(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)
| Título variante: |
La millora de la qualitat de la formació obligatòria : l'absentisme com a símptoma |
| Fecha: |
2008 |
| Resumen: |
Cuando nos referimos al éxito o al fracaso escolar, en realidad, nos estamos interrogando acerca del modelo de sociedad -o de ciudad- que deseamos tener dentro de diez o veinte años. Por lo tanto, el éxito o el fracaso escolar no es una cuestión sectorial, no compete tan sólo a los profesionales de la educación, sino que va mucho más allá. En efecto, la escolaridad hasta los dieciséis años se predica, en los textos legales de nuestro país, como universal y obligatoria para la población infantil y juvenil. Constituye, por lo tanto, una declaración de prioridad de orden político. La razón última y justificativa de esta meta es que un modelo social de la complejidad del nuestro sólo puede ser sostenible, y progresar, con un nivel de desarrollo educativo y humano, universalizando la formación hasta unos niveles de aprendizaje que se han concretado en la etapa de ESO. Dicha finalidad apunta tanto al desarrollo de competencias y de habilidades, de estrategias de tipo intelectual y de sociabilidad, como de destrezas de aplicación técnica en el entorno en el que se relacionan los individuos. |
| Resumen: |
Quan ens referim a l'èxit o al fracàs escolar, en realitat, ens estem interrogant sobre el model de societat -o de ciutat- que desitgem tenir d'aquí a deu o vint anys. Per tant, l'èxit o el fracàs escolar no és una qüestió sectorial, no competeix tan sols als professionals de l'educació, sinó que va molt més enllà. En efecte, l'escolaritat fins als setze anys es predica, en els textos legals del nostre país, com universal i obligatòria per a la població infantil i juvenil. Constitueix, per tant, una declaració de prioritat d'ordre polític. La raó última i justificativa d'aquesta meta és que un model social de la complexitat del nostre només pot ser sostenible, i progressar, amb un nivell de desenvolupament educatiu i humà, tot universalitzant la formació fins a uns nivells d'aprenentatge que s'han concretat a l'etapa d'ESO. Aquesta finalitat apunta tant al desenvolupament de competències i d'habilitats, d'estratègies de tipus intel·lectual i de sociabilitat, com de destreses d'aplicació tècnica en l'entorn en el qual es relacionen els individus. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Qualitat ;
Formació obligatòria ;
Absentisme ;
Intervenció ;
Calidad ;
Formación obligatoria ;
Absentismo ;
Intervención ;
ESO ;
LOE |
| Publicado en: |
Educar, N. 42 (2008) p. 15-33, ISSN 2014-8801 |
visitante ::
identificación
