Google Scholar: cites
Orígenes, evolución y retos de la etnobiología boliviana
Reyes-García, Victoria (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
Moraes R., Mónica (Universidad Mayor de San Andrés. Instituto de Ecología)
Fernández-Llamazares, Álvaro (University of Helsinki. Helsinki Institute of Sustainability Science)
Paniagua-Zambrana, Narel (Universidad Mayor de San Andrés. Herbario Nacional de Bolivia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural

Títol variant: Origines, évolution et défis de l'ethnobiologie bolivienne
Títol variant: Origins, evolution and challenges of Bolivian ethnobiology
Data: 2021
Resum: La etnobiología estudia las relaciones que diferentes sociedades entablan con la naturaleza analizando conocimientos, usos y percepciones. Bolivia es un país con una gran diversidad biológica y cultural. En las últimas dos décadas, Bolivia ha iniciado un proceso político de defensa de la identidad y la gobernanza indígena que incluye la revalorización del conocimiento ecológico local. Esta coyuntura proporciona una oportunidad excelente para el desarrollo y la consolidación de la investigación etnobiológica en el país. En este artículo, documentamos los precursores biológicos y antropológicos de la etnobiología boliviana y analizamos la evolución de la disciplina usando tres estudios de caso emblemáticos: los dos primeros muestran la confluencia de un proyecto de carácter biológico y uno de carácter antropológico hacia la etnobiología, y el tercero ejemplifica los beneficios del enfoque participativo. La última sección aborda algunos de los grandes retos de la etnobiología en Bolivia, centrándose en tres aspectos que permitirían asentar unas bases fuertes para su desarrollo: i) la identificación de vacíos documentales y la creación de una línea de base; ii) el desarrollo metodológico con énfasis en la interdisciplinariedad, iii) la internacionalización; y iv) la generalización de la investigación participativa potenciando el diálogo de saberes. La etnobiología puede contribuir a la resolución de problemas ambientales contemporáneos, pero este potencial no puede realizarse sin una mayor inclusión de los pueblos indígenas y comunidades locales.
Resum: L'ethnobiologie étudie les relations que les différentes sociétés établissent avec la nature, en analysant les connaissances, les usages et les perceptions. La Bolivie est un pays présentant une grande diversité biologique et culturelle. Au cours des deux dernières décennies, la Bolivie a initié une politique de défense de l'identité et de la gouvernance autochtones, qui comprend la réévaluation des connaissances écologiques locales. Cette situation offre une excellente opportunité pour le développement et la consolidation de la recherche ethnobiologique dans le pays. Dans cet article, nous documentons les précurseurs biologiques et anthropologiques de l'ethnobiologie bolivienne et nous analysons son évolution à partir de trois études de cas emblématiques : les deux premières montrent la confluence d'un projet biologique et d'un projet anthropologique vers l'ethnobiologie, et la troisième illustre les bénéfices de l'approche participative. La dernière section aborde certains des grands défis de l'ethnobiologie en Bolivie, en se concentrant sur quatre aspects qui permettraient d'établir une base solide pour le développement de la discipline : i) identification des lacunes documentaires et création d'une base de référence ; ii) développement méthodologique mettant l'accent sur l'interdisciplinarité, iii) internationalisation ; et iv) généralisation de la recherche participative qui permet de renforcer le dialogue des connaissances. L'ethnobiologie peut contribuer à la résolution des problèmes environnementaux contemporains, mais ce potentiel ne peut être réalisé sans une plus grande inclusion des peuples autochtones et des communautés locales.
Resum: Ethnobiology is the study of the relationships that different societies establish with nature, through the anlysis of knowledge, uses and perceptions. Bolivia is a country with great biological and cultural diversity. In the last two decades, Bolivia has initiated a political process in view to defend indigenous identity and governance, which includes the revaluation of local ecological knowledge. This situation provides an excellent opportunity for the development and consolidation of ethnobiological research in the country. In this article, we document the biological and anthropological precursors of Bolivian ethnobiology and we analyze its evolution through three emblematic case studies: the first two show the confluence of a biological and an anthropological project towards ethnobiology, and the third one illustrates the benefits of the participatory approach. The last section addresses some of the major challenges posed by ethnobiology in Bolivia, focusing on four aspects that are necessary to lay a strong foundation for the development of the discipline: i) identification of documentary gaps and creation of a baseline; ii) methodological development with a focus on interdisciplinarity, iii) internationalization; and iv) generalization of participatory research, which helps initiate a dialogue between various types of knowledge. Ethnobiology can contribute to the resolution of contemporary environmental issues, but this potential cannot be realized without a greater inclusion of Indigenous Peoples and local communities.
Ajuts: European Commission 771056
Nota: Altres ajuts: Fundació Autònoma Solidaria (Universitat Autònoma de Barcelona) por el financiamiento del Fons de Solidaritat (convocatorias de 2015, 2017, y 2019) para la realización de las Jornadas de Etnobiología en Bolivia.
Nota: Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-M
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Antropología ambiental ; Conocimiento ecológico local ; Etnobotánica ; Protocolo de Nagoya ; Pueblos indígenas ; Anthropologie de l'environnement ; Connaissances écologiques locales ; Ethnobotanique ; Peuples autochtones ; Protocole de Nagoya ; Environmental anthropology ; Ethnobotany ; Indigenous Peoples ; Local ecological knowledge ; Nagoya protocol
Publicat a: Revue d'Ethnoécologie, Núm. 20 (2021) , ISSN 2267-2419

DOI: 10.4000/ethnoecologie.8164


28 p, 735.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
Articles > Articles de recerca
Articles > Articles publicats

 Registre creat el 2023-12-01, darrera modificació el 2024-02-27



   Favorit i Compartir