| Título variante: |
Els herois de l'ELA : l'estructura social dels discursos triomfalistes de superació i celebració d'un malalt i legitimació d'una malaltia |
| Título variante: |
The heroes of ALS : the social structure of the triumphalist discourses of overcoming and celebrating a patient and legitimizing a disease |
| Fecha: |
2024 |
| Resumen: |
Objetivo. El objetivo de este artículo es entender las condiciones sociales de producción o estructura social de los discursos o las ideologías del enfermo como héroe a partir de la teoría de las tomas de posición y las posiciones en el espacio social de Pierre Bourdieu, poniendo especial énfasis en si el estado del bienestar y de derecho desempeña algún papel en la producción de estos discursos, y en si aparecen otros tipos de discursos, especialmente protagonizados por la religión, si ese estado es débil o inexistente. Método. A tal efecto se construyó una base de datos con las 1. 068 respuestas de los 1. 068 individuos diferentes que en Twitter respondieron a un tuit de una persona con una enfermedad legitimada como la ELA. Mediante varios análisis (análisis temático de contenidos cualitativos, análisis de correspondencias múltiples [ACM] y análisis jerárquico de conglomerados [AJC]) se logró construir la estructura social de los discursos heroicos. Resultados. Se obtuvieron 12 tipos de respuestas, que se podían dividir en dos grandes grupos: discursos de superación o heroicos y discursos religiosos sobre la enfermedad. Conclusión. Se evidenció que existía una clara relación entre el tipo de estado del bienestar y de derecho (más o menos débil) y el tipo de discursos, por lo que, en entornos con estados del bienestar y de derecho relativamente más fuertes (como España), los dominantes eran los discursos o las ideologías del enfermo como héroe, y en los que tenían estados del bienestar más débiles (como Venezuela), la religión monopolizaba el discurso y las ideologías a partir de las cuales se construía la imagen social del enfermo. |
| Resumen: |
Objectiu: L'objectiu d'aquest article és entendre les condicions socials de producció o estructura social dels discursos o ideologies del malalt com a heroi a partir de la teoria de les preses de posició i les posicions dins l'espai social de Pierre Bourdieu, posant especial èmfasi en si l'Estat del benestar i de dret juga algun paper en la producció d'aquests discursos, i en si apareixen altres tipus de discursos, especialment protagonitzats per la religió, si aquest Estat és feble o inexistent. Mètode: A tal efecte es va construir una base de dades amb les 1. 068 respostes dels 1. 068 individus diferents que a Twitter van respondre a una piulada d'un malalt d'una malaltia legitimada com l'ELA. Mitjançant diverses anàlisis (anàlisi temàtica de continguts qualitativa, Anàlisi de Correspondències Múltiples [ACM], i Anàlisi Jeràrquica de Conglomerats [AJC]) es va aconseguir construir l'estructura social dels discursos heroics. Resultats: S'obtingueren 12 tipus de respostes, que es podien dividir en dos grans grups: discursos de superació o heroics, i discursos religiosos sobre la malaltia. Conclusió: Es va evidenciar que hi havia una clara relació entre el tipus d'Estat del benestar i de dret (més o menys feble) i el tipus de discursos, de manera que, en entorns amb Estats del benestar i de dret relativament més forts (com Espanya), els discursos dominants eren els discursos o les ideologies del malalt com a heroi, i en els que tenien Estats del benestar més febles (com Veneçuela), la religió monopolitzava el discurs i les ideologies a partir de les quals es construïa la imatge social del malalt. |
| Resumen: |
Objective: This article aims to understand the social conditions of production or social structure of discourses or ideologies of the patient as hero. Drawing on Pierre Bourdieu's theory of position-taking and positions in social space, special emphasis is given to whether the rule of law and welfare state play a role in the production of these discourses and whether other types of discourses, especially religious ones, emerge when the state is weak or non-existent. Method: For this purpose, a database was created using 1,068 responses of 1,068 individuals who responded on Twitter to a tweet from a person with a legitimatized disease such as ALS. Through several analyses (qualitative thematic content analysis, multiple correspondence analysis, and agglomerative hierarchical clustering) it was possible to build the social structure of the heroic discourses. Results: Twelve types of responses divided into two large groups were obtained: overcoming or heroic discourses and religious discourses about the disease. Conclusion: A clear relationship was found between the type of welfare and rule-oflaw state (more or less weak) and type of discourse. Specifically, in environments with relatively stronger welfare and rule-of-law states (such as Spain), discourses or ideologies of the patient as hero were predominant, while in those with weaker welfare states (such as Venezuela), religion monopolized the discourse and ideologies through which the social image of the patient was constructed. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Capital de viure la malaltia ;
Discurs heroic ;
Malaltia ;
Filosofies de la consciència ;
Religió ;
Estats de benestar ;
Capital of experiencing the disease ;
Heroic discourse ;
Disease ;
Welfare states ;
Religion ;
Capital de vivir la enfermedad ;
Discurso heroico ;
Enfermedad ;
Estados del bienestar ;
Religión ;
Filosofías de la conciencia |
| Publicado en: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 109 Núm. 1 (2024) , p. e3225 (Artículos) , ISSN 2013-9004 |
visitante ::
identificación
(Universitat Autònoma de Barcelona)
