1944- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
| Título variante: |
Los orígenes del concepto de barroco musical hispánico, en torno al centenario de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol |
| Título variante: |
Les origines du concept de musique baroque hispanique, autour du centenaire de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol |
| Título variante: |
The origins of the concept of the Hispanic musical baroque in the context of the centenary of the Institute of Catalan Studies : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol |
| Título variante: |
Die Ursprünge der Auffassung von einem hispanischen musikalischen Barock, anlässlich des hundertjährigen Bestehens des Instituts d'Estudis Catalans : Felip Pedrell |
| Título variante: |
Higini Anglès und Miquel Querol |
| Fecha: |
2007 |
| Resumen: |
La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació mestre-deixeble, es relacionen estretament amb l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, i el seu testimoni suposa gairebé un segle i mig de presència ininterrompuda d'estudiosos catalans a les altes instàncies de la musicologia internacional. L'aportació de Felip Pedrell al barroc musical hispànic el trobem al Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació (1908-1909), en què dóna a conèixer més d'un centenar de compositors barrocs, amb judicis i notes crítiques molt interessants sobre les seves obres; també al Teatro lírico español anterior al segle XIX, i l'Antologia de organistas clásicos españoles de los s. XVI-XVIII (1897), com també a la sèrie «Músichs vells de la terra», publicada a la Revista Musical Catalana (1904-1910). Anglès dugué a terme les intuïcions de Pedrell; tot i que, pel caire dels seus estudis a les universitats alemanyes, es dedicà fonamentalment a l'edat mitjana i al Renaixement, la seva aportació al barroc fou important, especialment en l'inici de les Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) i Joan Pau Pujol (1571-1625). Miquel Querol forma part, juntament amb Manfred Bukofzer i Susanne Clercx-Lejeune, de la trinitat de musicòlegs que atorguen al barroc un tractament autònom i fonamentat amb criteris objectius. Les sis monografies de Querol a l'entorn del barroc musical hispànic (1970-1988) constitueixen l'eix fonamental per a l'estudi d'una època fins llavors mal compresa. |
| Resumen: |
La nueva ciencia musicológica, surgida de las universidades alemanas en la segunda mitad del siglo XIX, posee una singular importancia en Cataluña por la labor ejemplar llevada a cabo por Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) y Miquel Querol (1912-2002); todos ellos, unidos por el vínculo de la relación maestro-discípulo, se relacionan estrechamente con el Institutd'Estudis Catalans, fundado en 1907; su testimonio supuso la presencia ininterrumpida, durante casi un siglo y medio, de la musicología catalana en las altas instancias de la musicología internacional. La aportación de Felip Pedrell al barroco musical aparece en el Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), desde donde da a conocer más de un centenar de compositores barrocos españoles, con juicios críticos sobre su obra; también en el Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), en la Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), y en la serie Músichs vells de la terra, publicada en la Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, aunque por su formación clásica en las universidades alemanas tuvo una dedicación formal a la música medieval y renacentista, desarrolló un importante papel en el el estudio del barroco hispánico, por su aportación al inicio de las Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) y de Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol forma parte, junto con Manfred Bukofzer y Susanne Clerx, de la trinidad musicológica internacional que otorgó al barroco musical un tratamiento autónomo y fundado con criterios objetivos. Sus seis monografías entorno al barroco musical hispánico (1970-1988) constituyen el eje fundamental para el estudio de una época hasta entonces mal comprendida. |
| Resumen: |
La nouvelle science de la musicologie, apparue dans les universités allemandes au cours de la seconde moitié du XIXe siècle, prend une remarquable importance en Catalogne grâce aux efforts exemplaires de Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) et Miquel Querol (1912-2002); tous ceux qui, unis par le lien de la relation maître et disciple, sont étroitement liés avec l'Institut d'Estudis Catalans, fondé en 1907; leur témoignage signifie la présence sans interruption pendant presque un siècle et demi, de la musicologie catalane dans les hautes sphères de la musicologie internationale. L'apport de Felip Pedrell au baroque musical apparaît dans le Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), où il fait connaitre plus d'une centaine de compositeurs baroques espagnols, avec des jugements critiques sur leur oeuvre; ainsi que dans le Théâtre Español anterior al siglo XIX (1897-1898), dans l'Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), et dans la série Músichs vells de la terra, publiée dans la Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, bien qu'il se consacra, à cause de sa formation classique dans les universités allemandes, à l'aspect formel de la musique médiévale et de la Renaissance, joua un rôle important dans l'étude du baroque hispanique grâce à son apport au début des Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) et de Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol fait partie, à côté de Manfred Bukofzer et de Susanne Clerx, de la trinité musicologique internationale qui donna au baroque musical un traitement autonome fondé sur des critères objectifs. Ses six monographies sur le baroque musical hispanique (1970-1988) constituent un axe fondamental pour l'étude d'une époque jusqu'alors mal comprise. |
| Resumen: |
The new science of musicology, emerging from German universities in the second half of the XIX century, has a unique importance in Catalonia due to the exemplary work carried out by Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) and Miquel Querol (1912-2002). All of these, linked by their teacher-pupil relationships, have close ties with the Institut d'Estudis Catalans, founded in 1907. They are testimony to the uninterrupted presence, for nearly a century and a half, of Catalan musicology in the most elite examples of international musicology. Felip Pedrell's contribution to musical baroque appears in the Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), which introduces more than one hundred Spanish baroque composers, with critical opinions of their work; also in the Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), the Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897), and the Músichs vells de la terra series, published in the Revista Musical Catalana (1904-1910). Higini Anglès, although strictly dedicated to medieval and renaissance music due to his classical training in German universities, played an important role in the study of the Hispanic baroque with his contribution to the beginning of the Opera Omnia by Joan Cabanilles (1644-1712) and Joan Pujol (1571-1625). Miquel Querol, together with Manfred Bukofzer and Susanne Clerx, forms part of the international musicology trinity that allowed musical baroque to become an entity in its own right and one based on objective viewpoints. His six monographs that focus on the Hispanic musical baroque (1970-1988) are an essential and fundamental part of the study of an époque up to then misunderstood. |
| Resumen: |
Die neue Musikwissenschaft, die in der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts an den deutschen Universitäten aufkam, hat in Katalonien eine einzigartige Bedeutung für die beispielhafte Arbeit von Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) und Miquel Querol (1912-2002). Vereint durch das Band der Meister-Schüler-Beziehung standen sie in engem Zusammenhang mit dem Institut d'Estudis Catalans, welches 1907 gegründet wurde. Ihren Forschungsergebnissen verdankt die katalanische Musikwissenschaft ihre über 150 Jahre andauernde Präsenz auf höchster Ebene der internationalen Musikwissenschaft. Der Beitrag Felip Pedrells zur barocken Musik erschien in Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909), das über einhundert spanische Komponisten des Barocks mit kritischen Meinungen über ihr Werk enthält, sowie im Teatro Español anterior al siglo XIX (1897-1898), in der Antología de organistas clásicos españoles de los siglos XVI-XVIII (1897) und in der Serie Músichs vells de la terra, die in der Revista Musical Catalana (1904-1910) veröffentlicht wurde. Higini Anglès, der durch seine klassische Ausbildung an den deutschen Universitäten ein formelles Engagement für mittelalterliche und Renaissancemusik hatte, entwickelte durch seinen Beitrag zu den Opera Omnia von Joan Cabanilles (1644-1712) und Joan Pujol (1571-1625) trotzdem eine wichtige Rolle in der Studie des spanischen Barocks. Miquel Querol war zusammen mit Manfred Bukofzer und Susanne Clerx Teil der internationalen Dreieinigkeit der Musikwissenschaft, die der Barockmusik eine eigenständige und auf objektiven Kriterien begründete Behandlung gewährte. Ihre sechs Monographien zur spanischen Barockmusik (1970-1988) bilden die Basis für das Studium einer bis dahin missverstandenen Epoche. |
| Derechos: |
Tots els drets reservats.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Barroc espanyol ;
Arxius musicals ;
Música teatral dels segles XVII y XVIII ;
Música vocal litúrgica ;
Música organística del barroc ;
Barroco español ;
Archivos musicales ;
Música teatral de los siglos XVII y XVIII ;
Música organística del barroco ;
Baroque espagnol ;
Archives musicales ;
Musique théâtrale des XVIIe et XVIIIe siècle ;
Musique vocale liturgique ;
Musique d'orgue du baroque ;
Spanish baroque ;
Music archives ;
Theatre music from the XVII and XVIII centuries ;
Liturgical vocal music ;
Baroque organ music ;
Spanischer Barock ;
Musikarchive ;
Theatermusik des 17. und 18. Jahrhunderts ;
Liturgische Vokalmusik ;
Orgelmusik des Barocks |
| Publicado en: |
Recerca musicològica, N. 17-18 (2007) p. 41-65, ISSN 0211-6391 |
visitante ::
identificación
