| Resum: |
L'antropologia i les ciències socials han tractat d'entendre la importància que té la dimensió sensible i el món dels sentits en la vida humana. És possible reconèixer un camp denominat «estudis sensorials» (sensory studies)1 -segons Howes (2014:11) i vegeu també Classen (1997), Howes i Classen (2014)-, el qual s'ha nodrit de diferents perspectives de les ciències socials. Un gir sensorial que està marcant especialment la recerca social contemporània (Domínguez i Zirión, 2017). L'experimentació de percepcions sensorials articula gran part de la capacitat de sentir, d'expressar i de performar de manera diferent la pròpia existència en funció de com percebem i experimentem el món (Howes, 2014). El seu estudi, tal com argumenta de manera excel·lent Turner (1967), no només ens ofereix lliçons per a comprendre el món contemporani, sinó que també ens permet captar una altra dimensió, una altra forma per a expressar, un altre llenguatge -contrari a la tradició naturalista del positivisme lògic- que no té com a meta descriure el món tal com és, sinó provocar la sensació de descobrir-lo, suggerir-lo o pensar-lo. Els sentits recuperen així, més enllà del seu caràcter biològic o del camp biomèdic (Simmel, 1907; Crossley, 2001; Latour, 2004; Le Breton, 2006), la seva dimensió sociocultural i es tornen tant objecte d'estudi com recurs metodològic, reintegrant així l'experiència sensorial a la recerca actual de les ciències socials i les humanitats. |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural)
