| Data: |
2011 |
| Resum: |
Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 6. La arquitectura en Arqueología : nuevas perspectivas para una vieja disciplina. |
| Resum: |
En el presente trabajo se exponen los principales problemas que afectan al estudio de la arquitectura hidráulica protohistórica y se proponen nuevos matices metodológicos para el estudio de estas obras, a través de la presentación de la metodología que ha sido utilizada y confeccionada para el estudio sobre la arquitectura hidráulica protohistórica de ámbito urbano en el llano de Lérida. La metodología que queremos ilustrar nos a permitido estudiar a nivel morfológico, espacial y funcional las estructuras hidráulicas, así como también situar los diferentes elementos y estructuras dentro del sistema de funcionamiento global de los poblados, cuidando los elementos más modestos, como canales o barbacanas, generalmente olvidados. En definitiva, nos ha permitido alcanzar nuestros principales propósitos: conocer las principales características de las estructuras hidráulicas, su funcionamiento y proceso de desarrollo, así como avaluar su utilidad real. |
| Resum: |
In this paper we explain the main problems affecting the study of protohistoric hydraulic architecture. We propose new methodological nuances for their study, based on the presentation of the methodology developed and used in the study of the protohistoric architecture in the urban area of the Lleida Plain. The methodology we wish to illustrate has allowed us to study the hydraulic structures on a morphological, spatial and functional level, as well as to situate the different elements and structures within the global operating system of the settlements, taking account of the more modest elements, such as canals and barbicans, which are generally forgotten. In summary, it has allowed us to achieve our main goals, which were to ascertain the most important features of the hydraulic structures, to see how they worked and were developed, and to evaluate their real utility. |
| Resum: |
En el present treball s'exposen els principals problemes que afecten a l'estudi de l'arquitectura hidràulica protohistòrica i es proposen nous matisos metodològics per a l'estudi d'aquestes obres, a través de la presentació de la metodologia que ha estat utilitzada i confeccionada per a l'estudi sobre l'arquitectura hidràulica protohistòrica d'àmbit urbà a la Plana de Lleida. La metodologia que volem il·lustrar ens ha permès estudiar a nivell morfològic, espacial i funcional les estructures hidràuliques, així com també situar els diferents elements i estructures dins del sistema de funcionament global dels poblats, cuidant els elements més modestos, com els canals o barbacanes, generalment oblidats. En definitiva, ens ha permès assolir els nostres principals propòsits: conèixer les principals característiques de les estructures hidràuliques, el seu funcionament i procés de desenvolupament, així com avaluar la seva utilitat real. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Metodología ;
Agua ;
Protohistoria ;
Abastecimiento ;
Evacuación ;
Llano de Lérida ;
Methodology ;
Water ;
Protohistory ;
Supply ;
Evacuation ;
Lleida Plain ;
Metodologia ;
Aigua ;
Protohistòria ;
Abastiment ;
Evacuació ;
Plana de Lleida |
| Publicat a: |
Estrat crític, Vol. 5, Núm. 2 (2011) , p. 99-108, ISSN 1887-8687 |
visitant ::
identificació
