| Títol variant: |
Geographical Crime Analysis |
| Títol variant: |
Análisis Geográfico del Delito |
| Data: |
2023-24 |
| Resum: |
Introducció L'anàlisi geogràfica de la delinqüència utilitzant els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) és un camp de llarg recorregut amb una llarga experiència sobretot en el món anglosaxó i que actualment s'està implantant amb força a l'Estat Espanyol. Des dels pioners en les aportacions sobre la importància de l'espai en la gestió del delicte i la delinqüència, encapçalada per les escoles francesa i britànica de cartografia criminològica i l'escola ecològica de Chicago, centrats en la descripció de les diferències espacials del delicte i la violència urbana, s'ha passat a un disseny de models i tècniques impensable a inicis del segle XX. En aquest context, els SIG s'han convertit en l'eina per excel·lència per a l'anàlisi i la modelització del delicte i la delinqüència; des de l'anàlisi espacial del lloc on resideixen els delinqüents, a donar visibilitat als llocs on es produeixen els delictes i on hi ha més delictes amb mètodes com els punts calents, l'anàlisi de la localització potencial o amb més probabilitat de delinquir, la distribució de la percepció de la inseguretat o dels recursos per a la prevenció. Interessa la capacitat de diagnosi que faciliten els SIG, no només per la planificació, sinó per saber les causes i el per què. En aquest sentit, la combinació de diferents variables espacials, socioeconòmiques i ambientals, aportaran arguments i serviran de suport a la presa de decisions en matèria de prevenció i actuació. Objectius generals 1 Objectius generals Amb els SIG podem fer explícit el que és implícit, podem anar del com es distribueixen els delictes al per què es distribueixen d'aquesta manera. Aquesta assignatura és una introducció a l'anàlisi espacial del crim. L'objectiu és dotar a l'estudiantat dels coneixements tant teòrics com pràctics per a saber utilitzar les eines bàsiques dels SIG. Per tant, es donaran les eines per saber quin tipus de problemes pot ajudar a resoldre un SIG. No es pretén entrenar en un programari específic, sinó comprendre aspectes fonamentals relatius a la naturalesa de la informació geogràfica i a com tractar i analitzar les dades localitzades sobre el territori. En finalitzar aquesta assignatura cal saber aplicar els coneixements les aptituds assolides, a través de la consolidació dels aspectes tant teòrics com pràctics desenvolupats, a les necessitats d'aplicació plantejades des d'altres assignatures. Això implica no només saber com utilitzar els SIG, sinó comprendre què es fa en utilitzar-los i per què s'utilitzen. Objectius específics Amb aquest objectiu es planteja una doble finalitat associada al contingut teòrico-pràctic de l'assignatura. Per un costat, el context conceptual que gira al voltant dels SIG, i, per l'altre, el conjunt d'habilitats que requereix l'ús dels SIG. A nivell general es pretén que se sàpiga i es comprengui què són els SIG, per què serveixen, com funcionen i quan han de ser utilitzats. A nivell conceptual es formulen els següents objectius: Proporcionar els coneixements bàsics per a la comprensió i ús de la representació cartogràfica en els seus aspectes fonamentals en el context de la criminologia. Conèixer els antecedents de la representació espacial del delicte i delinqüència i alhora comprendre la naturalesa dels Sistemes d'Informació Geogràfica (definició i característiques). Conèixer i comprendre com s'incorpora, s'estructura i s'emmagatzema la informació geogràfica, així com les principals funcions de manipulació i anàlisi dels SIG portades a terme per a resoldre diferents interrogants. Conèixer i comprendre els dos models de dades utilitzats per representar la realitat (models de dades vectorial i ràster) i les fonts d'informació relacionades amb el delicte i la delinqüència. Saber aplicar i interpretar els resultats de l'aplicació de les eines d'anàlisi espacial així com valorar-ne la viabilitat de la seva difusió a efectes d'estigmatització. La publicació d'un mapa de punts calents n'és un bon exemple. En el segon cas, l'adquisició d'habilitats per poder utilitzar un SIG, no pretén mostrar la tècnica per la tècnica, sinó conscienciar l'alumnat de què es pot fer, com fer-ho i en què aplicar-ho. Els objectius podem concretar-los de la següent forma: Entendre i saber aprofitar els sistemes d'informació com a instrument per a obtenir respostes a determinats tipus de preguntes. Saber quins tipus d'operacions són adequades en cada cas per a resoldre determinades necessitats. Adquirir experiència pràctica en la resolució de problemes característics de la disciplina geogràfica i territorial. A partir dels objectius definits anteriorment es pretén que hi hagi una interacció continuada entre teoria i pràctica. |
| Resum: |
Introduction The geographic analysis of crime using Geographic Information Systems (GIS) is a well-developed field with a large experience especially in the Anglo-Saxon world and it is currently being highly implemented in Spain. The French and British schools of criminological cartography and the ecological school in Chicago leaded the pioneering contributions regarding the importance of space in the management of crime. They focused on the description of the spatial differences of urban violence and crime. Nowadays, we have a design of models and techniques that would have been unthinkable at the beginning of the twentieth century. In this context, GIS have become the best tool to analyze and model crime. With this tool, we can carry out a spatial analysis of the place where offenders live and see the places where crimes take place by using methods such as hotspots. We can also analyze the risk of crime in one area, as well as the distribution of the sense of insecurity or the resources to prevent it. The main reason why GIS are used is for their ability to diagnose, not only to plan, but also to acknowledge the causes and why. In this sense, the combination of different spatial, socioeconomic and environmental variables will provide arguments and will be used to support the decision-making process in order to prevent crime and act accordingly. General Aims 1 General Aims With GIS we can make explicit what is implicit and we can see how crime is distributed and why it is distributed in this way. This subject is an introduction to the spatial analysis of crime. The aim is to provide students with both the theoretical and practical knowledge to use GIS's basic tools. The interest is not to teach how to use GIS software, but to give tools to know what kind of problems GIS can solve. The main aim is not totrain students in some specific software, but to understand basic aspects regarding the type of geographic information and how to deal with and analyze the data compiled. At the end of this course, students must be able to know how to apply the knowledge skills achieved through the consolidation of both the theoretical and practical aspects developed according to the needs shown in other geographical subjects. So, we give them tools to understand what we are doing when we are using GIS, and why they are used. Specific aims With this objective, we are planning a double aim associated with the theoretical and practical content of the subject. On the one hand, the conceptual context around GIS and on the other, the total number of abilities that the use of GIS requires. At a general level, students need to know and understand what GIS are, why they are used, how they are used and when they need to be used. In the conceptual level, the following objectives are developed: Providing the basic knowledge to understand and use cartographic representation in the context of criminology. Knowing the previous spatial representation of crime and at the same time, understanding the nature of Geographic Information Systems (definition and characteristics). Knowing and understanding how the geographic information is introduced, structured and stored, as well as the main functions of GIS manipulation and analysis carried out to solve different questions. Knowing and understanding the two data models used to represent reality (vector and raster data models) and the sources of information related with crime. Knowing how to apply and interpret the results of the application of spatial analysis tools and assess the possibility to spread them in terms of stigmatization. Publishing a hotspot map would be a good example of this. In the second case, by gaining the abilities to use GIS, we are not trying to show students the technique as such, but to make them aware of what can be done, how it can be done and where they can apply it. The objectives can be detailed in the following way: Understanding and knowing how to use GIS as a tool to obtain answers to certain types of questions. Knowing what types of operations are appropriate in each case to solve specific needs. Gaining practical experience in solving some specific problems of geographic and land discipline. |
| Resum: |
Introducción El análisis geográfico de la delincuencia utilizando los Sistemas de Información Geográfica (SIG) es un campo de largo recorrido con una larga experiencia especialmente en el mundo anglosajón y que actualmente se está implantando con fuerza en España. Desde los pioneros en las aportaciones sobre la importancia del espacio en la gestión del delito y la delincuencia, encabezada por las escuelas francesa y británica de cartografía criminológica y la escuela ecológica de Chicago, centrados en la descripción de las diferencias espaciales del delito y la violencia urbana, se ha pasado a un diseño de modelos y técnicas impensable a inicios del siglo XX. En este contexto, los SIG se han convertido en la herramienta por excelencia del análisis y la modelización del delito y la delincuencia. De esta forma se puede obtener información acerca del lugar donde residen los delincuentes, se puede visibilizar los lugares donde se producen y donde hay más ocurrencia de delitos. A partir de métodos como los puntos calientes, el análisis de la localización potencial o con más probabilidad de delinquir, la distribución de la percepción de la inseguridad o de los recursos para la prevención, que facilitan el uso de los SIG, es posible hacer una diagnosis, planificación de la prevención e incluso saber las causas y el por qué. En este sentido, la combinación de diferentes variables espaciales, 1 incluso saber las causas y el por qué. En este sentido, la combinación de diferentes variables espaciales, socioeconómicas y ambientales, aportarán argumentos y servirán de apoyo a la toma de decisiones en materia de prevención y actuación. Objetivos generales Con los SIG podemos hacer explícito lo implícito, podemos saber cómo se distribuyen los delitos y por qué se distribuyen de esta forma. Esta asignatura es una introducción al análisis espacial del crimen. El objetivo es dotar al estudiante de los conocimientos tanto teóricos como prácticos para saber utilizar las herramientas básicas de los SIG. No pretende enseñar a manejar un software de SIG sino que se darán las herramientas para saber qué tipo de problemas puede ayudar a resolver un SIG. No se pretende entrenar en un software específico, sino comprender aspectos fundamentales relativos a la naturaleza de la información geográfica y cómo tratar y analizar los datos localizadas sobre el territorio. Al finalizar esta asignatura el estudiantado debe saber aplicar los conocimientos y las aptitudes alcanzadas, a través de la consolidación de los aspectos tanto teóricos como prácticos desarrollados, a las necesidades de aplicación planteadas desde otras asignaturas. Por lo tanto, se proporcionarán herramientas para saber qué tipo de problemas puede ayudar a resolver un SIG. Objetivos específicos Con este objetivo se plantea una doble finalidad asociada al contenido teórico-práctico de la asignatura. Por un lado, el contexto conceptual que gira alrededor de los SIG, y, por el otro, el conjunto de habilidades que requiere el uso de los SIG. A nivel general se pretende que se sepa y se comprenda qué son los SIG, para qué sirven, cómo funcionan y cuándo deben ser utilizados. A nivel conceptual se formulan los siguientes objetivos: Proporcionar los conocimientos básicos para la comprensión y uso de la representación cartográfica en sus aspectos fundamentales en el contexto de la criminología. Conocer los antecedentes de la representación espacial del delito y delincuencia y al mismo tiempo comprender la naturaleza de los SIG (definición y características). Conocer y comprender cómo se incorpora, estructura y almacena la información geográfica, así como las principales funciones de manipulación y análisis de los SIG llevadas a cabo para resolver diferentes interrogantes. Conocer y comprender los dos modelos de datos utilizados para representar la realidad (modelos de datos vectoriales y ráster) y las fuentes de información relacionadas con el delito y la delincuencia. Saber aplicar e interpretar los resultados de la aplicación de las herramientas de análisis espacial, así como valorar la viabilidad de su difusión a efectos de estigmatización. La publicación de un mapa de puntos calientes es un buen ejemplo. En el segundo caso, la adquisición de habilidades para poder utilizar un SIG, no pretende mostrar la técnica por la técnica, sino concienciar al alumnado de que se puede hacer, cómo hacerlo y en qué aplicarlo. Los objetivos podemos concretarlos de la siguiente forma: Entender y saber aprovechar los sistemas de información como instrumento para obtener respuestas a determinados tipos de preguntas. Saber qué tipo de operaciones son adecuados en cada caso para resolver determinadas necesidades. Adquirir experiencia práctica en la resolución de problemas característicos de la disciplina geográfica y territorial. A partir de los objetivos definidos anteriormente se pretende que haya una interacción continuada entre teoría y práctica. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català, anglès, castellà |
| Titulació: |
Criminologia [2500257] |
| Pla d'estudis: |
Grau de Dret [1284] ; Grau en Criminologia i Grau en Dret [1411] ; Grau en Criminologia [805] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
visitant ::
identificació
