| Additional title: |
The Sovereign Congress and the counterrevolutionary conspiracy of the Portuguese diplomat |
| Additional title: |
Las Cortes vintistas y la conspiración contrarrevolucionaria de los diplomáticos portugueses |
| Additional title: |
Les Corts vintistes i la conspiració contrarevolucionària dels diplomàtics portuguesos |
| Date: |
2023 |
| Abstract: |
RESUMO Pouco depois de iniciar funções, nos inícios de 1821, as Cortes Vintistas de Lisboa tomaram conhecimento de uma conspiração urdida por alguns diplomatas do antigo regime para obstaculizar o curso de acontecimentos iniciado pela Revolução Liberal portuguesa de agosto de 1820. Os procedimentos desses cinco diplomatas visaram o bloqueio comercial, a recusa de passaportes e a intervenção em território nacional das potências da Santa Aliança. Com base num relatório de averiguações, uma comissão parlamentar emitiu um parecer sobre a alegada conspiração, indicando a atuação de cada um dos envolvidos e as medidas que deviam ser tomadas. Este parecer suscitou críticas diversas e debates exaltados, a evidenciar uma pluralidade de opiniões sobre como lidar com esses diplomatas, designadamente como provar, classificar, punir e julgar os seus crimes. Este estudo visa analisar a evolução de tal debate no Congresso, desde o início até à sua extinção, num quadro de urgentes reformas e preocupações internas e de reforço do conservadorismo a nível internacional, tendo em conta a dialética entre a contrarrevolução e a dinâmica revolucionária que marcou o período de 1820-1823. |
| Abstract: |
Poc després d'entrar en funcions, a principis de 1821, les Corts vintistes de Lisboa van tenir coneixement d'una conspiració tramada per alguns diplomàtics de l'Antic Règim per obstaculitzar el curs dels esdeveniments iniciats per la Revolució Liberal portuguesa d'agost de 1820. Les actuacions de cinc diplomàtics buscaven bloquejar el comerç, negar passaports i la intervenció en el territori nacional de les potències de la Santa Aliança. Basant-se en una recerca, una comissió parlamentària va emetre un dictamen sobre la presumpta conjura, on s'indicaven les accions de cadascun dels involucrats i les mesures a prendre. Aquest dictamen va suscitar diverses crítiques i encesos debats, que van posar en evidència la pluralitat d'opinions sobre com tractar aquests diplomàtics, és a dir, com provar, classificar, castigar i jutjar els seus crims. Aquest estudi pretén analitzar l'evolució d'aquest debat en el Congrés, des del seu inici fins a la seva extinció, en un marc de reformes internes i enfortiment del conservadorisme a escala internacional, tenint en compte la dialèctica entre la contrarevolució i les dinàmiques revolucionàries que va marcar el període de 1820-1823. |
| Abstract: |
At the beginning of 1821, shortly after its early reunions, the Portuguese Sovereign Congress became aware of a conspiracy hatched by certain diplomats of the former regime to obstruct the course of events initiated by the Portuguese Liberal Revolution of August 1820. The actions of five diplomats aimed to block commercial trade, refuse to issue passports and to intervene in the national territory of the powers of the Holy Alliance. On the basis of the report of an investigation, a parliamentary commission issued a judgement on the alleged conspiracy, indicating the actions taken by each of those involved and the measures that should be taken. This document raised diverse criticisms and heated debates, showing a wide variety of opinions on how to deal with these diplomats, namely, how to evidence, classify, punish and judge their crimes. This paper aims to analyse the evolution of this debate in Congress, from its inception to its end, within a framework of internal reforms and the reinforcement of conservatism at an international level, taking into consideration the dialectic between the counterrevolution and the revolutionary dynamics that marked the years 1820-1823. |
| Abstract: |
Poco después de entrar en funciones, a principios de 1821, las Cortes vintistas de Lisboa tuvieron conocimiento de una conspiración tramada por algunos diplomáticos del Antiguo Régimen para obstaculizar el curso de los acontecimientos iniciados por la Revolución Liberal portuguesa de agosto de 1820. Las actuaciones de cinco diplomáticos buscaban bloquear el comercio, negar pasaportes y la intervención en el territorio nacional de las potencias de la Santa Alianza. Basándose en una investigación, una comisión parlamentaria emitió un dictamen sobre la presunta conjura, en el que se indicaban las acciones de cada uno de los involucrados y las medidas a tomar. Este dictamen suscitó diversas críticas y acalorados debates, que pusieron en evidencia la pluralidad de opiniones sobre cómo tratar a estos diplomáticos, es decir, cómo probar, clasificar, castigar y juzgar sus crímenes. Este estudio pretende analizar la evolución de este debate en el Congreso, desde su inicio hasta su extinción, en un marco de reformas internas y fortalecimiento del conservadurismo a escala internacional, teniendo en cuenta la dialéctica entre la contrarrevolución y las dinámicas revolucionarias que marcó el período de 1820-1823. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Portuguès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Portugal ;
Sovereign Congress ;
Liberalism ;
Counterrevolution ;
Diplomats ;
Conspiracy ;
Cortes vintistas ;
Liberalismo ;
Contrarrevolução ;
Diplomatas ;
Conspiração ;
Contrarrevolución ;
Diplomáticos ;
Conspiración ;
Corts vintistes ;
Liberalisme ;
Contrarevolució ;
Diplomàtics ;
Conspiració |
| Published in: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 12 Núm. 25 (2023) , p. 165-185 (Artículos) , ISSN 2014-5748 |
guest ::
(Universidade do Porto)
