Le prime pubblicazioni in Italia concernenti il Barocco musicale
Basso, Alberto

Títol variant: Les primeres publicacions a Itàlia concernents la música barroca
Títol variant: Las primeras publicaciones en Italia concernientes a la música barroca
Títol variant: Les premières publications en Italie concernant la musique baroque
Títol variant: Italy's first publication on the musical baroque
Títol variant: Die ersten Publikationen in Italien mit Bezug auf den musikalischen Barock
Data: 2007
Resum: Alberto Basso ens ofereix un estudi exhaustiu dels orígens de la historiografia barroca a Itàlia, que parteix de l'obra del P. Giovanni Battista Martini i la publicació dels tres primers volums d'una Storia della Musica (1757, 1770 i 1781); però cal referir-se també a una altra obra del mateix autor, Esemplare o si Saggio fondamentale prattico di contrapunto sopra il canto fermo (1774-1775), on publica 107 exemples de diversos compositors de la segona meitat del segle XVI i la primera del XVII; el seguí Giuseppe Paolucci amb Arte pratica de contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1765-1772), on esmenta obres, a més dels compositors italians, de Haendel i Fux. L'interès per la música barroca reneix a Itàlia a la segona meitat del segle XIX; la casa Ricordi publicà la sèrie de 14 volums L'arte antica e moderna (1865-1873), però era una prima esplorazione del repertori aliè al melodrama, i inferior en ambició a les Opera omnia de Haendel per F. Chrysander, o a la resurrecció de l'Alte Musik als països germànics. A finals del segle XIX es crea a Roma una Societat Bach. Entre els musicòlegs italians destaca Luigi Torchi, autor de L'Arte Musicale in Italia, ambiciós projecte de 34 volums, dels quals se'n publicaren només set; seguí encara amb La musica strumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII. Al costat d'historiadors com Leonardo Perosa, Amitore Galli, Amelia Civita i Domenico Alaleona, l'eina de la represa de la consciència de la música del Barroc fou la Rivista Musicale Italiana (1894-1955). Malgrat dos esculls fonamentals -la incomprensió de Croce vers el barroc i el judici genèric d'aquest estil com a personificació del mal gust-, avui esdevé imprescindible resituar-lo en el seu lloc, com a manifestació del pensament i de la cultura.
Resum: Alberto Basso nos ofrece un estudio exhaustivo de los orígenes de la historiografía barroca en Italia, que parte de la obra del P. Giambattista Martini y la publicación de los tres primeros volúmenes de una Storia della Musica (1757, 1770 y 1781); pero cabe referirse también a otra obra del mismo autor, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), donde publica hasta 107 ejemplos de diversos compositores de la segunda mitad del siglo XVI y de la primera del XVII. Siguió su ejemplo Giuseppe Paolucci, con Arte Prattica di contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1756-1772), donde, además de ejemplos de compositores italianos, cita obras de Händel y de Fux. El interés por la música barroca renace en Italia en la segunda mitad del siglo XIX; la casa Ricordi publicó la serie de 14 volúmenes L'Arte Antica e Moderna (1865-1873), pero era sólo una prima esplorazione del repertorio ajeno al melodrama, e inferior en ambición a las Opera Omnia de Händel que editó F. Chrysander, o a la resurrección de la Alte Musik en los países germánicos. Entre los musicólogos italianos destaca LuigiTorchi, autor de L'Arte Musicale in Italia, ambicioso proyecto de 34 volúmenes, de los que sólo se publicaron 7. Prosiguió con La musica strumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII. Al lado de historiadores como Leonardo Perosa, Amintore Galli, Amelia Civita y Domenico Alaleona, el instrumento de la toma de conciencia de la música del barroco fue la Rivista Musicale Italiana (1894-1955). A pesar de los dos escollos fundamentales -la incomprensión de Croce hacia el barroco y el juicio genérico de este estilo como la personificación del mal gusto- hoy deviene imprescindible resituarlo en su lugar, como manifestación del pensamiento y de la cultura.
Resum: Alberto Basso nous offre une étude exhaustive des origines de l'historiographie baroque en Italie, à partir de l'ouvrage de P. Giambattista Martini et la publication des trois premiers volumes d'une Storia della Musica (1757, 1770 et 1781); mais il fait également référence à l'ouvrage du même auteur, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), où sont publiés jusqu'à 107 exemples de divers compositeurs de la seconde moitié du XVIe siècle et de la première du XVIIe . Son exemple fût suivi par Giuseppe Paolucci, avec son Arte Prattica di contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1756-1772), où il cite non seulement les exemples de compositeurs italiens, mais aussi les oeuvres de Händel et de Fux. L'intérêt pour la musique baroque renaît en Italie pendant la deuxième moitié du XIXe; la maison Ricordi publia la série de 14 volumes de L'Arte Antica e Moderna (1865-1873), mais ce fut à peine une prima esplorazione du répertoire hors mélodrame, moins ambitieuse que les Opera Omnia de Händel publié par F. Chrysander, ou que la résurrection de la Alte Musik dans les pays germaniques. Parmi les musicologues italiens se distingue LuigiTorchi, auteur de L'Arte Musicale in Italia, un ambitieux projet de 34 volumes, dont seulement 7 furent publiés. Il continua avec La musica strumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVII. À côté d'historiens comme Leonardo Perosa, Amintore Galli, Amelia Civita et Domenico Alaleona, l'instrument de la prise de conscience de la musique baroque fut la Rivista Musicale Italiana (1894-1955). Malgré deux écueils fondamentaux -l'incompréhension de Croce à l'égard du baroque ainsi que le jugement générique de ce style comme étant la personnification du mauvais goût- il convient de lui redonner aujourd'hui sa place en tant que manifestation de la pensée et de la culture.
Resum: Alberto Basso presents us with a comprehensive study of the origins of baroque historiography in Italy, starting with P. Giambattista Martini's work and the publication of the first three volumes of Storia della Musica (1757, 1770 and 1781). However, another work, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), by the same author must also be mentioned, in which he publishes up to 107 examples of various composers from the second half of the XVI and the first half of the XVII century. Giuseppe Paolucci followed suit, with Arte Prattica di contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1756-1772), in which, besides examples from Italian composers, he quotes works by Händel and Fux. Interest in baroque music experienced a revival in Italy in the second half of the XIX century. The Casa dei Ricordi published the 14 volume series of L'Arte Antica e Moderna (1865-1873), but it was only a prima esplorazione of the repertoire which is void of melodrama, and less ambitious than Händel's Opera Omnia, edited by F. Chrysander, or the renaissance of the Alte Musik in Germanic countries. Most notable among Italian musicologists is Luigi Torchi, author of L'Arte Musicale in Italia, a grandiose project consisting of 34 volumes, of which only 7 were published. He continued with La musica strumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII. Alongside historians such as Leonardo Perosa, Amintore Galli, Amelia Civita and Domenico Alaleona, the Rivista Musicale Italiana (1894-1955) became a tool to raise awareness of baroque music. Despite the two fundamental pitfalls -Croce's incomprehension towards the baroque and the general view of this style as the personification of bad taste- today it is essential to relocate it in its place, as a declaration of thought and culture.
Resum: Alberto Basso bietet eine umfangreiche Studie der Ursprünge der barocken Historiographie in Italien, die von dem Werk von P. Giambattista Martini und der Veröffentlichung der ersten drei Bände der Storia della Musica (1757, 1770 und 1781) ausgeht. Jedoch bezieht sie sich auch auf ein anderes Werk desselben Autors, Esemplare ossia Saggio fondamentale prattico di contrappunto sopra il canto fermo (1774-1775), in dem bis zu 107 Beispiele diverser Komponisten der zweiten Hälfte des 16. Jahrhunderts und der ersten Hälfte des 17. Jahrhunderts veröffentlicht wurden. Giuseppe Paolucci folgte seinem Beispiel mit Arte Prattica di contrappunto dimostrata con esempi di vari autori e con osservazioni (1756-1772), in dem neben Beispielen von italienischen Komponisten auch Werke von Händel und Fux zitiert werden. Das Interesse für Barockmusik lebte in Italien in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts wieder auf. Das Haus Ricordi veröffentlichte die 14-bändige Serie L'Arte Antica e Moderna (1865-1873). Das war jedoch nur eine erste Erkundung des melodramafremden Repertoires und nicht so ehrgeizig wie die von F. Chrysander herausgegebene Opera Omnia von Händel oder die Auferstehung der Alten Musik in den deutschen Ländern. Unter den italienischen Musikwissenschaftlern sticht LuigiTorchi hervor, Autor der L'Arte Musicale in Italia, eines ambitionierten Projektes mit 34 Bänden, von denen nur 7 veröffentlicht wurden. Es wurde fortgeführt durch La musica strumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII. Bei Historikern wie Leonardo Perosa, Amintore Galli, Amelia Civita und Domenico Alaleona war Rivista Musicale Italiana (1894-1955) das Instrument der Bewusstwerdung der Barockmusik. Trotz zwei fundamentaler Stolpersteine -dem Unverständnis des Kreuzes gegenüber dem Barock und der generischen Ansicht zu diesem Stil als Inbegriff des schlechten Geschmacks- hat er heute einen unentbehrlichen Platz als Ausdruck des Denkens und der Kultur.
Drets: Tots els drets reservats.
Llengua: Italià
Document: Article ; recerca ; Versió publicada
Matèria: Historiografia barroca ; Música antiga ; Música no escènica ; Historiografía barroca ; Música antigua ; Música no escénica ; Historiographie baroque ; Musique ancienne ; Musique non scénique ; Baroque historiography ; Old music ; Non-stage music ; Barocke Historiographie ; Alte Musik ; Nichtszenische Musik
Publicat a: Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 29-40, ISSN 0211-6391

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/164506


12 p, 90.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Recerca musicològica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2010-01-20, darrera modificació el 2022-02-13



   Favorit i Compartir