| Títol variant: |
La funció de la comunicació interna durant la crisi sanitària de la COVID-19 : ¿transformació o transsubstanciació? |
| Títol variant: |
La función de la comunicación interna durante la crisis sanitaria del COVID-19 : ¿transformación o transubstanciación? |
| Data: |
2022 |
| Resum: |
To find out whether the role of internal communication was transformed or transubstantiated as a result of the situation caused by the COVID-19 health crisis, a series of structured interviews with communication managers were held from the most severe period of lockdown (April 2020) until the end of the fifth wave (June 2021), with the aim of examining whether the function of internal communication in organizations had been affected by this health crisis and if so, to what extent. Internal communication as a managerial function underwent adaptation and adjustments, for which organizations had no ad hoc existing manuals or guidelines to follow in stricto sensu, because the nearest precedent comparable to the current situation occurred over a century ago and within a completely different economic context. The pandemic has led to a marked digitization of internal communication channels, the dissemination of contents focused on health, well-being and safety of employees, alignment with the team, transparency, sustainability and diversity, with the express aim of providing emotional support and forging an image of security. It has also become an accelerating factor from a strategic perspective. Furthermore, new gaps have emerged, such as the need for employee self-management, along with managerial challenges posed by ambiguity, privacy, data accuracy and security and worklife balance in the teleworking context. All these concerns imply and require the direct involvement of internal communication to tackle them and find solutions. Yet what has changed is the various ways the internal communication function displays itself, but not the substance of the discipline. Thus, continuity in the strategic management of this function is crucial for its further development as an essential contribution for facing current and upcoming challenges. |
| Resum: |
Per esbrinar si el paper de la comunicació interna ha patit una transformació o una transsubstanciació com a conseqüència de la situació provocada per la crisi sanitària de la COVID-19, s'han realitzat una sèrie d'entrevistes estructurades amb els responsables de comunicació des del període més sever del confinament (abril de 2020) fins al final de la cinquena onada (juny de 2021), amb l'objectiu d'examinar si la funció de comunicació interna a les organitzacions es va veure afectada per aquesta crisi sanitària i, si és així, fins a quin punt. La comunicació interna com a funció directiva ha experimentat adaptacions i ajustos davant unes situacions per a les quals les organitzacions no tenien manuals o directrius ad hoc existents a seguir stricto sensu, perquè el precedent més proper comparable a la situació actual es va produir fa més d'un segle i en un context econòmic completament diferent. La pandèmia ha comportat una marcada digitalització dels canals de comunicació interna, la difusió de continguts centrats en la salut, el benestar i la seguretat dels empleats, l'alineació amb l'equip, la transparència, la sostenibilitat i la diversitat, amb l'objectiu exprés de donar suport emocional i forjar una imatge de seguretat. També s'ha convertit en un factor accelerador des d'una perspectiva estratègica. A més, han sorgit noves llacunes, com la necessitat d'autogestió dels empleats, juntament amb els reptes de gestió plantejats per l'ambigüitat, la privadesa, la precisió i seguretat de les dades i l'equilibri entre la vida laboral i la vida personal en el context del teletreball. Totes aquestes inquietuds requereixen la implicació directa de la comunicació interna per abordar-les i trobar-hi solucions. Tanmateix, el que ha canviat són les diferents maneres en què es mostra la funció de comunicació interna, però no la substància de la disciplina. Així doncs, la continuïtat en la gestió estratègica d'aquesta funció és fonamental per al seu desenvolupament posterior com a contribució essencial per afrontar els reptes actuals i futurs. |
| Resum: |
Para saber si el papel de la comunicación interna ha sufrido una transformación o una transubstanciación a raíz de la situación provocada por la crisis sanitaria del COVID-19, se han realizado una serie de entrevistas estructuradas a responsables de comunicación desde el periodo más severo del confinamiento (abril de 2020) hasta el final de la quinta ola (junio de 2021), con el objetivo de examinar si la función de comunicación interna en las organizaciones se vio afectada por esta crisis sanitaria y, de ser así, en qué medida. La comunicación interna como función gerencial ha experimentado adaptaciones y ajustes ante unas situaciones para las cuales las organizaciones no contaban con manuales o directrices ad hoc existentes a seguir en sentido estricto, pues el antecedente más cercano equiparable a la situación actual ocurrió hace más de un siglo y en un contexto económico completamente distinto. La pandemia ha supuesto una marcada digitalización de los canales de comunicación interna, la difusión de contenidos centrados en la salud, el bienestar y la seguridad de los empleados, la alineación con el equipo, la transparencia, la sostenibilidad y la diversidad, con el objetivo expreso de brindar apoyo emocional y forjar una imagen de seguridad. También se ha convertido en un factor acelerador desde una perspectiva estratégica. Además, han surgido nuevas brechas, como la necesidad de autogestión de los empleados, junto con los desafíos gerenciales que plantean la ambigüedad, la privacidad, la precisión y seguridad de los datos y el equilibrio entre la vida laboral y la vida personal en el contexto del teletrabajo. Todas estas inquietudes requieren la implicación directa de la comunicación interna para abordarlas y encontrar soluciones. Sin embargo, lo que ha cambiado son las diversas formas en que se muestra la función de comunicación interna, pero no la sustancia de la disciplina. Por ello, la continuidad en la gestión estratégica de esta función es crucial para su posterior desarrollo como contribución fundamental para afrontar los retos actuales y futuros. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Corporate communication ;
Internal communication ;
COVID-19 ;
Health crisis ;
Pandemic ;
Public relations ;
Comunicació corporativa ;
Comunicació interna ;
Crisi sanitària ;
Pandèmia ;
Relacions públiques ;
Comunicación corporativa ;
Comunicación interna ;
Crisis sanitaria ;
Pandemia ;
Relaciones públicas |
| Publicat a: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 67 (2022) , p. 7-26 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
visitant ::
identificació
(Universitat Ramon Llull)
