dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Títol variant: |
El llenguatge jurídic de la Constitució del 1978 : reflexions sobre la seva neutralitat |
| Títol variant: |
The legal language of the 1978 Constitution : reflections on its neutrality |
| Data: |
2023 |
| Resum: |
Com moltes altres construccions socials, el llenguatge evoluciona i s'adapta als canvis que pateix la societat a què pertany, ja sigui afegint-se vocables o eliminant-se aquells que han caigut en desús. El llenguatge jurídic sembla no haver evolucionat i, actualment, s'entén que termes com "els espanyols" o "els ciutadans" engloben homes i dones. No obstant això, l'ús freqüent del masculí per fer referència a tots dos col·lectius probablement invisibilitzi la dona com a subjecte de drets i obligacions, i perpetuï la noció d'home públic i dona privada. Aquesta realitat, potser present en el llenguatge de la Constitució, es reflecteix en els dos únics articles, 32 i 57 CE, en què se cita la paraula dona, contradient l'últim, on es dóna rellevància a l'home per sobre de la dona, allò estipulat a l'article 14 referent a la igualtat sense que prevalgui discriminació per raó de sexe. |
| Resum: |
Como muchas otras construcciones sociales, el lenguaje evoluciona y se adapta a los cambios que sufre la sociedad a la que pertenece, ya sea añadiéndose vocablos o eliminándose aquellos que han caído en desuso. El lenguaje jurídico parece no haber evolucionado y, en la actualidad, se entiende que términos como "los españoles" o "los ciudadanos" engloban a hombres y mujeres. Sin embargo, el uso frecuente del masculino para hacer referencia a ambos colectivos probablemente invisibilice a la mujer como sujeto de derechos y obligaciones, y perpetúe la noción de hombre público y mujer privada. Esta realidad, quizás presente en el lenguaje de la Constitución, se refleja en los dos únicos artículos, 32 y 57 CE, en los que se cita la palabra mujer, contradiciendo el último, donde se da relevancia al varón por encima de la mujer, lo estipulado en el artículo 14 referente a la igualdad sin que prevalezca discriminación por razón de sexo. |
| Resum: |
Like many other social constructions, language evolves and adapts to the changes suffered by the society to which it belongs, either by adding words or eliminating those that have fallen into disuse. Legal language seems to have not evolved and, currently, it is understood that terms such as "the Spaniards" or "the citizens" include men and women. However, the frequent use of the masculine to refer to both groups probably makes women invisible as subjects of rights and obligations, and perpetuates the notion of a public man and a private woman. This reality, perhaps present in the language of the Constitution, is reflected in the only two articles, 32 and 57 CE, in which the word woman is cited, contradicting the last one, where the man is given relevance over the woman, the provisions of article 14 regarding equality without prevailing discrimination based on sex. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Dret [5601057] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Dret [949] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Androcentrisme ;
Constitució ;
Igualtat ;
Llenguatge jurídic ;
Perspectiva de gènere ;
Androcentrismo ;
Constitución ;
Igualdad ;
Lenguaje jurídico ;
Perspectiva de género ;
Androcentrism ;
Constitution ;
Equality ;
Gender-based perspective ;
Legal language |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
