Una gàbia on embogir : L'experiència de l'internament psiquiàtric involuntari
Semis Campos, Núria
Mora Malo, Enrico, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Títol variant:	Una jaula dónde enloquecer : La experiencia del internamiento psiquiátrico involuntario
Títol variant:	A cage in which to go mad : The experience of involuntary psychiatric internment
Publicació:	Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2021
Descripció:	48 pàg.
Resum:	La salut mental està a l'ordre del dia per la situació viscuda durant la pandèmia de COVID-19. Hi ha però pràctiques de les professionals de salut mental que han estat objecte de crítica, com les pràctiques de tancament. Així, en aquest treball busquem descriure les experiències subjectives en primera persona de l'internament psiquiàtric involuntari (en els centres finançats amb recursos públics, a la província de Barcelona, des del 2000 fins al 2019), comprendre el seu significat per a les persones que les han patit i identificar si hi ha diferències de gènere. Per aconseguir aquests objectius hem aplicat un disseny abductiu i una metodologia qualitativa, de manera que hem realitzat cinc entrevistes (un total de 109 pàgines transcrites) a les quals apliquem l'anàlisi de contingut (obtenint una unitat hermenèutica de 21 codis i 487 cites). Els resultats aconseguits els hem estructurat entorn els eixos següents: les rutines en la institució total psiquiàtrica, les relacions en la institució total psiquiàtrica, l'etiquetatge diagnòstic com a saber psiquiàtric i poder disciplinari, paternalisme i agència, control i vigilància, pràctiques coercitives i estat d'excepció, voluntarietat - involuntarietat, agència i estratègies d'afrontament, i subjectivitat i ideals sobre la institució. D'aquesta manera, els resultats d'aquesta recerca apunten a una experiència subjectiva on hi ha una relació amb les professionals basada en càstigs i recompenses, amb una arbitrarietat en la informació (que entra en contradicció amb els drets humans) i on es contraposa el model de provisió en l'atenció de les usuàries, amb les demandes i propostes de cura per part d'aquestes. Així doncs, algunes usuàries viuen l'experiència de l'internament psiquiàtric involuntari com una gàbia, una presó que genera dinàmiques deshumanitzants i que afecten de manera negativa en la vida quotidiana, fins al punt que les usuàries relaten que és l'internament psiquiàtric involuntari el que fa embogir.
Resum:	La salud mental está a la orden del día por la situación vivida durante la pandemia de COVID-19, aunque hay prácticas de las profesionales de salud mental que han sido objeto de crítica, como las prácticas de encierro. Así, en este trabajo buscamos describir las experiencias subjetivas en primera persona del internamiento psiquiátrico involuntario (en los centros financiados con recursos públicos, en la provincia de Barcelona, desde 2000 hasta 2019), comprender su significado para las personas que las han sufrido e identificar si existen diferencias de género. Para conseguir estos objetivos hemos aplicado un diseño abductivo y una metodología cualitativa, de forma que hemos realizado cinco entrevistas (un total de 109 páginas transcritas) a las que aplicamos el análisis de contenido (obteniendo una unidad hermenéutica de 21 códigos y 487 citas). Los resultados alcanzados los hemos estructurado en torno a los siguientes ejes: las rutinas en la institución total psiquiátrica, las relaciones en la institución total psiquiátrica, el etiquetado diagnóstico como saber psiquiátrico y poder disciplinario, paternalismo y agencia, control y vigilancia, prácticas coercitivas y estado de excepción, voluntariedad - involuntariedad, agencia y estrategias de afrontamiento, y subjetividad e ideales sobre la institución. De esta forma, los resultados de esta investigación apuntan a una experiencia subjetiva donde existe una relación con las profesionales basada en castigos y recompensas, con una arbitrariedad en la información (que entra en contradicción con los derechos humanos) y donde se contrapone el modelo de provisión en la atención de las usuarias, con las demandas y propuestas de cuidado por parte de éstas. Así pues, algunas usuarias viven la experiencia del internamiento psiquiátrico involuntario como una jaula, una prisión que genera dinámicas deshumanizantes y que afectan de forma negativa en la vida cotidiana, hasta el punto de que las usuarias relatan que es el internamiento psiquiátrico involuntario lo que hace enloquecer.
Resum:	Mental health is the order of the day because of the situation experienced during the COVID-19 pandemic, although there are practices of mental health professionals that have been subject to criticism, such as the practices of confinement. Thus, in this paper we seek to describe the first-person subjective experiences of involuntary psychiatric confinement (in publicly funded centres in the province of Barcelona, from 2000 to 2019), to understand its meaning for the people who have suffered it and to identify whether there are gender differences. To achieve these objectives we applied an abductive design and a qualitative methodology, so that we conducted five interviews (a total of 109 transcribed pages) to which we applied content analysis (obtaining a hermeneutic unit of 21 codes and 487 quotes). We structured the results around the following axes: routines in the total psychiatric institution, relationships in the total psychiatric institution, diagnostic labelling as psychiatric knowledge and disciplinary power, paternalism and agency, control and surveillance, coercive practices and state of exception, voluntariness - involuntariness, agency and coping strategies, and subjectivity and ideals about the institution. In this way, the results of this research point to a subjective experience where there is a relationship with the professionals based on punishments and rewards, with arbitrary information (which contradicts human rights) and where the model of provision of mental health professionals is opposed to the demands and proposals for care by their users. Thus, some users experience involuntary psychiatric internment as a cage, a prison that generates dehumanising dynamics that negatively affect their daily lives, to the point that users say that it is the involuntary psychiatric internment that makes them go crazy.
Drets:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.
Llengua:	Català
Titulació:	Sociologia [2500262]
Pla d'estudis:	Grau en Sociologia [819]
Document:	Treball final de grau ; Text

Resum executiu 211.9 KB

Pòster 313.9 KB

TFG 699.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de Fi de Grau > Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. TFG