| Título variante: |
The medieval past in the iconographic discourse of the festivities for the swearing-in of the infanta María Isabel Luisa de Borbón (1833) |
| Título variante: |
El pasado medieval en el discurso iconográfico de las fiestas por la jura de la infanta María Isabel Luisa de Borbón (1833) |
| Fecha: |
2023 |
| Resumen: |
Els paral·lelismes entre la futura Isabel II i Isabel I de Castella van ser explotats en els camps polític, literari i artístic pels òrgans propagandístics de la monarquia espanyola, des del naixement de la infanta, l'octubre de 1830, fins als primers dos anys de regència de Maria Cristina de Borbó. I és que Isabel la Catòlica va néixer en una època en què, a falta de fill baró, la successió a la Corona de la filla primogènita dels monarques estava permesa. Tanmateix, aquesta tradició castellana, regularitzada en el còdex de Las Siete Partidas d'Alfons X al segle XIII, va quedar invalidada amb l'Auto Acordat per Felip V el maig de 1713, que també donava prioritat als barons de branques laterals. Davant d'això i de l'amenaça que la Corona passés a mans de Carles Maria Isidre de Borbó, el 29 de març de 1830 es va aprovar la Pragmàtica Sanció que promulgava l'acord de Corts de 1789 amb què Carles IV va pretendre recuperar la vella consuetud castellana. Poc abans de la mort de Ferran VII, en els festeigs per l'acte de jurament i reconeixement de les Corts espanyoles a Maria Isabel Lluïsa de Borbó com a princesa d'Astúries, la tradició política i l'estètica medievals van adquirir un paper encara més rellevant, sobretot en pintures i arquitectures efímeres creades ex professo per adornar els carrers de moltes ciutats del Regne. L'organització de torneigs medievals, com el de Barcelona, o les vindicacions de comtes i vells sobirans en obres literàries adornades amb gravats, en arbres genealògics i en diversos gèneres de la literatura popular també van ser utilitzats per evocar la Catalunya de Guifré el Pilós o l'Espanya dels Reis Catòlics. Aquesta mirada cap al passat medieval va servir a la Corona espanyola per legitimar la successió femenina al tron, mentre que, de retruc, es va crear el marc idoni que permetria a certs sectors afins a Isabel manifestar públicament la seva inclinació per l'estil gòtic, el qual s'estava posant de moda entre les classes burgeses per influx del moviment romàntic. |
| Resumen: |
The parallels between the future Isabella II and Isabella I of Castile were exploited in the political, literary and artistic fields by the propaganda organs of the Spanish monarchy, from the birth of the infanta, in October 1830, until the first two years of the regency of María Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Isabella I was born at a time when, in the absence of a male heir, the first-born daughter of the monarchs was permitted to succeed to the Crown. However, this Castilian tradition, regularized in the codex of Las Siete Partidas of Alfonso X, also known as the Wise, in the 13th century, was invalidated by the Auto Acordado of Philip V in May 1713, which also gave priority to the males of lateral branches of the royal family. Given this and the threat that the crown could pass into the hands of Prince Carlos María Isidro de Borbón, on 29 March 1830 the Pragmatic Sanction was approved, which promulgated the Court agreement of 1789 by which Charles IV intended to resurrect the former Castilian custom. Shortly before the death of Ferdinand VII, in the celebrations for the swearing-in and recognition by the Spanish Court of the infanta María Isabel Luisa as Princess of Asturias, medieval political tradition and aesthetics acquired an even more important role, especially in paintings and ephemeral architecture created expressly to decorate the streets of many cities in the kingdom. The organisation of medieval tournaments, such as the one in Barcelona, or the appearance of historical counts and kings and queens in literary works decorated with engravings, or in genealogical trees, or various types of popular literature were also used to recall the Catalonia of Wilfred the Hairy or the Spain of the Catholic Kings. This look towards the medieval past served the Spanish Crown to legitimize female succession to the throne, while, consequently, creating the ideal framework to allow certain groups linked to Isabella II to publicly express their inclination for the Gothic style, which was becoming fashionable among the bourgeois classes due to the influx of the romantic movement. |
| Resumen: |
Los paralelismos entre la futura Isabel II e Isabel I de Castilla fueron explotados en los campos político, literario y artístico por los órganos propagandísticos de la monarquía española, desde el nacimiento de la infanta, en octubre de 1830, hasta los primeros dos años de regencia de María Cristina de Borbón. Y es que Isabel la Católica nació en una época en que, a falta de hijo varón, la sucesión a la Corona de la hija primogénita de los monarcas estaba permitida. Aun así, esta tradición castellana, regularizada en el códice de Las Siete Partidas de Alfonso X en el siglo XIII, quedó invalidada con el Auto Acordado por Felipe V en mayo de 1713, que también daba prioridad a los varones de ramas laterales. Ante esto y la amenaza de que la Corona pasara a manos de Carlos María Isidro de Borbón, el 29 de marzo de 1830 se aprobó la Pragmática Sanción que promulgaba el acuerdo de Cortes de 1789 con el que Carlos IV pretendió recuperar la vieja consuetud castellana. Poco antes de la muerte de Fernando VII, en los festejos por el acto de juramento y reconocimiento de las Cortes españolas a María Isabel Luisa de Borbón como princesa de Asturias, la tradición política y la estética medievales adquirieron un papel todavía más relevante, sobre todo en pinturas y arquitecturas efímeras creadas ex professo para adornar las calles de muchas ciudades del Reino. La organización de torneos medievales, como el de Barcelona, o las vindicaciones de condes y viejos soberanos en obras literarias adornadas con grabados, en árboles genealógicos y en varios géneros de la literatura popular también fueron utilizados para evocar la Cataluña de Wifredo el Velloso o la España de los Reyes Católicos. Esta mirada hacia el pasado medieval sirvió a la Corona española para legitimar la sucesión femenina al trono, mientras que, indirectamente, se creó el marco idóneo que permitiría a ciertos sectores afines a Isabel manifestar públicamente su inclinación por el estilo gótico, que se estaba poniendo de moda entre las clases burguesas por influjo del movimiento romántico. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Isabel I ;
Isabel II ;
Gravat ;
Litografia ;
Medievalisme ;
Romanticisme ;
Primera Guerra Carlina ;
1833 ;
Isabella I ;
Isabella II ;
Engraving ;
Lithography ;
Medievalism ;
Romanticism ;
First Carlist War ;
Grabado ;
Litografía ;
Medievalismo ;
Romanticismo ;
Primera Guerra Carlista |
| Publicado en: |
Locus amoenus, Vol. 21 (2023) , p. 109-136 (Articles) , ISSN 2014-8798 |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona)
