Títol variant: |
Sobre la noció de mimesi en l'aposta política i metodologica de Luce Irigaray |
Títol variant: |
On the Notion of Mimesis in Luce Irigaray's Political and Methodological Approach |
Data: |
2023 |
Resum: |
En el entramado filosófico, psicoanalítico y lingüístico del proyecto de Luce Irigaray la noción de mímesis guarda un lugar fundamental. Exhibido por la autora como recurso metodológico de investigación y como praxis política, es una estrategia que busca dislocar el orden discursivo que sostiene nuestra cultura occidental, eminentemente falogocéntrica y patriarcal. Este antídoto contra la uniformidad y la lógica original-copia que rige nuestra tradición es desplegado en su obra en virtud de tres dimensiones (Schor, 1993): la mascarada, la mímesis astuta y la reapropiación gozosa o diferencia positiva. En este texto, y articulando estos tres sentidos, me interesa trazar la cartografía de esta noción en virtud de algunos momentos del proyecto irigariano, atendiendo a sus aspectos genealógicos, éticos y políticos. La apuesta de Irigaray por el sentido transformador y creativo del recurso de la mímesis, en contraposición al sentido de imitación especular que atraviesa nuestra tradición de un solo sujeto, refleja la doble tarea de su cometido: la crítica profunda a las bases de la tradición del pensamiento occidental y la necesidad de generar las condiciones para transformar toda una cultura. |
Resum: |
A l'entramat filosofic, psicoanalític i lingüístic del projecte de Luce Irigaray la noció de mimesi guarda un lloc fonamental. Exhibit per l' autora com a recurs metodologic de recerca i coma praxi política, és una estrategia que pretén dislocar l' ordre discursiu que sosté la nostra cultura occidental, eminentment falogocentrica i patriarcal. Aquest antídot contra la uniformitat i la lógica original-copia que regeix la nostra tradició és desplegat a la seva obra en virtut de tres dimensions (Schor, 1993): la mascarada, la mimesi astuta i la reapropiació gojosa o diferencia positiva. En aquest text, i articulant aquests tres sentits, m'interessa tractar la cartografia d'aquesta noció en virtut d'alguns moments del projecte irigaria, atenent els seus aspectes genealogics, etics i polítics. L' aposta d'Irigaray pe! sentit transformador i creatiu del recurs de la mimesi, en contraposició al sentit d'imitació especular que travessa la nostra tradició d'un sol subjecte, reflecteix la tasca doble de la seva comesa: la crítica profunda a les bases de la tradició del pensament occidental i la necessitat de generar les condicions per transformar tota una cultura. |
Resum: |
In the philosophical, psychoanalytical, and linguistic framework of Luce Irigaray's project, the notion of mimesis holds a fundamental place. Exhibited by the author as a methodological research resource and as a political praxis, it is a strategy that seeks to dislocate the discursive order that sustains our Western culture, eminently phallocentric and patriarchal. This antidote against uniformity and the original-copy logic that governs our tradition is deployed in her work byvirtue ofthree dimensions (Schor, 1993): masquerade, sly mimesis, and joyful reappropriation or positive difference. In what follows, and articulating these three senses, I am interested in mapping this notion by virtue of sorne moments of Irigaray's project, attending to its genealogical, ethical, and political aspects. Irigaray' s wager on the transformative and creative sense of the resource of mimesis, as opposed to the sense of specular imitation that runs through our single-subject tradition, reflects the double task of his endeavour: the profound critique of the foundations of the Western tradition of thought and the need to generate the conditions for transforming an entire culture. |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. |
Llengua: |
Castellà |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Matèria: |
Diferencia sexual ;
Mímesis ;
Risa ;
Psicoanálisis ;
Feminismo ;
Mimesi ;
Riure ;
Psicoanalisi ;
Feminisme ;
Mimesis ;
Laughter ;
Sexual difference ;
Psychoanalysis ;
Feminism |
Publicat a: |
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 29 (2023) , p. 217-235 (Miscel·lània) , ISSN 2013-9470 |