(The City University of New York. Environmental Psychology Program)
| Títol variant: |
Acumulació, excés, infància: cap a una contratopografia del risc i del residu |
| Títol variant: |
Acumulación, exceso, infancia: Hacia una contratopografía del riesgo y del residuo |
| Títol variant: |
Accumulation, excès, enfance: Vers une contretopographie des risques et des déchets |
| Data: |
2011 |
| Resum: |
This piece grows out of my on-going project, 'Childhood as Spectacle', and my enduring concern with social reproduction and what it does for and to Marxist and other critical political-economic analyses. After more than 30 years of Marxist-feminist interventions around these issues, symptomatic silences around social reproduction remain all too common in analyses of capitalism. Working through these issues and their occlusion, I offer what I hope is a useful and vibrant theoretical framework for examining geographies of children, youth, and families. Building this framework calls into play three overlapping issues; neoliberal capitalism in crisis and David Harvey's notion of accumulation by dispossession, my ideas around childhood as spectacle, as a cultural formation associated with contemporary political economic crisis and its figuration of the child as waste, and how this figuration might be turned around to find libratory potential in and from the site of children's play and time. |
| Resum: |
Aquest article sorgeix del meu projecte en curs, 'La infància com a espectacle', i de la meva preocupació constant per la reproducció social en l'anàlisi marxista i en altres anàlisis político-econòmiques crítiques. Després de més de 30 anys d'intervencions marxistes-feministes en relació a aquests problemes, els silencis simptomàtics sobre la reproducció social segueixen sent molt comuns en les anàlisis del capitalisme. Treballant en aquestes qüestions i la seva oclusió, ofereixo el que espero que sigui un marc teòric útil i dinàmic per a l'examen de les geografies dels infants, els joves i les famílies. La construcció d'aquest marc posa en joc tres aspectes que se superposen, el capitalisme neoliberal en crisi i la noció de David Harvey de l'acumulació per despossessió, les meves idees sobre la infància com a espectacle, com una formació cultural associada amb la crisi política i econòmica contemporània i la figuració de l'infant com a residu, i com aquesta figuració es pot invertir per buscar en i des del temps del joc dels infants un potencial alliberador. |
| Resum: |
Este artículo surge de mi proyecto en curso, 'La infancia como espectáculo', y de mi preocupación constante por la reproducción social en el análisis marxista y en otros análisis político-económicos críticos. Después de más de 30 años de intervenciones marxistasfeministas en relación a estos problemas, los silencios sintomáticos sobre la reproducción social siguen siendo muy comunes en los análisis del capitalismo. Trabajando en estas cuestiones y su oclusión, ofrezco lo que espero que sea un marco teórico útil y dinámico para el examen de las geografías de los niños, los jóvenes y las familias. La construcción de este marco pone en juego tres aspectos que se superponen, el capitalismo neoliberal en crisis y la noción de David Harvey de la acumulación por desposesión, mis ideas sobre la infancia como espectáculo, como una formación cultural asociada con la crisis política y económica contemporánea y la figuración del niño como residuo, y como esta figuración se puede invertir para buscar en y desde el tiempo del juego de los niños un potencial liberador. Palabras clave: infancia; juego; riesgo; crisis; capitalismo. |
| Resum: |
Cet article provient de 'L'enfance en tant que spectacle', mon projet en cours, et mon souci constant à propos de la reproduction sociale dans l'analyse marxiste et d'autres analyses politico-économiques critiques. Après plus de 30 ans d'interventions marxistes-féministes par rapport à ces questions, les silences symptomatiques sur la reproduction sociale sont encore très courantes dans l'analyse du capitalisme. A partir mon travail sur ces questions et leur occlusion, je vous offre ce que, j'espère, sera un cadre utile et dynamique pour l'examen des géographies des enfants, des jeunes et des familles. La construction de ce cadre met en jeu trois domaines qui se chevauchent, le capitalisme néolibéral en crise et la notion David Harvey de l'accumulation par dépossession, mes idées sur l'enfance en tant que spectacle, comme une formation culturelle associée à la crise politique et économique contemporaine et la figuration de l'enfant en tant que déchet, et comment cette figuration peut être inversée pour regarder dans le temps de jeu des enfants du potentiel de libération. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Childhood ;
Play ;
Risk ;
Crisis ;
Capitalism ;
Infància ;
Joc ;
Risc ;
Crisi ;
Capitalisme ;
Infancia ;
Juego ;
Riesgo ;
Capitalismo ;
Enfance ;
Jeu ;
Risque ;
Crise |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 57, Núm. 1 (2011) , p. 47-60, ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
