicas de los grupos locales. Estos nuevos fenómenos han derivado en una crisis ecosocial, despertando el interés de diversos investigadores que, a lo largo de la última década, han contribuido a una suntuosa agenda de investigación de este singular caso de estudio. Manuel Prieto es uno de los investigadores con más producciones en este debate con estudios que han ido transitando por diversos enfoques que van desde los análisis de la ecología política hacia la apertura de un examen interdisciplinar de la materialidad de la naturaleza. Por esta razón, en esta entrevista conversamos junto con Manuel Prieto sobre las particularidades paradigmáticas de este caso de estudio y sobre las nuevas perspectivas críticas para la investigación científica en general. |
| Resum: |
El Desert d'Atacama és mundialment conegut com un dels llocs més secs del planeta. Aquestes característiques biofísiques, sovint acompanyades d'alguns factors ideològics, han portat a identificar aquesta zona com una àrea desolada, deshabitada i abiòtica; quan, per contra, és una zona ecològicament rica i culturalment diversa. Actualment, aquest territori està disputat per grans corporacions mineres que, emparades en polítiques econòmiques permissives i en règims de gestió hídrica basades en la propietat privada, estan catalitzant importants desequilibris ambientals que penetren a les dinàmiques dels grups locals. Aquests nous fenòmens han derivat en una crisi ecosocial, despertant l'interès de diversos investigadors que, al llarg de la darrera dècada, han contribuït a una agenda sumptuosa d'investigació d'aquest cas d'estudi singular. Manuel Prieto és un dels investigadors amb més produccions en aquest debat amb estudis que han transitat per diversos enfocaments que van des de les anàlisis de l'ecologia política cap a l'obertura d'un examen interdisciplinari de la materialitat de la natura. Per aquesta raó, en aquesta entrevista conversem amb Manuel Prieto sobre les particularitats paradigmàtiques d'aquest cas d'estudi i sobre les noves perspectives crítiques per a la investigació científica en general. |
| Resum: |
The Atacama Desert is known worldwide as one of the driest places on the planet. These biophysical characteristics, often accompanied by some ideological factors, have led to identify this zone as a desolate, uninhabited and abiotic area; when, on the contrary, it is an ecologically rich and culturally diverse area. Currently, this territory is disputed by large mining corporations that, protected by permissive economic policies and water management regimes based on private property, are catalyzing significant environmental imbalances that penetrate the dynamics of local groups. These new phenomena have led to an ecosocial crisis, arousing the interest of various researchers who, over the last decade, have contributed to a sumptuous research agenda for this unique case study. Manuel Prieto is one of the researchers with the most productions in this debate with studies that have gone through various approaches ranging from the analysis of political ecology to the opening of an interdisciplinary examination of the materiality of nature. For this reason, in this interview we talked with Manuel Prieto about the paradigmatic particularities of this case study and about the new critical perspectives for scientific research in general. |
| Resum: |
Le désert d'Atacama est connu dans le monde entier comme l'un des endroits les plus secs de la planète. Ces caractéristiques biophysiques, souvent accompagnées de certains facteurs idéologiques, ont conduit à identifier cette zone comme une zone désolée, inhabitée et abiotique ; quand, au contraire, il s'agit d'un espace écologiquement riche et culturellement diversifié. Actuellement, ce territoire est disputé par de grandes sociétés minières qui, protégées par des politiques économiques permissives et des régimes de gestion de l'eau basés sur la propriété privée, catalysent d'importants déséquilibres environnementaux qui pénètrent la dynamique des groupes locaux. Ces nouveaux phénomènes ont conduit à une crise écosociale, suscitant l'intérêt de divers chercheurs qui, au cours de la dernière décennie, ont contribué à un programme de recherche somptueux pour cette étude de cas unique. Manuel Prieto est l'un des chercheurs les plus productifs dans ce débat avec des études qui sont passées par diverses approches allant de l'analyse de l'écologie politique à l'ouverture d'une réflexion interdisciplinaire sur la matérialité de la nature. Pour cette raison, dans cet entretien, nous avons discuté avec Manuel Prieto des particularités paradigmatiques de cette étude de cas et des nouvelles perspectives critiques pour la recherche scientifique en général. |
| Resum: |
O Deserto do Atacama é conhecido mundialmente como um dos lugares mais secos do planeta. Estas características biofísicas, muitas vezes acompanhadas de alguns fatores ideológicos, levaram a identificar esta zona como uma área desolada, desabitada e abiótica; quando, pelo contrário, é uma área ecologicamente rica e culturalmente diversa. Atualmente, esse território é disputado por grandes corporações mineradoras que, amparadas por políticas econômicas permissivas e regimes de gestão das águas baseados na propriedade privada, vêm catalisando significativos desequilíbrios ambientais que penetram na dinâmica dos grupos locais. Estes novos fenómenos conduziram a uma crise ecossocial, despertando o interesse de vários investigadores que, ao longo da última década, contribuíram para uma sumptuosa agenda de investigação para este singular estudo de caso. Manuel Prieto é um dos pesquisadores com mais produções neste debate com estudos que passaram por diversas abordagens que vão desde a análise da ecologia política até a abertura de um exame interdisciplinar da materialidade da natureza. Por isso, nesta entrevista falámos com Manuel Prieto sobre as particularidades paradigmáticas deste estudo de caso e sobre as novas perspetivas críticas para a investigação científica em geral. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Atacama ;
Chile ;
Agua ;
Prieto ;
Xile ;
Aigua ;
Water ;
Eau ;
Água |
| Publicat a: |
Perifèria : revista de recerca i formació en antropologia, Vol. 27 Núm. 2 (2022) , p. 146-163 (Entrevistas) , ISSN 1885-8996 |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
