| Publicació: |
Brill, 2019 |
| Resum: |
Els dominis romans a Macedònia, Acaia i més tard, a Àsia, estaven sotmesos a la pressió militar contínua exercida per individus pertanyents a pobles de més enllà de les fronteres romanes, aproximadament des de mitjan segle II. Nosaltres hem centrat la nostra anàlisi en dos estudis de cas rellevants: Pont i Tràcia. En primer lloc, l'èxit de Mitridates al Bòsfor Cimmeri i a la Còlquida amb les seves victòries sobre els escites, sàrmates i altres poblacions de el Mar Negre, mai semblava alterar els plans de Roma per a la regió. És probable que ho faci Creiem que els extensos problemes a Occident van contribuir a l'anterior de Roma actitud laxa davant l'expansionisme pòntic al mar Negre, i potser fins i tot a la seva intervenció a Anatòlia, que en última instància va ser la principal causa de les guerres mitridàtiques. Al cap i a la fi, el Pont mai no es va integrar militarment al Imperium Romanum però va ser derrotat en una llarga sèrie de guerres. La definitiva de Roma l'assentament de les terres de la zona del mar Negre es va dur a terme des de Macedònia i Àsia molt més tard, durant la segona meitat del segle I dC. Només llavors van ser creades les províncies de Tràcia i Pont i el Bòsfor va romandre un regne client de certa entitat. Així, la zona pòntica va constituir una extensió de les llimes danubianes que separaven els imperis romà i part. En segon lloc, el paper tradicional dels tracis com a mercenaris i auxiliars Els enrolats en exèrcits estrangers es van enfrontar a un doble problema durant les últimes dècades de segle II, tenint una gran influència en la seva futura integració al món romà. En primer lloc, les tribus tracies van experimentar una progressió manca d'empresaris quan van començar algunes de les potències hel·lenístiques i els seus exèrcits perdre el seu paper principal en la política interestatal i finalment va deixar d'existir. Llavors, el malestar general als Balcans provocat per les invasions cimbries també va provocar va provocar noves incursions dels gals escordiscs i altres pobles nòmades cap a la Província romana de Macedònia. Per tant, Roma es va veure obligada a intervenir campanyes obscures que mai han estat ben explicades perquè la històrica l'evidència és força limitada. La realpolitik tracia també es pot observar justament abans i durant el conflicte mitridàtic, quan ambdues parts van rebre el seu suport militar. Per descomptat, era massa tard per a la República Romana per militar integrar aquestes persones, com si Roma fos una altra potència hel·lenística. Quan el tracis es van adonar d'això, van continuar produint-se interminables aixecaments durant gairebé dos segles fins que finalment es va crear una província a Tràcia. |
| Resum: |
The Roman dominions in Macedonia, Achaia and later, in Asia, were subject to continuous military pressure exercised by individuals belonging to peoples from beyond the Roman borders, since roughly the mid-second century. We have focused our analysis on two relevant case studies: Pontus and Thrace. Firstly, Mithridates' success in the Cimmerian Bosporus and Colchis as well as with his victories over the Scythians, Sarmatians and other populations from the Black Sea, never seemed to alter Rome's plans for the region. It is likely to believe that the extensive troubles in the West contributed to Rome's previous lax attitude towards the Pontic expansionism in the Black Sea, and perhaps even to its intervention in Anatolia, which was ultimately the main cause of the Mithridatic wars. After all, Pontus was never militarily integrated into the Imperium Romanum but was defeated in a long series of wars. Rome's definitive settlement of the lands from the Black Sea area was conducted from Macedonia and Asia much later, during the second half of the first century AD. Only then were the provinces of Thrace and Pontus created and Bosporus remained a client kingdom of certain entity. Thus, the Pontic area constituted an extension of the Danubian limes which separated the Roman and Parthian Empires. Secondly, the traditional role of the Thracians as mercenaries and auxiliaries enrolled in foreign armies faced a twofold problem during the last decades of the second century, having a major influence on their future integration in the Roman world. In the first place, the Thracian tribes experienced a progressive lack of employers when some of the Hellenistic powers and their armies began to lose their primary role in interstate politics and finally ceased to exist. Then, the general unrest in the Balkans provoked by the Cimbrian invasions also triggered new raids by Scordisci Gauls and other nomadic peoples towards the Roman province of Macedonia. Rome was therefore forced to intervene with obscure campaigns that have never been well explained because the historical evidence is quite limited. The Thracian realpolitik may be also observed just before and during the Mithridatic conflict, when both parties received their military support. Of course, it was too late for the Roman Republic to militarily integrate such people, as if Rome were another Hellenistic power. When the Thracians realized this, endless uprisings continued to occur for over almost two centuries until a province was eventually created in Thrace. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Impact of Empire 21 |
| Document: |
Capítol de llibre |
| Publicat a: |
Rome and the Worlds beyond its Frontiers, 2019, p. 3-19, ISBN 9789004326750 |
visitant ::
identificació
(Universitat de Girona)
