| Data: |
2023 |
| Resum: |
La tesi doctoral següent explora la relació entre la migració massiva romanesa a la província de Castelló a la costa mediterrània d'Espanya des del 1989 fins a l'actualitat, la crisi de la reproducció social als dos països i la crisi de les cures a Espanya en particular. Posteriorment, des de la crítica a l'organització social de la cura, passo a explorar una de les alternatives emergents. Quan els economistes i experts en els estudis migratoris expliquen el fenomen de la migració massiva romanesa a Espanya, es focalitzen en la manca dels llocs de treball a Romania i la demanda de treball en sectors "productius" al país de destinació. Aquests són, l'agricultura i la construcció, o en el cas particular de la província de Castelló, la indústria ceràmica. Aquí, en canvi, dirigeixo la meva atenció cap a les dones de la Romania postsocialista que, sent ja més grans, es converteixen en treballadores de la llar (treball "reproductiu") a Espanya. Això per tal d'entendre el rol dels règims de reproducció social canviants en aquesta migració estructuralment creada i, per tant, en un cert sentit, coaccionada. Superant els discursos econòmics que naturalitzen les regles del mercat, mostro com la mobilitat intraeuropea d'aquestes dones és una conseqüència més de les onades actuals de despossessió dels mitjans per guanyar-se la vida de la classe obrera. La vida quotidiana i les condicions laborals, que anomeno en aquesta tesi "la classe global de les cures", encarnen i reflecteixen un règim global de reproducció social cada dia més estratificat i extractivista. Exploro el caràcter de les despossessions abans esmentades tant en perspectiva sincrònica (Romania, Espanya i la Unió Europea) com diacrònica (històrica). Argumento que l'existència dels corredors de la migració femenina per treballar en el servei domèstic de Romania a Castelló és un exemple més del "care fix" europeu; una manera com el capitalisme actual s'expandeix a través de la demanda creixent de la cura social i una (no) solució al seu dèficit. A més, aporto dades i arguments per suggerir que la migració a Castelló per fer treballs reproductius, entre altres factors ja explorats a la literatura, també facilita l'existència d'un enclavament demogràfic romanès a Castelló, un lloc paradigmàtic del flux migratori excepcional de Romania a Espanya. A més, la tesi explora altres mecanismes que faciliten aquest model de la transnacionalització de les cures a la Unió Europea. 1) Els discursos estigmatitzants sobre els migrants com són els relacionats amb la "Welfare Magent Hypothesis", 2) les economies morals, tant dels que utilitzen el servei de les treballadores de la llar com en general la seva comunitat política (que naturalitza la cura com "treball de les dones" i una qüestió privada); 3) els discursos sacrificials i l'ètica del treball de les treballadores de la llar. Tots ells faciliten la creació dels "corredors de les cures" entre Romania i Espanya, i dificulten la politització del problema de la cura. Finalment, la tesi ofereix una anàlisi de la resposta del moviment municipalista global a la crisi de la cura. Reflexiona sobre el seu potencial per desafiar el règim de la reproducció social actual i les seves limitacions. També proporciona una nova agenda de recerca per a "les ciutats cuidadores". Per aconseguir-ho, em baso en el cas de la plataforma cívica de Barcelona a Comú, al govern municipal des del 2015, i utilitzo les perspectives del feminisme i del paradigma anticapitalista dels bens comuns. Els resultats provenen del treball de camp etnogràfic a Castelló de la Plana realitzat entre març del 2018 i juliol del 2019, així com de les entrevistes i anàlisi documental realitzat a Barcelona el 2020. |
| Resum: |
La siguiente tesis doctoral explora la relación entre la migración masiva rumana a la provincia de Castellón en la costa mediterránea de España desde 1989 hasta la actualidad, la crisis de la reproducción social en ambos países y la crisis de los cuidados en España en particular. Posteriormente, desde la crítica a la organización social de los cuidados, paso a explorar una de las alternativas emergentes. Cuando los economistas y expertos en los estudios migratorios explican el fenómeno de la masiva migración rumana a España, se focalizan en la falta de los puestos de trabajo en Rumanía y la demanda de trabajo en sectores "productivos" en el país de destino. Estos son, la agricultura y la construcción, o en el caso particular de la provincia de Castellón la industria cerámica. Aquí, en cambio, dirijo mi atención hacia las mujeres rumanas que siendo ya mayores de edad se convierten en trabajadoras del hogar (trabajo "reproductivo") en España. Esto con el fin de entender el rol de los regímenes de reproducción social cambiantes en esta migración estructuralmente coaccionada. Superando los discursos económicos que naturalizan las reglas del mercado, muestro cómo la movilidad intraeuropea de estas mujeres es una consecuencia más de las actuales oleadas de desposesión de los medios para ganarse la vida de la clase obrera. La vida cotidiana y las condiciones laborales, la cuales llamo en esta tesis "la clase global de los cuidados," encarnan y reflejan un régimen global de reproducción social cada día más estratificado y extractivista. Exploro el carácter de las desposesiones antes mencionadas tanto en la perspectiva sincrónica (Rumanía, España y la Unión Europea) como diacrónica (histórica). Argumento que la existencia de los corredores de la migración femenina para trabajar en el servicio doméstico entre Rumanía y Castellón, es un ejemplo más del "care fix" europeo; una forma en la que el capitalismo actual se expande a través de la demanda creciente del cuidado social y una (no) solución al déficit de él. Además, aporto datos y argumentos para sugerir que la migración a Castellón para realizar trabajos reproductivos, entre otros factores ya explorados en la literatura, también facilita la existencia de un enclave demográfico rumano en Castellón, un lugar paradigmático del flujo migratorio excepcional de Rumanía a España. Además, la tesis explora otros mecanismos que facilitan este modelo de la transnacionalización de los cuidados en la Unión Europea. 1) Los discursos estigmatizantes sobre los migrantes como aquellos relacionados con la "Welfare Magent Hypothesis", 2) las economías morales, tanto de los que utilizan el servicio de las trabajadoras del hogar como de su comunidad política en general (que naturaliza el cuidado como "trabajo de las mujeres" y una cuestión privada), 3) los discursos sacrificiales y la ética del trabajo de las trabajadoras del hogar. Todoes ellos facilitan la creación de "los corredores de los cuidados" entre Rumania y España, y dificultan la politización del problema del cuidado. Por último, la tesis ofrece un análisis de la respuesta del movimiento municipalista global a la crisis del cuidado. Reflexiona acerca del potencial de éste para desafiar al régimen de la reproducción social actual y a sus limitaciones. También proporciona una nueva agenda de investigación para "las ciudades cuidadoras". Para lograrlo, me baso en el caso de la plataforma cívica de Barcelona en Común, en el gobierno desde 2015, y empleo las perspectivas del feminismo y del paradigma anticapitalista de los bienes comunes. |
| Resum: |
The following doctoral thesis explores the link between Romanian massive migration to the province of Castellón at a Maditterenean coast in Spain from 1989 until nowadays, the crisis of social reproduction in both countries, and the crisis of social care provision in Spain in particular. Subsequently, from the critique of the current organisation of care based on states' and neoliberal capitalism's alliance leading to the over-exploitation of female working-class migrants for social care provision, I pass to explore one of the emerging alternatives. When economists, geographers and migration scholars explain the still under-investigated phenomenon of such a massive Romanian migration to Spain, they focus on the lack of jobs in Romania and the demand for work in "productive" sectors in Spain like agriculture and construction, as well as on the ceramic tile in the particular case of the province of Castellón. Here, instead, I drive my attention to post-socialist women becoming domestics ("reproductive" work) in Spain later in life, in order to understand the role of the changing regimes of social reproduction in this structurally constructed and so in some sense coerced migration. Overcoming the economic discourses naturalising the rules of the market, I show their intra-European mobility as yet another consequence of the current waves of dispossessions of the working class from the means for making their living in a context of a parallel almost complete dependence of the lower class's social protection on the life-course performance on the labour market (workfare system). The daily life and working conditions of those who I call in this thesis "the global care class" embody and reflect every day a more stratified and extractivist global regime of social reproduction. I explore the character of before mentioned dispossessions both in synchronic (Romania, Spain and the European Union) and diachronic (historical) perspectives. I argue that the existence of the corridors of gendered (female) migration between Castellón and rural areas and suburbs of industrial cities in Romania to domestic work in Spain is yet another example of the European "care fix"; it means, a way the current capitalism expands through the growing demand for social care provision and a (not) solution for the deficit of care. Furthermore, I provide data and arguments to suggest that migration to Castellón to provide care, among other factors explored in the literature, also facilitates the existence of a Romanian demographic enclave in Castellón, a paradigmatic place of the exceptional migration flow from Romania to Spain. Furthermore, the thesis explores other mechanisms facilitating this model of transnationalisation of care within the European Union. 1) Stigmatizing discourses on migrants like those related to the "welfare magnet hypothesis", 2) the moral economies, both of those who use the service of domestic workers and its political community in general (which naturalises care as "women's work" and a private issue), and 3) the sacrificial discourses and work ethics of domestic workers, all them together support the creation of the "care corridors" between Romania and Spain and handicap the politicization of the problem with care. Finally, through the lens of feminism and the anti-capitalist paradigm of the commons, drawing on the case of the civic platform in government since 2015, Barcelona en Comú, the thesis provides an analysis of the response from the global municipalist movement to the crises of care, reflecting on its potential for challenging the current social reproductive regime and its limitations, and providing a new research agenda for more caring cities. The results presented here stem from the ethnographic fieldwork in Castellón de la Plana conducted between March 2018 and July 2019, and interviews and documentary analyses curried in Barcelona in 2020. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural |
| Drets: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Antropologia econòmica ;
Antropología económica ;
Economic anthropology ;
Estudis migratoris ;
Estudios migratorios ;
Migration studies ;
Economia política ;
Economía política ;
Political economy ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
