(Università degli Studi "G. d'Annunzio"Chieti-Pescara)
| Títol variant: |
Sociolingüística de la infelicitat : la manifestació d'emocions en una comunitat de migrants multilingüe |
| Títol variant: |
Sociolingüística de la infelicidad : la manifestación de emociones en una comunidad de migrantes multilingüe |
| Títol variant: |
Sociolinguistica del 'malcontento' : L'espressione delle emozioni in una comunità di migranti plurilingui |
| Data: |
2023 |
| Resum: |
This contribution aims at analyzing the communicative expression of emotions among Senegalese migrants settled in the city of Pescara, in Abruzzo, Southern Italy. These individuals find their own 'selves' at the junction of their subjective well-being and two cultures, creating a sort of intercultural and interlingual personal experience which shapes their relationships with their own community on the one hand and the host community on the other hand. Recent studies (Sevinç 2020) have argued that a better understanding of the concept of subjective 'emotion' (contra that of 'attitude') and its role in immigrant contexts is key to enlighten the connection between intercultural communication and possible outcomes of language contact settings. This qualitative study specifically considers the language of first-generation migrants that have been living in Pescara for a minimum of eight years, looking at their linguistic choices when it comes to expressing feelings of discontent (unhappiness, sadness, anger, disappointment) with respect to their role in the Italian social environment and their integration in the host community. |
| Resum: |
Aquest treball pretén analitzar l'expressió comunicativa de les emocions entre els migrants senegalesos de Pescara (els Abruços, sud d'Itàlia). Aquests individus troben el seu propi "jo" en la confluència del seu benestar subjectiu i dues cultures, amb la qual cosa creen una mena d'experiència personal intercultural i interlingüística que conforma les seves relacions tant amb la seva comunitat com amb la d'acollida. Estudis recents (Sevinç, 2020, entre d'altres) han argumentat que una millor comprensió del concepte d'emoció subjectiva (en contraposició al d'actitud) i el seu paper en contextos d'immigració és clau per aclarir la connexió entre la comunicació intercultural i els possibles resultats dels escenaris de contacte lingüístic. Aquest estudi qualitatiu se centra en el llenguatge dels migrants de primera generació, que porten vivint a Pescara un mínim de vuit anys, i examina les seves eleccions lingüístiques a l'hora d'expressar sentiments de descontent pel que fa al seu paper en l'entorn italià i a la seva integració en la comunitat d'acollida. |
| Resum: |
Este trabajo pretende analizar la expresión comunicativa de las emociones entre los migrantes senegaleses de Pescara (Abruzos, sur de Italia). Estos individuos encuentran su propio "yo" en la confluencia de su bienestar subjetivo y dos culturas, con lo que crean una especie de experiencia personal intercultural e interlingüística que conforma sus relaciones tanto con su comunidad como con la de acogida. Estudios recientes (Sevinç, 2020, entre otros) han argumentado que una mejor comprensión del concepto de "emoción" subjetiva (en contraposición al de "actitud") y su papel en contextos de inmigración es clave para esclarecer la conexión entre la comunicación intercultural y los posibles resultados de los escenarios de contacto lingüístico. Este estudio cualitativo se centra en el lenguaje de los migrantes de primera generación, que llevan viviendo en Pescara un mínimo de ocho años, y examina sus elecciones lingüísticas a la hora de expresar sentimientos de descontento con respecto a su papel en el entorno italiano y a su integración en la comunidad de acogida. |
| Resum: |
Il presente contributo si propone di analizzare l'espressione comunicativa delle emozioni tra migranti senegalesi a Pescara (Abruzzo, Italia meridionale). Questi individui trovano 'loro stessi' a cavallo tra il loro benessere soggettivo e due culture, creando una sorta di esperienza personale interculturale e interlinguistica, la quale modella le loro relazioni sia all'interno della propria comunità sia con quella ospitante. Recenti studi (Sevinç, 2020, tra gli altri) affermano che una migliore comprensione del concetto di 'emozione' soggettiva (contrariamente a quella di 'atteggiamento') e il suo ruolo in contesti migratori è la chiave per far luce sul legame tra comunicazione interculturale e i possibili esiti in situazioni di contatto. Questo studio qualitativo considera i codici di migranti di prima generazione che vivono a Pescara da almeno otto anni, guardando alle scelte linguistiche nell'espressione del malcontento, rispetto al loro ruolo nel contesto italiano e il loro livello di integrazione nella comunità ospitante. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Senegalese community ;
Immigrant context ;
Emotions ;
Code-switching ;
Italian ;
Wolof ;
Comunità senegalese ;
Immigrazione ;
Emozioni ;
Italiano ;
Comunitat senegalesa ;
Context immigrant ;
Emocions ;
Canvi de codi ;
Italià ;
Wòlof ;
Comunidad senegalesa ;
Contexto inmigrante ;
Emociones ;
Cambio de código |
| Publicat a: |
Quaderns d'Italià, Vol. 28 (2023) , p. 191-206 (Dossier 1) , ISSN 2014-8828 |
visitant ::
identificació
(Università di Bologna)
